El març de 1988 el Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei autonòmica vinculada a la protecció dels animals. De fet, les primeres frases de la normativa deixaven ben clara la voluntat de “posar fi” a la inexistència “d’una legislació global i actualitzada” en aquest àmbit. El document se centrava principalment a regular les conseqüències del maltractament i l’abandonament dels animals. Des de llavors s’han produït diverses modificacions de la llei: el 1994 s’hi recollia la necessitat de crear un registre censal de gats i gossos, mentre que el desembre de 1998 es va regular el sistema d’identificació de les mascotes. Amb l’arrencada del nou segle, els ajuntaments començaven a recollir les dades dels gats i gossos dels seus ciutadans, i finalment l’any 2011 entrava en funcionament l’Anicom, l’eina digital que centralitza totes les dades dels municipis i més enllà de recollir el cens permet fer cerques d’animals perduts entre poblacions.
La consolidació legal d’un tràmit obligatori com és el de censar els animals de companyia –cal fer-ho en el termini de tres mesos des del seu naixement o inici del vincle amb el propietari– ha anat de la mà d’una major presència de gossos “i sobretot gats” a les cases d’Osona i el Ripollès. En dona fe la veterinària Elena Rierola, al capdavant del centre Argos de Vic des de fa 25 anys. Rierola comenta que més enllà de les famílies que tenen animals de companyia “en els últims temps s’hi han afegit moltes persones que viuen soles”, sobretot “persones grans o joves que s’independitzen”. En el seu dia a dia ha notat més consciència i coneixement que xipar i censar l’animal “és una obligació”, així com molta més sensibilitat cap a les mascotes, ja que sobretot les persones joves “demanen consells i tenen en compte molts aspectes per assegurar el benestar de l’animal”. Tot i això, Rierola coincideix amb Laia Vergés, tècnica de salut pública de l’Ajuntament de Manlleu, en el sentit que encara hi ha “incívics”, que ni registren els animals “ni recullen els seus excrements a la via pública”.
Pel que fa a les dades del cens de gossos i gats –la normativa inclou també fures, un animal molt minoritari a Osona i el Ripollès–, mostren una tendència al creixement però amb matisos. A Vic, per exemple, en l’última dècada s’ha passat dels 609 gossos i només un gat censat el 2011, als 2127 i 223 que hi havia en data d’1 de gener de 2022. Aquesta línia ascendent també es marca en el registre de Torelló, on es passa dels 547 gossos i 17 gats del 2012 als 1.038 i 134 que constaven registrats el 2021. A Manlleu, la xifra d’animals de companyia censats també marcava una línia ascendent des del 2016 –moment en què es va consolidar l’entrada de dades al cens– fins al 2019, quan es va assolir un pic de 1.449 gossos i 141 gats. El 2020, però, la xifra de gossos baixa fins als 1.078, i aquest 2021 hi apareixen 929 cans. Aquesta disminució, tal com comenta Vergés, es deu principalment a l’actualització de les dades. Des de salut pública es recorda que cal inscriure l’animal al registre però també s’ha de comunicar la seva defunció “i molta gent no ho fa”. Així doncs, al llarg del 2020 es va procedir a l’eliminació del cens d’individus que per data del seu naixement “ja no era possible que continuessin en vida”.
La major presència d’animals de companyia en la societat actual també té efectes en les polítiques públiques dels municipis, ja que cal fer front a les necessitats d’un sector de la població. El tema més comentat i polèmic són els excrements a la via pública, el que comporta “més recursos en neteja viària i també en campanyes de civisme i sensibilització”, diu Vergés. D’altra banda, als pobles i ciutats d’Osona i el Ripollès també han aparegut espais de lleure específics per a gossos, com per exemple els parcs lliures “perquè els animals puguin córrer sense anar lligats” en una zona limitada, apunta Vergés. I es que quan passegen en zona urbana, els gossos han d’anar amb corretja.
Més enllà del cens, la regulació vinculada a la protecció i control dels animals de companyia també ha comportat modificacions al Codi Civil. En aquest aspecte, Catalunya fa anys que va un pas per davant de l’Estat espanyol, on tot just aquest gener les mascotes han deixat de ser considerades “coses” per ser “éssers amb sentiments”. Això canvia el tracte cap als animals per exemple en processos de divorci, ja que es poden regular custòdies compartides tenint en compte el benestar de l’animal.
Un altre pas important que es pot consolidar aquest 2022 és l’aprovació de la llei de protecció i drets dels animals. L’avantprojecte recull un seguit de normes que tenen per objectiu assegurar el benestar de les mascotes. Entre les accions que hi consten hi ha per exemple no deixar les mascotes soles a casa més de tres dies –o més de 24 hores en cas dels gossos–, la prohibició de la seva venda en botigues o que se’ls utilitzi com a reclam publicitari. Vergés valora positivament la llei estatal “sempre que reculli les necessitats dels municipis, que som els qui l’haurem d’aplicar”. En aquest sentit, remarca que si es vol un major control “també ens caldran més recursos per poder tramitar i fer complir la normativa”. Per la seva banda, Rierola considera que tot allò que millori les condicions de vida dels animals “ho aplaudim”.
