Un 37% de les defuncions que ha causat la Covid-19 a Osona han estat en residències de gent gran, mentre que al Ripollès la dada s’enfila fins al 39,5%. Això demostra que aquests centres han patit de valent l’impacte de la pandèmia, ja que el coronavirus s’ha acarnissat especialment amb la població major de 75 anys, que és també la que conviu amb un nombre més elevat de patologies cròniques.
En el cas d’Osona, la primera onada va comportar brots importants pel mateix desconeixement de la malaltia i la falta de testos i material de protecció. A Cals Avis, de Torelló, hi van morir almenys una dotzena de persones, la Generalitat va intervenir la residència Prat de Tona i Metges Sense Fronteres i l’Institut Català de la Salut també van haver de pilotar un pla de xoc a les Josefines de Vic. Eren moments, al març i l’abril, en què els casos positius es multiplicaven exponencialment, la qual cosa va derivar en un pic de mortalitat tant a dins com a fora de les residències. El Ripollès va seguir un guió completament diferent: la primera defunció en un centre geriàtric no va arribar fins a l’octubre, és a dir que durant vuit mesos les residències van aconseguir blindar-se a l’envestida de la Covid-19.
A partir de la tardor totes dues comarques han compartit la mateixa tendència. Brots repartits al llarg dels mesos, sense pics simultanis, i a vegades fins i tot previs o posteriors als instants de més circulació del virus al carrer, com va passar a la residència de Ribes de Freser l’octubre passat. En el context de la segona onada també s’han vist afectades la de Camprodon i la Fundació Emma de Sant Joan i a Osona, les de l’Esquirol i Cantonigròs, la Sant Gabriel (Centelles) o la Prudenci (Tona). A banda del patiment pels riscos sobre la salut orgànica, a més a més, la gent gran ha estat aïllada a dins mateix dels centres i sobretot respecte als familiars de fora, la qual cosa s’ha convertit en una altra font d’angoixa.
EN XIFRES ABSOLUTES
Segons dades del Departament de Salut, des del març al Ripollès hi han mort 28 persones que vivien en residències i 43 que no. A Osona les dades pugen, respectivament, a 208 i 353. A totes dues comarques han passat el virus més dones (60%) que homes residents (40%), amb una mitjana d’edat que s’ha situat als 80 anys.
Tenint en compte el conjunt de l’Estat espanyol, la mortalitat derivada del coronavirus ha fet baixar l’esperança de vida de 80,9 a 79,3 anys en el cas de les dones i de 86,2 a 84,6 pel que fa als homes. Sergi Trias Llimós, investigador postdoctoral al Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, explicava fa unes setmanes a EL 9 NOU que no es produïa un descens tan marcat des de la Guerra Civil.
