Les peticions per fer parcs solars de grans dimensions per part de grups inversors de fora de la comarca va posar en alerta els consistoris d’Osona a finals del 2020, que consideraven que es volien implantar models que tenien poc en compte el territori. Un dels primers ajuntaments a rebre aquestes peticions va ser el de Gurb i el seu alcalde, Josep Casassas (UpG-AM), va posar el tema sobre la taula en un consell d’alcaldies. Per frenar-ho i fer la transició energètica de forma ordenada i pensada, fa un any l’Ajuntament de Gurb –com van fer també d’altres com Manlleu– va aprovar una suspensió de llicències per donar-se temps a promoure una modificació de les normes subsidiàries de planejament per determinar els criteris d’ordenació dels parcs solars fotovoltaics en sòl no urbanitzable i que el ple va aprovar inicialment i per unanimitat la setmana passada. D’aquesta manera, Gurb és el primer municipi d’Osona a modificar el pla urbanístic per, alhora, promoure la instal·lació dels parcs solars i limitar els que consideren macroparcs, seguint les recomanacions del pla #OsonaEcotransició40%, que ara es denomina Nova Energia Osona (NEO) i que va elaborar el Consell Comarcal d’Osona.
Segons Casassas, amb el treball que han fet el darrer any “s’identifiquen les zones menys vulnerables que podrien ser aptes per a la instal·lació”, es limiten les dimensions de les instal·lacions i es determina la separació mínima que hi ha d’haver entre aquestes. L’alcalde explicava que les agrupacions de plaques solars fotovoltaiques podran ocupar una superfície màxima de 2,5 hectàrees, encara que es podran instal·lar parcs de fins a 10 hectàrees, com marquen les recomanacions del Consell, agrupant quatre àrees de 2,5 amb una separació entre elles de 200 metres. On s’ubiquin, “no permetem aterrar marges ni modificar existents”; per tant, els panells s’hauran d’adaptar a l’orografia de la zona determinada. I entre un parc i l’altre, hi haurà d’haver “màxim 500 metres”, afegia Casassas. L’alcalde comentava que el darrer any no els han arribat peticions de cap grup inversor. Per ara mantindran les llicències suspeses a l’espera que Urbanisme els doni el vistiplau de la modificació, un procés que “pot arribar a durar un any”. Fins a una hectàrea, però, se’n podran instal·lar, ja que els consideraran d’autoconsum.
Gil Salvans, responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), recordava que la inclusió de les regulacions als plans urbanístics municipals ja es preveia en el pla NEO. “Es tracta de fomentar dues línies que poden semblar oposades”, ja que “impulsem regulacions per treure limitacions de sòl no urbanitzable i regulem a quins llocs no se n’hauria de posar”. D’aquesta manera, però, “protegim els espais d’alt valor agrícola”. Amb aquesta idea també treballa l’Ajuntament de Malla, un altre dels consistoris que ha avançat en la regulació. Segons l’alcalde, Eudald Sentmartí (UpM), inclouran “com ha de ser el model a l’avanç del POUM que estan iniciant” i paral·lelament, ja que es tracta d’un procés llarg, faran una modificació puntual de les normes subsidiàries. Sentmartí feia èmfasi en els terrenys d’alt valor agrícola, els de tipus 1 i 2, on “segons la llei no s’hi poden fer parcs solars encara que siguin petits”. En el seu cas plantegen la possibilitat que la dimensió màxima sigui de tres hectàrees però “no ho tenim tancat”. Un altre dels municipis que aprovarà una modificació del POUM en aquest sentit al maig és Taradell. El regidor d’Urbanisme, Sostenibilitat i Mobilitat, i també tècnic d’ALEO, Joan Canó (ERC), deia que per fer la regulació i que Urbanisme no els posi traves “hem mirat els primers que ho van fer en zones de Lleida o el Solsonès”, ja que “moltes propostes els les han anat tombant”. Per això, se centren en els tipus de sòls que s’accepten en camps solars i la limitació d’hectàrees, també seguint les recomanacions del pla comarcal. Un altre municipi que ha iniciat els treballs, però va un pas més enrere, és Sant Julià de Vilatorta. Segons l’alcalde, Joan Carles Rodríguez, estan en la fase d’anàlisi per determinar quines zones serien òptimes per a aquest tipus d’instal·lacions.
LES PETICIONS DE MACROPARCS, ATURADES
Pel que fa a les peticions del que consideraven macroparcs solars que els consistoris van rebre entre el 2020 i el 2021, “ha quedat paralitzat”, segons Salvans, amb la modificació del decret d’energies renovables. Fins llavors, la ponència n’havia tombat les de més grans dimensions i només en va autoritzar un de 46 hectàrees a Folgueroles i tres petites instal·lacions de tres hectàrees a Tona, Prats i Olost. Per tant, els que encara no havien rebut resolució “tornen a la casella de sortida” i per veure si es poden fer on no s’haurà de tenir en compte la nova normativa.
50 INSTAL·LACIONS MUNICIPALS
La majoria d’ajuntaments d’Osona treballen en la creació d’instal·lacions d’autoconsum municipals. Segons l’ALEO, a la comarca n’hi ha més de 50 en 28 municipis i preveuen que a finals d’any en siguin més de 70. Salvans apuntava que entre totes aquestes plaques fotovoltaiques “hi ha moments que arriben a produir més de 700 kW de potència”. Aquesta energia, deia el tècnic, podria ser equivalent a la que consumirien 240 famílies.
