“Ja firmaria que a moltes comarques hi hagués la indústria que hi ha a Osona”

Josep Ginesta (Sant Antoni de Vilamajor, 1968) és el secretari general de la patronal Pimec. Ha visitat algunes empreses d’Osona com Vera, Costa Food Meat i l’agència d’emprenedoria Creacció. En aquesta entrevista repassa la situació empresarial del país i la comarca. Osona és una comarca amb majoria de pimes i micropimes. Quines necessitats li traslladen?Fixi’s que només hi ha 27 empreses de més de 250 treballadors a Osona. De fet, no és que sigui un percentatge inferior al que tenim en el conjunt del país, on el 99,8% de les empreses tenen menys de 250 treballadors i específicament el 86% tenen menys de deu treballadors. Aquesta dada es replica. A Osona hi ha 5.300 empreses i d’aquestes, només 27 tenen més de 250 treballadors. I 131 en tenen més de 50. Aquesta és la realitat del país en general i no sempre quan prenem decisions des de les administracions es té en compte quina és la dimensió mitjana que tenim en el teixit productiu. Els problemes que puguin tenir les empreses d’Osona no són diferents de la majoria d’empreses del país. Ara bé, la comarca segueix liderant la Catalunya Central. Hi ha el doble d’indústria que el que té el país, i això és sinònim de resiliència, de riquesa, de sectors arrossegadors que generen també unes condicions laborals molt millors que en molts altres àmbits i territoris i això genera moltes oportunitats. Un dels indicadors on surt malament la comarca és el d’emprenedoria. Infraestructures i formació adequada a les necessitats de l’empresa –ara que tots els sectors troben a faltar talent i mà d’obra– són els grans reptes?Sí, absolutament. Un dels problemes fonamentals és la cobertura de vacants a partir de dues variables. Una és la falta de perfils professionals formats. Per tant, hi ha un desajust entre el perfil professional que demana llocs de treball i els llocs de treball que ofereixen les empreses. La segona variable és la baixa predisposició a treballar en determinats sectors. Aquí en tenim un exemple clar, que és el de les càrnies. Hi ha sectors en els quals no hem generat una imatge o una reputació prou adequada. I tothom ha de fer autocrítica, començant per les patronals i els gremis. Probablement, hem donat un missatge com a societat que tots viurem fent feines extraordinàriament maques, o que viurem de ser influencers, tiktokers o youtubers i no hem sabut explicar que al final tothom haurà de fer alguna feina i ha de trobar la seva vocació. Hem de recuperar la vocació pels oficis en els joves i els empresaris haurem també de saber explicar quin futur li ofereix al jove tenir determinada vocació, perquè si no ho fem serà difícil que puguem atraure. Aquí sovint parlem de la diversificació per evitar dependre d’un sol sector econòmic. Cap on creu que hi hauria de tendir l’economia d’Osona?Jo ja firmaria que moltes comarques de Catalunya tinguessin el que té Osona, perquè a vegades diem que ens agradaria diversificar perquè Osona depèn de l’alimentari i la Costa Brava del turisme. Però hi ha molts de duros al darrere d’aquests sectors. La riquesa que ha portat tot el sector és molt important. Però al darrere s’hi amaguen realitats socials, com els salaris baixos, que també impacten a la comarca.Jo he vist l’anterior indústria alimentària i l’actual. Em va tocar viure en primera persona aquest trànsit des de l’administració [va ser secretari general de Treball de 2016 a 2020] i la indústria càrnia que tenim ara és diferent: aplica condicions laborals de conveni col·lectiu, un conveni col·lectiu que es negocia a escala estatal i en aquests moments és el segon conveni industrial més important del conjunt de l’Estat, on hi ha més treballadors. Els salaris poden ser baixos, o relativament baixos, respecte a algun altre conveni, però en termes comparatius són més alts que en molts altres sectors d’activitat. Com a model industrial, que sigui tan dependent de factors exògens (el preu del porc, el del pinso, cadascun d’ells als mercats internacional o les grans superfícies) el fa més feble. Osona continua tenint atractius en el vessant més rural, i cal pensar amb activitats econòmiques de projecció exògena. Des de Pimec acaben de publicar un estudi que alerta que l’augment de preus derivats de la inflació a Espanya i Catalunya se situa per sobre de la UE. Quins riscos pot comportar i de quina manera hem de frenar aquesta tendència?Mira, respecte a la tensió inflacionària que hem viscut, hi ha una màxima que hem d’utilitzar, que és intentar evitar que es converteixi en una espiral i que en les segones i terceres rondes prenguem mal. Durant molts mesos, hem tingut molts sectors que generaven molts més ingressos que no pas el 2019, però com que els costos no s’han acabat acompassant hem tingut una reducció del marge. I aquí entre els efectes de segona ronda, un d’important són els salaris. Hem de procurar que els salaris no s’indexin només a l’IPC. I amb això, Pimec no diu res que no digui l’Estatut dels Treballadors, per exemple. Té en compte la ponderació de quatre factors: l’increment de l’IPC, el comportament de l’economia, el pes de la renda del treball i la millora de la productivitat. Estem intentant millorar salaris, en la mesura del que es pot, i en canvi la productivitat no l’hem posat sobre la taula. I així es pot perdre competitivitat a nivell global. La Fundació Pimec acaba de publicar un estudi on es constata una millora de la contractació a majors de 55 anys (+14,3%). Malgrat això, aquesta és la franja d’edat amb més atur.Es pot donar la situació que pot haver-hi empreses que a l’hora de decidir contractar algú el factor edat sigui un element que els faci decidir contractar la persona més jove. No és un biaix empresarial, és un biaix de la societat, sovint. El que hem intentat defensar davant de les administracions és que, amb les persones de més edat, siguin especialment sensibles en el seu trànsit cap a l’ocupabilitat i que les podem acompanyar més i millor cap a la feina. Entre els acords d’investidura de l’actual president del govern central es considera la reducció de la jornada laboral. En són partidaris?S’hauria d’afrontar primer com millorem la productivitat. Això ho diem quan parlem de salaris, però també ho diem quan parlem de jornada. Les experiències que coneixem respecte a la reducció de jornada actual, a escala internacional, no han funcionat. A més a més, afrontar això en el curt termini ens significa un problema. Hem tancat molts convenis col·lectius en el darrer tram del 2022 i en el primer tram del 2023. Es planteja la reducció de la jornada cobrant el mateix sou. O sigui, d’on traurem els diners per pagar el temps no treballat que teníem fins ara? De fet, a l’acord PSOE-Sumar, parlen de reducció de jornada, d’indexació del salari mínim, el 60% del salari mitjà, de la reforma de les prestacions d’atur, de la reforma de l’acomiadament, de la reforma de les polítiques actives. Des del meu punt de vista, a trossets, s’està plantejant la reforma laboral més ambiciosa vista en democràcia. Des de Pimec també es queixen que no estan representats a la negociació col·lectiva a escala estatal, on només hi ha la CEOE. Com es pot resoldre?Hi ha moltes vies. Una, és una decisió estrictament política. I és que aquelles organitzacions que ja tenim la condició de ser representatives en l’àmbit autonòmic hauríem de participar a òrgans de caràcter estatal. En el mitjà termini, s’hauria d’obrir la representativitat institucional igual que es va fer Catalunya. De fet, en l’àmbit estatal està oberta a l’Estatut dels Treballadors la possibilitat que les organitzacions empresarials hi puguin accedir. La resposta que ens dona el Ministeri, saps quina és? Que no s’ha desenvolupat reglamentàriament per definir com es fa el càlcul de qui és més representatiu. Això és tant com dir-te que no tenen calculadora. Si no hi hagués ningú ocupant aquest espai, diries d’acord. Però hi ha la CEOE que representa les grans empreses i no defensa, per exemple, un associat a Vic Comerç o al gremi d’instal·ladors d’Osona.

“Ja firmaria que a moltes comarques hi hagués la indústria que hi ha a Osona”

Bon Preu farà un 30% de descompte en compreses i tampons a les seves treballadores

La Farga incorpora l’exconsellera Natàlia Mas al consell d’administració

De rodatge a les Adoberies

Forbes inclou Josep Benito, de Seidor, a la llista d’empresaris més destacats de 2024

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

El gos policia de Vic enxampa dos homes amb 300 grams d'haixix i bitllets

Un motorista resulta ferit en un accident a la C-17

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

Es manté l'alerta per fred intens i s'anuncien possibles nevades per dijous

Condemnat un veí del Lluçanès per matar d'un tret un gat fer, un felí autòcton i protegit

Moren els escultors vigatans Joan Seguranyes i Miquel Vilà

Els 'nens de Pa Negre', 15 anys després