Gemma Casadevall (Tona, 1972) és la protagonista d’aquest mes de juliol de l’entrevista del Fem DEO, el programa de talent femení impulsat pel Consell Empresarial d’Osona, la Cambra i Creacció. Enginyera de Telecomunicacions, Casadevall va treballar a l’àrea d’informàtica de Caixa Manlleu, més tard també atenent clients en una oficina bancària i posteriorment, juntament amb el seu marit, Rubèn Gómez, van comprar un taller mecànic a Folgueroles que 10 anys més tard és una empresa del sector metal·lúrgic amb 60 treballadors i una facturació de 6,5 milions. En paral·lel tenen un negoci de producció i venda d’oli d’oliva verge extra, a partir de les terres que la família de Gómez té a la Ribera d’Ebre.
Com arriben dos enginyers de Telecomunicacions a estar al capdavant d’una empresa metal·lúrgica?
Quan vam acabar la carrera, vam anar per dues vies molt diferents. El meu marit va començar a treballar en una empresa industrial i va progressar fins a ser director de fàbrica. Jo vaig començar al departament d’informàtica de Caixa Manlleu, on vaig estar-hi vuit anys fins que em van traslladar a una oficina, on vaig fer de ser gestora comercial. Vaig ser-hi 21 anys a la caixa. Tant el meu marit com jo teníem la inquietud de tenir un negoci propi, tot i que d’àmbits diferents. Ell volia un canvi laboral i, finalment, vam trobar una empresa que es venia a Folgueroles amb set treballadors i una facturació de 700.000 euros. Ens encaixava i la vam comprar. Jo, inicialment, compaginava les dues feines, al banc i aquí, però el projecte va anar creixent i dos anys després, el 2016, vaig plegar del banc. Mai m’hauria pensat que estaria al capdavant d’una empresa metal·lúrgica, tot i que la meva funció no és tècnica. Porto tota la part d’administració i recursos humans. L’experiència del banc m’ha servit molt aquí.
Amb aquesta trajectòria podem intuir que vostè és un cul inquiet.
Sí. Penso que a la vida pots fer moltes coses. Pots agafar-te-la de la manera que vagin passant les coses al teu voltant o pots provar que les coses vagin com tu vols, o intentar-ho almenys. Quan treballava al banc ja feia projectes de telecomunicacions, en paral·lel. Durant el boom de la construcció en vaig fer molts. Quan estudiava la carrera vaig estar treballant al Bon Preu els caps de setmana i els estius. I ara, portar una empresa et permet veure altres coses. El meu home és de la Ribera d’Ebre i la seva família allà hi té terres amb oliveres que inicialment portàvem com una cosa romàntica. Però n’has de treure un rendiment almenys per poder mantenir totes les finques. Cada any el marge dels agricultors és més petit i al final vam dir: o pleguem o ho fem més bé. I vam crear una marca d’oli d’oliva arbequina verge extra, les Seviques, i produïm el nostre propi oli d’oliva i el comercialitzem. I això què vol dir? És més feina, però és una satisfacció molt gran poder dir que tinc el meu producte, a la gent li agrada, el compra, els que l’han tastat repeteixen…
He trobat curiós entrar a una empresa metal·lúrgica i trobar-hi un expositor d’oli.
Fem una producció artesanal reduïda. Les finques les treballem amb agricultura regenerativa. Això vol dir que treballem la terra de manera que torni a haver-hi la fauna silvestre i hi torni a haver tota la biodiversitat que s’ha exterminat amb l’ús de productes químics. Nosaltres intentem treballar d’aquesta manera i tenim un producte sense pesticides ni productes químics, molt saludable i que saps d’on prové. El 100% del producte és d’oliva bona, que nosaltres l’hem triat, sense barreges d’altres països ni coses rares. Tenim el segell de venda de proximitat i el comercialitzem directament per internet, punts de distribució i anem a fires i mercats, que a mi m’agrada molt. Vaig al Mercat del Ram, a la Fira d’Espinelves i aquest any he demanat per anar al Mercat Medieval, a veure si m’hi volen. Espero que sí.
Tornem a R&G. Fa 10 anys que van comprar l’empresa a Folgueroles. De 7 treballadors a 60, de 700.000 euros a sis milions. Com ha estat aquest creixement?
És un termini curt, però nosaltres treballem molt. Ens aixequem cada dia a les 5 del matí. Portem 10 anys que venim aquí des de les 6 del matí fins a les 9 del vespre, sense parar, non-stop. La gràcia és que oferim un producte de molta qualitat. Tenim un equip humà molt bo i treballem amb uns estàndards de qualitat molt alts, perquè treballem per a farmàcia, el sector aerospacial… Estem certificats amb les ISO 9001 de qualitat, la 9100 d’aerospacial. També per tenir cura del medi ambient tenim la 14001. Oferim sobretot seriositat i qualitat. Treballem amb un estàndard que és QRM, que indica que fem els lliuraments amb molta rapidesa. Per tant, entreguem un producte de molta qualitat i amb uns terminis molt ràpids i no hi ha molta competència amb això. I a més també oferim tot el procés. Fem des d’enginyeria, tall de làser, plegat, mecanitzat, soldadura, ho pintem, que encara que ho subcontractem donem aquest servei, i, per tant, lliurem les coses claus en mà.
Quina és la funció d’R&G?
Fabricar maquinària per a tercers. Això vol dir que empreses que són productors de maquinària, totes les parts metàl·liques ens les encarreguen a nosaltres. Nosaltres els fabriquem les carcasses, els xassissos… Tot. I ells hi han de posar l’electrònica i la programació.
Treballen per a tercers, però si no ho tinc mal entès estan desenvolupant el seu primer producte propi.
Sí, sempre hem tingut la inquietud que R&G pogués tenir un producte propi, però era difícil de decidir què fèiem. I ara, amb tota l’explosió del cotxe elèctric i l’emergència climàtica, vam decidir treure un carregador de vehicle elèctric. Ara ja el tenim acabat d’homologar. És un carregador d’un estàndard de qualitat molt alt, amb molta fiabilitat, molt robust i amb un disseny especial. Ens hem envoltat d’uns col·laboradors punters en el seu àmbit, com per exemple el dissenyador Andreu Carulla, que és molt reconegut i ens ha fet el disseny dels carregadors.
És un carregador apte per a totes les marques?
Sí, és un carregador universal. La idea és adherir-nos a una plataforma que tingui els nostres carregadors a la seva xarxa, però aquesta part encara no l’hem treballat. Ara estem acabant de desenvolupar el software d’usabilitat.
Vostès són especialistes en la part metàl·lica, per a la part elèctrica han comptat amb col·laboradors?
Ens hem envoltat de col·laboradors, sí. Hem treballat conjuntament amb una enginyeria de Girona, que és la que ens ha desenvolupat tota l’electrònica de potència.
Per a quins sectors treballen a R&G?
Per a l’alimentari, el farmacèutic, l’aeroespecial, el packaging, la bugaderia… per a tots els sectors, tret de l’automoció.
I precisament, elaboren un producte propi pensant en automoció.
Té lògica. Jo no puc treure un producte al mercat que pugui fer la competència al cap dels meus clients. Aquí van conviure dues coses. Vam veure que hi havia una mancança al mercat de carregadors elèctrics i, per altra banda, no estàvem trepitjant cap dels nostres clients.
En quins mercats operen? Catalunya, Espanya, Europa…
El nostre mercat, ja des de l’inici, va ser Catalunya i França, als començaments, i ara ja treballem per tot Europa.
Abans em deia que entren a treballar a les 6 del matí i en surten a les 9 del vespre… Això atempta contra qualsevol sistema de conciliació familiar.
Quan els nens eren més petits vaig comptar molt amb el suport dels meus pares. Si no, era impossible. Ara els meus fills ja són més grans. Un ja ha acabat la carrera i l’altre és a la universitat i ja no ens necessiten tant. Però la conciliació és molt complicada. Jo he tingut els meus fills aquí l’empresa fent deures fins a les tantes. I no sempre hem fet aquests horaris. Quan eren més petits, jo plegava més d’hora. Va ser un canvi de treballar al banc i plegar a les 3 o les 4 de la tarda a venir aquí.
Vostè assumeix àrees com administració, recursos humans… Cada cop sentim més empreses queixar-se de falta de mà d’obra. Com ho afronten aquí?
La part més complicada de l’empresa és el personal. Costa trobar personal i que estigui compromès amb la seva feina, perquè sembla que, almenys des de la nostra visió, la societat està evolucionant cap a una altra manera de viure. A la nostra generació ens van inculcar que el primer era la feina, tenir una bona feina. I jo ho continuo pensant, a mi no m’ho canviaran això. És el que estic inculcant als meus fills i ells ho tenen molt clar. Però veig que entre la gent jove, em refereixo a menys de 40 anys, la feina no és el primer. La prioritat és l’oci. I molta gent que ara s’està permetent que allò prioritari sigui l’oci és perquè els estan ajudant els seus pares a viure. Si tu assumeixes unes responsabilitats de tirar endavant una família, que això vol dir despeses d’habitatge, llum, menjar… tot això ha de sortir de la feina. I si no surt de la feina, és que surt d’un altre lloc.
Com ho fan per trobar aquestes persones implicades? O quines polítiques apliquen per fer atractiu venir a treballar aquí?
És complicat, però per exemple aquí l’horari no és rígid. És a dir, sí que al taller treballem per torns i hi ha un horari, però si han de marxar, surten al metge, a acompanyar els fills, el que sigui. Vull dir que si tenen una necessitat a casa, nosaltres som totalment flexibles perquè ho puguin fer. De moment no tinc encara ningú que m’hagi demanat per anar a algun lloc i li hagi dit que no. Has de pensar en el que voldries que et fessin a tu i aplicar-ho.
Amb centres d’ensenyament hi treballen?
Sí, tenim alumnes en pràctiques de La Salle, l’Institut de Vic, la Fundació Eduard Soler, l’escola Albir i la UVic.
De quins graus? Mecatrònica?
Mecatrònica, ADE i Màrqueting.
Quin percentatge de dones hi ha a la plantilla?
No ho tenim calculat. A la part de producció hi ha tres dones. A la part d’administració, n’hi ha més, però aquest és encara un sector molt d’homes. S’han de tenir coneixements però també és una feina encara molt física. I també hi ha feines del taller que no és tradició que les dones hagin estudiat per fer això.
Però ja no sorprèn veure dones en un taller.
No, i de fet les dones són més curoses amb la feina i més persistents per arribar al final de la feina i fer-ho bé. I això es nota.
Més o menys com es divideix la plantilla? Quanta gent hi ha a l’àrea tècnica, oficines i producció…
Aproximadament, estem amb 40% oficines i 60% producció.
Ser dona li ha suposat algun contratemps en l’àmbit laboral, al llarg de la seva trajectòria?
No. Sempre he estat en un món que hi ha poques dones. A la carrera, quan vaig estudiar, ja érem molt poques noies. Quan vaig entrar a treballar a Caixa Manlleu, el departament on jo vaig estar era la primera dona que hi entrava a treballar, però mai n’he fet bandera. No em va suposar res, no penso que fos excepcional. Treballava envoltada d’un equip que tot eren nois, però jo vaig estar com ells, la mar de bé. No he tingut mai cap problema.
{{ comment.text }}