Les abundants pluges que van caure durant la primavera i especialment els primers vint dies de juny han fet que el mapa de risc d’incendis indiqui que és baix a Osona i el Ripollès en l’inici de la campanya forestal del 2020. Això, però, pot generar una sensació de falsa tranquil·litat i no hauria de ser així.
Tot i que la campanya arrenca amb les zones forestals encara humides, des de les agrupacions de defensa forestal (ADF) adverteixen que “amb un cop de calor l’herba i el sotabosc pot assecar-se i convertir-se en un combustible molt potent”. Les pluges, a més a més, han fet endarrerir la sega dels camps que normalment comença les primeres setmanes de juny, però el blat i la civada encara estaven molls i tot just fa dues setmanes van començar a alguns camps del Lluçanès.
“Ens amoïna que la sega coincideixi amb el moment que les temperatures comencin a enfilar-se i això sigui un altre risc”, diu Xavier Jovés, president del secretariat d’ADF de Catalunya. “La situació meteorològica excepcional permet afrontar els propers mesos amb optimisme perquè el bosc està molt hidratat”, afegeix.
Les pluges i la poca presència de persones al bosc pel confinament han fet que l’herba hagi crescut molt més del que és habitual. “Hi ha punts en què no hi ha passat ningú durant tres mesos, i alguns camins han desaparegut”, afirma Jovés. Això significa que no serviran tampoc com a tallafocs en cas d’incendi. Des de les ADF es demana prudència en zones properes a rieres i rius on les darreres setmanes hi ha més visitants i “un major risc d’incendi”.
Les advertències des de les ADF van de la mà amb les de Bombers i Agents Rurals, que ja han començat la campanya d’aquest estiu. El conseller d’Interior, Miquel Buch, va insistir, en la presentació de la campanya, que el risc d’incendis “és gran malgrat la falsa sensació que ha plogut prou”. “Estem en una dinàmica de canvi climàtic i no podem abaixar la guàrdia”, va reblar.
EN PRIMERA PERSONA. EL TESTIMONI DE SANTI CANADELL
“Quan veus foc hi vas. T’estimes la terra i el bosc i et fa mal quan crema.” Santi Canadell fa més de 15 anys que pertany a l’ADF Fontfreda, de la qual ara és el president. Una ADF que agrupa un territori extens i alhora diferent començant per Tona i zones planeres com Malla i Vic però també zones més boscoses de Santa Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola, a la zona de Fontfreda.
En zones planeres “els incendis acostumen a ser de camps i aviat es poden controlar però si ens passa cap a la zona de Fontfreda, a prop d’Avinyó, és més boscós i pot ser complicat”.
Tenen la seu a Tona, però a l’estiu “repartim vehicles a Muntanyola i Santa Eulàlia” perquè si hi ha una emergència ja estiguin a prop”, explica Canadell. Tot i que l’ADF Fontfreda “havíem estat molts, ara devem ser uns 20. Hi ha gent que se’n cansa i ara el jovent ho té més complicat. Abans es feien el carnet i ja eren dins, ara has de fer un curset amb els Bombers i és una mica més llarg”.
“Aquest pot ser difícil però l’any passat també era un dels més calorosos i no va passar res. Aquest any ha plogut molt i si s’asseca serà un polvorí”, avisa Canadell, tot i que adverteix que “no es pot preveure res”. De moment vetllen per netejar camins perquè Bombers i ADF hi puguin passar. “La gent a vegades es pregunta per què arreglem camins, però són necessaris per poder passar en cas d’emergència. Hem de parlar amb els propietaris perquè col·laborin, perquè si després hi ha foc seran els que es queixaran si no hi arribem ràpid”, diu Canadell.
{{ comment.text }}