Una empresa sota paraigua de magnats tecnològics com Elon Musk acaba de llançar ChatGPT, una eina d’intel·ligència artificial capaç de replicar de manera molt convincent l’escriptura humana. Ha fet furor i planteja grans reptes en sectors com el periodisme o l’educació. En parlem amb Ramon Reig, adjunt al vicerectorat d’Ordenació Acadèmica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i investigador del grup de recerca Digital Care.
Ha provat ChatGPT? Què en pensa?
Sí, és espectacular respecte a eines similars que existien fins ara.
Per què?
Reconeix molt millor el llenguatge natural. N’obtens respostes ben estructurades, amb frases i raonaments convincents. Altra cosa és que la informació que proporciona s’ajusti totalment a la realitat. El mateix robot adverteix que no està connectat a internet i es va entrenar amb dades fins al 2021.
I l’idioma?
També. El 2020, a The Guardian ja hi va aparèixer un article escrit amb tecnologia artificial i a Catalunya, Josep Maria Ganyet va fer una altra prova el 2021. La diferència és que llavors calia traduir de l’anglès. Ara, ChatGPT permet la interacció en català. Que d’una frase o d’un petit començament en pugui escriure un text congrüent és increïble, malgrat que a vegades se’n va per les branques.
Això últim ho aniran afinant?
De moment es tracta d’una eina oberta a tothom, des de qui li demana un acudit fins a informació turística o arguments de debat. Experts interns poden supervisar les respostes per millorar-ne el funcionament en versions futures. El sistema no té implementat l’autoaprenentatge, però sospito que arribarà.
Ens hi hem de posar de cara o de cul?
A llocs com el congrés internacional de Machine Learning l’han prohibit a l’hora de redactar articles, però em sembla que no tenim opció. No hi ha manera de parar-ho. Hi serà ens agradi més o menys. ChatGPT penja de Microsoft, que aquesta setmana ha anunciat que invertirà més diners en la següent versió, però també treballen en intel·ligència artificial Google, Meta… Al llarg de l’any aniran sortint eines i eines, com generadors artificials de vídeo a través dels quals podràs fer dir a un personatge el que tu vulguis.
Per tant, no estem exagerant respecte a la magnitud del cas…
Penso que no. La incorporació d’intel·ligència artificial en àmbits diversos va explotar fa cinc o sis anys, però es tractava de xats de domini específic, com ara medicina. ChatGPT té un propòsit generalista, pot parlar de qualsevol tema i en qualsevol llengua. Elabora textos que en conjunt són correctes i sí, hi ha informació errònia, però és que estem parlant de la versió de prova que ens han deixat veure! Ja treballen en una multiplicant per 104 les dades d’entrenament, una immensitat. Un salt tan gran, tan ràpid i en obert per a tothom és espectacular. No ho podem desvincular del fet que a darrere hi ha Microsoft: un nivell d’interaccions diàries tan alt requereix una estructura potentíssima.
Són canvis que d’entrada semblen un boom, però que s’acceleraran a ritme vertiginós?
Fixeu-vos que coincideixen amb acomiadaments a empreses com Google. Hi ha moltes línies de treball en paral·lel i constantment calen nous perfils i coneixements perquè els competidors no es mengin el mercat. Ha començat una guerra comercial.
Com s’encaixen eines com aquesta amb la docència a la universitat?
Ja hi estem treballant. Hem de repensar moltes coses. L’estratègia no pot ser tancar els ulls i fer com si no existís: els alumnes l’utilitzaran, mentre estigui en obert i potser fins i tot si han de pagar.
Però com s’aborda aquest encaix?
El primer és analitzar bé ChatGPT, saber què fa. Després ens podem plantejar traslladar a l’aula pràctiques que encarregàvem a casa, o buscar exercicis que requereixin més profunditat i descriure procediments. No se m’acut una solució immediata, però també insisteixo que el que estem veient és fins on ells han deixat anar.
Què vol dir?
Potser estem enmig d’un test del sistema a l’engròs, amb l’objectiu de buscar moltes interaccions alhora i no la manera de fer d’usuaris experts. No sabem si tot això s’està aprofitant ara mateix per a proves i després vindrà una eina més sofisticada i de no domini públic.
Però com es convenç als estudiants que cal llegir, aprendre, memoritzar, raonar… si s’ho poden estalviar?
Quan es va popularitzar internet jo ja era professor. Diria que viurem el mateix. Tenim el repte d’integrar la intel·ligència artificial com a assistent d’aprenentatge. Ha de ser una eina de valor afegit, no una palanca que ens torni més acrítics i mandrosos.
En quines estratègies es concreta això?
L’examen en paper a l’aula sobre uns coneixements concrets? Potser sí, però no només això. És un debat necessari, imprescindible, i que no tindrà resposta d’un dia per l’altre. Sigui com sigui, ens interpel·la directament: els docents hem de ser els primers a provar l’eina i el seu potencial.
Quines professions perillen?
La intel·ligència artificial farà grans salts endavant, i molt ràpid. No hi ha ningú que en quedi fora.
Segons respon OpenAI mateix, la seva missió és desenvolupar tecnologies d’intel·ligència artificial de manera segura i responsable en benefici de tota la societat. Sí?
Són gent que fa negocis. Això no impedeix que si arribem a un moment d’amenaça per a la societat hi haurà reacció, sobretot als països democràtics i amb llibertat. Cal reflexionar-hi i legislar. Sobre ChatGPT en concret, el del copyright, citar les fonts, que èticament no hi hagi biaixos… són temes importants. N’hem de parlar, però fer marxa enrere o prohibir-ho no crec que sigui possible ni la solució.
{{ comment.text }}