Gemma Llobet (Vic, 1966) tanca el tercer cicle d’entrevistes de talent femení de les empreses d’Osona del Fem DEO. El proper divendres, 13 de març, es fa l’acte central de la cinquena edició d’aquest programa que impulsen el Consell Empresarial d’Osona, la Cambra de Comerç i Creacció. Llobet, llicenciada en Química Orgànica a la UB el 1989, ha fet tota la trajectòria professional a Casa Tarradellas, on actualment dirigeix l’àrea de Qualitat i Seguretat Alimentària. Està al capdavant d’un equip de 67 persones dins una de les estructures que més factura a la comarca (1.526 milions el 2024), amb prop de 3.000 treballadors.
Com i quan s’incorpora vostè a Casa Tarradellas?
El 1989 vaig acabar els estudis de Ciències Químiques i vaig entrar aquí el 9 d’octubre d’aquell mateix any. Vaig començar en un laboratori nou, que es va posar en marxa aleshores, com a analista. Era un laboratori molt ben equipat en la seva època, cromatògrafs de líquids i de gasos i aparells d’anàlisis microbiològiques. Es tractava de posar la metòdica a punt per poder fer totes les anàlisis físico-químiques que fèiem llavors.
Quina era la funció d’aquest laboratori?
Fer anàlisis físico-químiques, des de la matèria primera fins al producte acabat, passant per tots els processos intermedis. Analitzàvem proteïnes, greixos, humitats, cendres… I amb els cromatògrafs vam començar a analitzar antioxidants, com l’àcid ascòrbic, i nitrats i nitrits de conservants. També vam posar mètode a l’anàlisi d’aminoàcids i perfils d’àcids grassos. Bàsicament es tractava de conèixer els nostres productes, seguir la legislació, i millorar-los, si calia.
Fent això s’hi va passar 10 anys.
Llavors se’m va proposar fer de responsable de Qualitat. Depenia directament del director de l’àrea, Josep Illa, perquè es va començar a créixer en volums i plantes de producció. A cada planta hi ha un laboratori i ara en tenim 15. Va arribar un moment, amb el creixement, que va sorgir la necessitat de coordinar-nos entre els diferents laboratoris, perquè cadascun té les seves particularitats, però havíem de treballar tots igual. I ho vaig estar fent fins fa quatre anys que Josep Illa es va prejubilar i en vaig assumir la direcció.
Això vol dir ser la responsable de tot el que surt d’aquí.
És un repte, però és una responsabilitat compartida amb tot l’equip. És un equip de 67 persones del qual estic molt contenta perquè són persones superimplicades. I a més, que m’encanta transmetre’ls aquests valors de cultura i qualitat, però en un àmbit participatiu, de col·laboració, on ningú és més que ningú i tots aprenem de tots. Al final, cadascú té les seves responsabilitats, però amb un objectiu comú, que és el de la qualitat i la seguretat alimentària.
Com es garanteixen la qualitat i la seguretat alimentària d’un producte?
Nosaltres controlem totes les etapes del procés del producte. En totes aquestes etapes hi fem diferents controls i tots s’han de passar correctament. Quan s’ha validat una fase, es passa a la següent. És una alliberació positiva en tots els passos, fins arribar al producte acabat. I aquest producte acabat també té una sèrie de controls i no arriba res al mercat fins que no està testejat i validat.
I això, per imaginar-ho, es fa peça per peça?
Amb les matèries primeres controlem tots els lots que arriben i totes les partides, de tal manera que garantim la traçabilitat. La tecnologia ens ha ajudat molt amb els bloquejos i desbloquejos i fins que no tenim una cosa analitzada, no l’alliberem, que també és responsabilitat nostra. Nosaltres no pressuposem mai que una cosa està bé. De fet, pressuposem que està malament i un cop ho tenim analitzat, passa endavant. Que no passa el control? Doncs s’atura i allò no pot seguir endavant.
Quan es planteja un nou producte, en quin moment intervenen des del seu departament?
Quan hi ha un desenvolupament de producte o un projecte nou, és una cosa transversal. Hi intervenen tots els departaments i ho lidera I+D. Nosaltres, des de Qualitat, hem de mirar que el procés o el producte nou segueixin els estàndards i protocols establerts per l’empresa de per si. I si cal, establim controls nous perquè aquell producte arribi al consumidor amb totes les garanties de salut i qualitat.
La qualitat d’un producte com es mesura?
Hi ha molts criteris, no és un de sol. Per exemple, hi ha un criteri d’higiene i de seguretat alimentària. També s’han de tenir en compte criteris microbiològics i de qualitat nutricional. Es tenen en compte criteris físico-químics, de pesos correctes, o sensorials: el producte ha de ser bo, ha d’agradar a la vista. Finalment, hi ha un criteri de compliment normatiu i també hi ha criteris comercials d’una certa vida útil, d’un aspecte d’envasat. Però el principal criteri de qualitat és la satisfacció del consumidor. Si el consumidor està satisfet, repeteix, i per a nosaltres és una garantia de fidelització. És el més important.
En 37 anys, del 1989 fins ara, han passat d’un a 15 laboratoris, en consonància amb el creixement de l’empresa. També ha canviat molt la legislació. La qualitat i seguretat alimentària és intrínseca a l’empresa o la pauta la marca la legislació?
A Casa Tarradellas, des que jo vaig entrar, sempre he vist que la qualitat i la seguretat alimentària és una cosa cabdal per a l’empresa. La cultura de la qualitat està en tots els departaments de l’empresa i és una cosa que hem d’anar transmetent, a través de formació constant, a tot l’equip. Quant a la legislació, evidentment, l’hem de seguir i la seguim i la nostra feina és estar amatents a totes les novetats, modificacions i derogacions per anar-nos adaptant a aquesta velocitat de moviment que hi ha en la legislació actual.
Quantes referències fabriquen ara mateix?
No som de moltes referències. Fem un Espetec, 14 pizzes, tres masses fresques, un sandvitx, vuit patés i cinc llescats de pernil o bacó. El que ens agrada és fer no molts productes, fer productes concrets, i que siguin bons i de qualitat.
Ara que s’estan fent dues plantes noves, una de precuinats i l’altra d’elaborats carnis, en quin moment entra el seu departament en aquests projectes?
Ja hi entrem des d’un bon principi, perquè quan es dissenya la planta ja hi ha criteris de qualitat i seguretat alimentària a l’hora de dissenyar les línies de producció, el flux de persones o el de materials, per posar-ho fàcil ja des d’un bon principi. Els enginyers ens demanen com ho volem i nosaltres donem la nostra opinió. A l’hora de comprar màquines també procurem que vinguin amb uns dissenys higiènics d’última generació. La idea és anar evolucionant amb aquestes plantes noves i llavors, un cop tenim aquesta tecnologia integrada a les noves plantes, l’exportem a les altres per tal d’estandarditzar-ho. A més també de dissenyar el laboratori propi de cada planta.
Com definiria el seu lideratge?
Tinc la sort de tenir un equip de gent molt compromesa, molt bona, amb molta curiositat i moltes ganes de formar-se contínuament. Jo estic al capdavant, però ells també m’empenyen. És un treball conjunt. Jo tinc temps per pensar, però les reflexions i les decisions les prenem conjuntament perquè al final estem aprenent els uns dels altres. És un lideratge molt col·laboratiu. Evidentment, gestionar els equips passa perquè tothom conegui les seves àrees de responsabilitat, però m’agrada que ens retroalimentem tots amb l’objectiu de fer les coses cada dia millor.
Quan una planta està en funcionament, sempre hi ha algú del seu equip?
Nosaltres fem el mateix horari que producció. Sempre hi ha una persona de qualitat a les plantes per controlar, ajudar o alliberar producte. A les 6 del matí pot haver-hi un camió esperant per carregar i, per tant, hem de ser-hi.
Això vol dir gestionar horaris i aspectes com la conciliació laboral i familiar.
És molt important que les persones es trobin en un bon ambient. Un ambient engrescador i il·lusionador i, a més, que vulguin créixer amb nosaltres professionalment. Donem moltes oportunitats de formació. També és molt important créixer personalment dins l’empresa. I una altra cosa a destacar, sobretot, és el respecte a les persones. És un valor fonamental que tenim a Casa Taradellas i és una manera de crear un equip sòlid i compromès. Les persones som les que formem l’empresa i en som l’ànima. Això és una realitat.
Vostè ha crescut professionalment i personal en aquesta empresa. S’imaginava, quan estudiava, fer tota la trajectòria en una mateix lloc?
Segurament no m’ho imaginava, però sí que quan vaig entrar aquí ho vaig fer amb tota la il·lusió. Tenia l’opció, en el moment d’acabar la llicenciatura, de fer un doctorat o posar-me a treballar. Fins i tot em vaig plantejar estudiar Direcció d’Empreses. Josep Tarradellas em va donar l’oportunitat i no em vaig plantejar més enllà de com seria la meva vida professional, simplement era el repte del dia a dia. Al cap de 10 anys vaig tenir l’oportunitat de fer el salt i em va tornar a engrescar. I la veritat és que no m’havia plantejat ni buscar feines ni quedar-me, però ha estat així. En algun moment algú pot pensar que només he vist això, però tampoc és així, perquè també tenim proveïdors o partners, que veuen la qualitat de la mateixa manera que nosaltres. I visito altres empreses i estic aprenent constantment. He estat de sort. El que sí que volia, quan era molt jove, era ser directora d’una gran empresa i penso que ho he aconseguit i, a més, al costat de casa.
Vostè que ha voltat molt i ha pogut conèixer altres empreses, creu que és un cas únic el de Casa Tarradellas? Pel creixement, per l’aposta per la innovació…
No sé si és un cas únic però sí que ha tingut una evolució molt ràpida i sempre des d’aquest punt de vista de creure en la millora contínua. De no tenir-ne prou amb el que estem fent i no conformar-nos mai amb el fet que ho estem fent molt bé. O sigui, al final, és anar a buscar cada dia com podem millorar i com podem fer les coses més ben fetes. I amb aquesta transmissió de la cultura de la formació, de l’exigència i del treball, sí que hi ha poques empreses amb aquesta evolució.
