Així es va gestar la revolta pagesa

Una convocatòria sense signar començava a córrer divendres de la setmana passada per grups de WhatsApp. S’anunciaven mobilitzacions de la pagesia a Vic i Gurb. Primer, plantant-se davant la seu dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i posteriorment, amb dues tractorades per acabar tallant l’Eix i la C-17, a Gurb, en els dos sentits de la marxa. Més enllà dels impulsors d’aquestes mobilitzacions poca gent s’imaginava que el tall s’allargaria 24 hores i que continuaria amb una marxa lenta fins a Barcelona, on dimecres 2.000 tractors provinents d’arreu del principat es feien seva la capital. Els pagesos catalans han seguit l’estela de les mobilitzacions dels seus col·legues alemanys i francesos que s’han alçat contra les polítiques europees que consideren que estan ofegant el sector. La mobilització del 6F va començar deu dies abans. El dissabte 27 de gener grups de WhatsApp de la pagesia espanyola comencen a treure fum fent crides a la mobilització. Hi ha qui alerta que rere els missatges hi ha l’extrema dreta, però el fenomen s’estén com una taca d’oli a través de grups de WhatsApp que a mesura que passen les hores es divideixen per la geografia: comunitats autònomes, províncies i vegueries. A la Catalunya Central hi ha una primera reunió a Manresa el dilluns 29 de gener i l’endemà, una altra a Collsuspina, amb pagesos d’Osona, el Moianès, el Berguedà i el Lluçanès. La plataforma 6F comença a prendre forma i cada assemblea territorial recull les reivindicacions que es conformaran en un manifest. El moviment espontani va creixent i agafa a contrapeu les organitzacions agràries. De fet, a les assemblees i les xarxes socials es fa evident un descontentament no només amb les administracions, sinó també amb els sindicats. I tot plegat provoca que s’obri un debat intern a Unió de Pagesos, que inicialment convoca manifestacions per al dia 13 de febrer a Barcelona i una altra per al 21 a Madrid “per exigir mesures per la greu situació de la pagesia davant dels costos desmesurats i els efectes de la sequera”. El sindicat és conscient que no es pot quedar al marge del que ja veuen a venir que serà la mobilització més gran del sector en molts anys. Com fa JARC o la Federació de Cooperatives Agràries, dilluns d’aquesta setmana Unió de Pagesos fa pública la seva adhesió al moviment 6F i fa una crida a la mobilització. A Osona, el Moianès, el Lluçanès i el Ripollès, les comarques convocades a la mobilització de Vic i Gurb, la portaveu de la plataforma és Núria Expósito, que està al capdavant d’una explotació d’aviram ecològic de Collsuspina i que en els darrers mesos ha fet sentir la seva veu a través del col·lectiu Ramaderes de Catalunya. És també qui apareix en un vídeo i un àudio que comencen a córrer el dia 2 cridant a la mobilització. El seu discurs apunta sense embuts a la classe política i funcionaris i defensa el replantejament de dalt a baix del món agrari. “Volem arribar a la gent i ser lliures de produir menjar de qualitat amb un cost accessible per a tota aquesta societat. No restar impassibles davant un model de consum i de producció que ens aboca al desastre. I recuperar el vincle de la ciutadania amb allò que menja i com es produeix.” D’aquesta manera, dimarts els tractors començaven a concentrar-se al Sucre (els serveis territorials són al recinte firal) i una delegació de l’assemblea va entrar a les oficines del Departament per llegir un manifest que portava per títol el lema de la mobilització (“La nostra fi, la vostra fam”). En ell, la plataforma 6F advoca per la fi de “l’especulació sobre els aliments, la terra, l’aigua, el sol i totes les energies” i qualifica d’“insostenible” el “model actual de creixement continu i de l’abundància”. Per això parlen d’una “transformació” de la societat i el paper clau que hi jugarà la pagesia. La mobilització va continuar cap als dos eixos viaris que travessen Osona i el tall es va produir poc abans de les 11 del matí. 200 tractors ocupaven els tres carrils en cada sentit de l’autovia i mentre passaven les hores l’assemblea decidia, alineada amb la resta de territorials del moviment, que hi passarien la nit i l’endemà emprendrien la marxa cap a Barcelona. Al punt del tall va haver-hi poques incidències però l’acció es va fer notar a les diferents carreteres de l’entorn. Dimarts a la tarda travessar Vic era sinònim de paciència i retencions. El trànsit de l’Eix i la C-17 es desviava per carreteres secundàries i municipis com Vic, Manlleu Gurb o Roda. L’endemà al matí, a les hores punta, els trajectes quotidians per anar a treballar s’allargaven en el temps i col·lapsaven nuclis urbans. Passades les 10 els tractors engegaven els motors i començava una marxa lenta, a 30 per hora C-17 avall. L’entrada a Barcelona va ser caòtica i la columna de tractors d’Osona, després d’ajuntar-se a Parets amb la del Vallès Oriental, acabava aparcant a 3/4 de 5 de la tarda al carrer Aragó. Mentre alguns feien guàrdia al costat dels tractors, altres es desplaçaven fins a la plaça Sant Jaume per seguir la reunió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller David Mascort amb la taula de la pagesia i representants del 6F, amb la presència de dues ramaderes ripolleses: Raquel Serrat (Unió de Pagesos) i Imma Puigcorbé. A la reunió els pagesos s’hi presentaven amb una cinquantena de reclamacions per a totes les administracions (catalana, espanyola i europea) i van sortir amb el compromís d’una nova trobada en les properes setmanes. “Els punts que es reclamen no són d’ara. Fa dos anys que Unió de Pagesos treballem i ens mobilitzem per la simplificació de la burocràcia, per uns preus justos i per una gestió adequada de la sequera”, deia Raquel Serrat. Entre les reclamacions hi ha una finestreta única, que l’ús del quadern digital sigui voluntari, una revisió del pla de sequera, no especular amb el sòl agrari fèrtil, canvis en la llei de seguretat alimentària que garanteixin un preu just per al productor, reclamar els mateixos requisits als productes que entren de fora de la Unió Europea o reduir les obligacions ambientals en pro de la competitivitat. Acabada la reunió, l’assemblea d’Osona, el Lluçanès, el Moianès i el Ripollès decidia tornar cap a casa. D’altres, amb destins més llunyans, van fer nit a Barcelona, entre les quals la de la resta de comarques centrals que dijous, abans de tornar a les explotacions agràries i ramaderes, feien parada al Parlament per arrencar tres compromisos dels grups parlamentaris: la revisió tècnica de les restriccions d’aigua aplicades a la pagesia per la sequera, l’agilització del pagament d’ajuts pendents i la voluntat de treballar conjuntament amb la resta d’institucions per impulsar la racionalització de la burocràcia. “Amb dos dies no arreglarem un problema estructural”, deia Núria Expósito. Dos dies que han estat un punt de partida. El que ningú pot negar és que la mobilització ha estat un èxit, com no amaguen moltes veus del sector.

Així es va gestar la revolta pagesa

Editorial | Ecologistes i pagesos, interessos contraposats?

Editorial | Revolta Pagesa: cal passar de les bones paraules als fets

La pagesia tornarà a tallar dilluns l’Eix i la C-17 a Gurb

La Revolta Pagesa manté els talls de carretera a l’espera d’una resposta del Departament

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Què li ha passat a la Pilarin?