Carme Godayol va tornar divendres al migdia a casa seva, a Taradell, després de 82 dies ingressada per la Covid-19. Al carrer de França, on viu, l’esperaven més d’una cinquantena de veïns que la van rebre amb pancartes, aplaudiments, música i moltes llàgrimes: “No m’ho esperava gens. A l’Hospital vaig veure que el meu home tenia pressa i no ho entenia. Va ser molt emocionant, no hi faltava ningú”. Amb el cotxe va passar per davant l’ajuntament i tot seguit es va dirigir al seu carrer, on va ser rebuda amb un passadís humà. Després de saludar els seus familiars més directes amb emotives abraçades, va sortir fins a l’entrada de casa per agrair el suport de tots aquests veïns i amics: “M’he sentit molt estimada”.
Godayol va ingressar a l’Hospital Universitari de Vic el dilluns 16 de març. El cap de setmana abans havia anat a la residència de Taradell “per acomiadar-me de la mare, ja que era l’últim dia que els familiars podíem visitar els residents”. Al cap de dos dies va començar a notar un malestar general: “No em trobava bé, vam trucar a urgències i estava col·lapsat i ens van dir que ens quedéssim a casa. L’endemà, però, no m’aguantava, tenia molta febre i jo normalment no n’agafo. Vaig anar al CAP de Taradell i d’allà, i només havent-me mirat la tensió, ja em van dir que anés ràpidament cap a Vic”, on la van ingressar i li van dir que tenia el coronavirus, el primer cas que es va confirmar al municipi de Taradell.
Després de tres dies en una habitació, la van portar a l’UCI, on n’hi va estar 39. “Només recordo que tot d’una em van dir que m’havien de portar a l’UCI, va ser tot molt ràpid”, explica Godayol, “més tard he sabut que van trucar a una de les meves filles per dir-li que em quedaven quatre hores de vida”. A l’UCI la van intubar, li van haver de fer la traqueotomia, per la qual “vaig estar uns quants dies sense parlar”, va agafar una infecció als budells i fongs. “Ho he agafat tot, però vaig acceptar bé el medicament. Suposo que el fet de no beure ni fumar i que anava a caminar sovint hi ha ajudat”, explica. Aquells 39 dies a l’UCI, però, “van ser molt durs”, comenta Godayol, però deixa clar que “tot i que estàs sola, amb moltes màquines al teu voltant, amb gent corrent amunt i avall, m’he sentit molt estimada. Sempre recordaré els aplaudiments que em van fer quan vaig sortir de l’UCI. Va ser molt emocionant”.
A banda de la Carme, el seu marit, la seva germana i dues de les seves tres filles també han passat la Covid-19, i entremig es va morir la iaia: “Jo demanava per la mare i no em van dir que s’havia mort fins que feia deu dies que l’havien enterrat”.
El suport de la família i dels amics ha estat clau, però Godayol sobretot ressalta que “he trobat un equip excel·lent, del primer a l’últim, tant a l’Hospital Universitari com a la Santa Creu. Et sents sol perquè no pots rebre les visites que voldries, però estava envoltada de grans professionals i he estat molt ben cuidada”. Gràcies a ells també ha pogut fer videoconferències amb els de casa i aquests darrers dies, amb el privilegi de tenir una finestra a l’habitació, podia veure les filles i els nets des d’allà: “Has d’haver-ho viscut per adonar-te del personal sanitari que hi ha, és molt humà. No sabia que era tan estimada i he guanyat molts amics”.
Godayol ha estat gairebé tres mesos ingressada, i tot i que hi ha moments que t’enfonses “sabia que me’n sortiria, veia que a poc a poc, cada dia, anava guanyant i crec que la mare m’hi ha ajudat. Ella era molt valenta i li vaig demanar que m’ajudés a tirar endavant”. La família també ha estat molt optimista sempre. “Teníem clar que havíem de ser positius i no ens podíem enfonsar”, explica Eva Freixas, una de les filles de Godayol.
Durant aquest temps, Godayol ha perdut 10 quilos i a poc a poc vol tornar a la normalitat, però “no haig de tenir pressa, em sento valenta i no em fa mal res, i això és el més important”. Fins fa pocs dies no podia ni obrir una ampolla o prémer el Ventolín: “Hi ha coses que no ho semblen, però per mi són molt grans i la gran ensenyança del que em quedo de tot això és que hem de fer grans les petites coses”. Godayol comenta que “ha estat una etapa difícil de la nostra vida, però penso oblidar-ho i passar pàgina: estar a casa amb tots els meus és tenir-ho tot”.
