Rafa Cuenca (ERC-JfM) és regidor d’Educació, Igualtat, Gent Gran i Habitatge a l’Ajuntament de Manlleu. En aquesta entrevista, un extracte de la del programa ‘Angle obert’ d’EL 9 TV, repassa temes d’actualitat municipal i els princi-pals reptes de les àrees que pilota.
Està al capdavant de quatre regidories diferents. La d’Habitatge és la que li porta més maldecaps?
Segurament sí, ara mateix garantir el dret a l’habitatge és un gran repte. Genera molta impotència.
Per què?
Les administracions que tenen més pressupost i hi haurien d’apostar no ho acaben de fer. S’anuncien noves lleis, noves mesures… Però la sensació és que no arriben canvis a escala municipal. Hi ha veïns i veïnes que venen a picar la porta de l’Ajuntament i els hem de dir que no tenim recursos per atendre’ls.
Quantes persones hi ha ara mateix a Manlleu pendents d’un habitatge d’emergència?
Moltes, i va en augment. La mesa d’emergència és un sistema que funciona, però que està saturat per la manca d’inversió i polítiques d’habitatge. Si el sistema respongués com i quan toca molta gent no arribaria fins aquí.
A Manlleu hi ha almenys 300 habitatges buits. Com es pot permetre que convisquin aquestes dues realitats?
D’aquí la impotència. La majoria de pisos buits són d’entitats bancàries i grans tenidors que no saben ni què tenen. Al final, la no solució per part de l’administració ha creat un mercat submergit, descontrolat i perillós d’intercanvi i compravenda d’habitatge.
Què hi poden fer des de l’Ajuntament?
Establir un bon servei d’habitatge que s’ocupi de contactar amb els grans tenidors, tot i que costi molt, i que pugui comprar pisos des de l’òptica municipal, però sempre reclamant que necessitem més recursos d’altres administracions. L’altre gran objectiu ha de ser atendre correctament la ciutadania que arriba amb un problema i acompanyar-la malgrat no poder donar-li una solució definitiva.
Un cas pràctic: un pare o una mare es queda d’un dia per l’altre al carrer, amb fills petits. Què li poden oferir?
Pisos d’estada temporal o la possibilitat d’anar a un alberg o un hotel, com a mínim fins a rebaixar l’angoixa i resoldre la seva situació personal a mitjà termini, de manera definitiva o amb algú que els pugui acollir.
Parlava de donar un servei proper a la ciutadania, però ara a Manlleu no hi tenen oficina local d’habitatge. No és un contrasentit?
Estem acabant de tancar el conveni amb el Consell Comarcal per recuperar-la. Ja sabem com funcionen els tempos de l’administració, però confiem que es pugui posar en marxa presencialment a finals d’estiu o principis de tardor.
Va ser un error tancar-la?
No em ficaré en els motius, ens remuntem a la crisi econòmica, però penso que sí. T’allunyes de la realitat i deixes de copsar de primera mà les necessitats dels ciutadans.
Amb les ordenances del 2020 hi van aprovar un recàrrec del 50% de l’IBI pels pisos que fa més de dos anys que estan desocupats. L’han cobrat?
Encara no, el 2022. El registre, que era el més difícil, ja el tenim fet, el vam elaborar amb el consum d’aigua, dades del padró i el registre d’habitatges buits de la Generalitat. Ara ho notificarem als propietaris que formen part de la llista. Els ingressos que obtinguem amb el recàrrec els destinarem també a polítiques d’habitatge.
Fa pocs dies vam superar l’equador del mandat. En arribar al 2023, com li agradaria haver endreçat Manlleu?
Voldria que hi hagués una oficina totalment operativa, que s’hagués recuperat la borsa d’habitatge, la promoció del carrer Cavalleria per a joves, apostar per cooperatives… Hem d’aconseguir donar resposta a necessitats greus que tenim detectades de fa temps.
Des de l’oposició són crítics amb la gestió que porta a terme l’equip de govern. Els donaria la raó en algun sentit?
Sí, i els hi he reconegut moltes vegades. També he de dir que és fàcil ser crític estant a l’oposició, perquè no tens la responsabilitat de governar ni gestionar els recursos. Entenc que voldrien que féssim molt més, però la política al final són equilibris pressupostaris, i entre àrees molt diferents. Com a equip de govern hem fet una aposta molt gran en polítiques d’habitatge. Els fruits els començarem a veure a partir d’ara.
La seva imatge a Twitter és de Manlleu, amb els pisos de Can Garcia. Ja tocaria que l’actualitzés, hi ha menys plantes de les que es veuen a la foto…
Sí, som a la fase final de l’enderroc.
Té ganes de veure’ls definitivament a terra?
Haig de dir que sí. Per una banda em genera tristesa, perquè són un emblema de Manlleu i expliquen la seva història, però no podien continuar en la situació de decadència actual.
Què hi faran? Els solars són de l’Incasòl, però segur que l’Ajuntament hi té coses a dir.
Crec que de moment res. Hem demanat a l’Incasòl un estudi d’habitatge assequible perquè ells mateixos tirin endavant una promoció, però jo precisament penso que allà és on no haurien d’anar.
I a la llarga? A vostè, Rafa Cuenca, què li agradaria veure-hi?
Uns pisos nous, amb gent formant part de la vida del barri, però no una promoció d’habitatge social que podem fer a altres indrets.
Han parlat amb l’associació de veïns sobre una escultura commemorativa. Hi destinaran 5.000 euros. No són molts diners?
Sempre que parlem de temes de cultura tot ens sembla molt car, però en urbanisme llavors ho trobem barat. Volem posar en valor aquesta part de la història de Manlleu i els artistes i les artistes locals. Obrirem un concurs perquè presentin les seves propostes.
Vostè també està al capdavant d’Educació. És una altra regidoria que amb la pandèmia li ha tret hores de son?
Déu-n’hi-do. Com tothom, cadascú des de la seva àrea. La Covid-19 ens va fer evident una realitat que ja sabíem que existia, la de la bretxa digital, però que aquest cop ens va explotar als morros. Va ser un moment difícil, però vam reaccionar i vam aconseguir facilitar aparells, connexió i acompanyament a les famílies.
Està orgullós de la coordinació amb els centres educatius?
Sempre dic que som molt afortunats, s’ha fet bona feina durant anys, tots anem a l’una: els centres, inspecció, la Generalitat, les famílies… Manlleu és un referent en aspectes de gestió, també en lluitar contra la segregació escolar, així ens ho fan saber cada dos per tres entitats com ara la Fundació Bofill.
Tot i això, l’alumnat de l’escola Puig-Agut, per exemple, no és representatiu de la pluralitat d’infants que hi ha als carrers.
En som conscients. Es tracta d’una escola totalment segregada. Estem treballant amb la comunitat educativa contra un estigma que ve de lluny, del moviment migratori dels anys seixanta. Hem tirat endavant molts projectes, alguns d’exitosos i d’altres que no, però sabem que fa falta una solució definitiva.
Vol dir dràstica?
És una possibilitat.
Tancar l’escola?
Com a comunitat educativa i Ajuntament ens ho hem de plantejar tot, des del tancament fins a la transformació. Crec que ara és el moment de prendre una decisió.
Aquest mateix mandat?
Sí.
Viu la seva segona etapa a l’Ajuntament, que la va començar amb Moviment d’Esquerres. Després es van presentar conjuntament amb ERC-JfM. Se sent un regidor més o a vegades troba a faltar les sigles d’abans?
Em sento totalment representat pel projecte d’Esquerra Republicana. La majoria del socialisme sobiranista que va sortir del PSC va passar per diferents moviments, però ha acabat a ERC. Avui en dia encarna els nostres ideals.
I a Dolors Collell, l’hi troba a faltar?
No, perquè parlem molt, però sí que m’agradaria tenir-la de companya. Té una capacitat de treball impressionant, és una persona molt intel·ligent, i així ho està demostrant al Departament d’Educació.
Els primers passos tots dos els van fer amb el PSC. Com el veu, el partit?
Bastant lluny del que havia sigut: catalanista, partidari d’un referèndum d’autodeterminació… De fet, no són les meves idees les que han canviat, sinó que ells ens van expulsar perquè van deixar d’estar a favor del dret a decidir. S’han mogut cap a l’espanyolisme.
A l’Ajuntament asseguren que el pacte de govern amb JxCat funciona. És veritat o toca dir-ho?
Negar que hi ha tensió seria una mentida, perquè és l’habitual en qualsevol govern de coalició, però al final entre regidors tenim una relació cordial i l’important és la bona feina conjunta.
Quins són els temes en què els costa més posar-se d’acord?
A vegades alguns de molt concrets, com la direcció d’un carrer, i d’altres de caire més ideològic. De discussions també n’hi ha amb companys del mateix color polític. Això no és dolent, ens ajuda a avançar.
Quan s’acostin les eleccions serà quan sortiran les esquerdes?
No sé si tindrem temps que es notin, hi ha molta feina. Sí que m’imagino que cadascú marcarà de manera més clara els seus posicionaments.
Però el pacte el veu sòlid fins al final del mandat.
Sí, crec que no hi haurà sorpreses tret que passés alguna cosa molt grossa, que també podria ser. Ja hi estem acostumats.
Rafa Cuenca també és conseller comarcal. Està al capdavant d’Osona Acció Social. Moltes vegades sentim que vivim en una comarca pionera. És veritat? O som nosaltres que ens ho pensem?
Ho som, perquè hi ha molt bons professionals al capdavant. Comptem amb 57 treballadores que donen servei a tota la comarca i estem en un moment de transformació, a punt de convertir-nos en l’eina prestadora dels serveis socials arreu d’Osona. Som referents en la gestió del SAD, el banc d’ajudes tècniques, l’equip d’atenció a la infància i l’adolescència… Però també perquè sempre hi ha hagut molt bon acord amb la Mancomunitat La Plana, Vic i Manlleu. Això és clau per arribar a aquest resultat d’èxit.
Li agradaria continuar en política municipal més enllà d’aquest mandat?
És veritat que algun dia m’hi anirà la salut, però sí, m’apassiona. Tot i això, també soc conscient que en política dos anys són un món. El moment és ara, i és ara quan estem gestionant.
