El Consell Comarcal d’Osona ha posat el punt final a la selecció del gerent. Des d’aquest dimecres, al càrrec ja hi va associat el nom de Jaume Colomer Costa, arquitecte, exregidor d’ERC a l’Ajuntament de Vic i exconseller comarcal (2015-2019), que com a mínim comandarà l’ens supramunicipal els propers quatre anys. El ple va ratificar-lo amb els vots dels tres grups que formen el govern –ERC, JxCat i Independents– i d’aquesta manera tanca un capítol que ha generat estira-i-arronses dins mateix d’Esquerra Republicana, el partit que ostenta la presidència.
Amb el nomenament de Colomer després d’una selecció que per primera vegada s’ha obert a concurs públic, la polèmica d’ajornar el procés a mig fer perquè més de la meitat dels aspirants no havien superat la prova psicotècnica o de comparèixer sense admetre preguntes hauria de quedar enterrada. Això és, almenys, el que deu esperar el consell de direcció. El gerent, per la seva banda, dimecres no hi va fer cap referència, però sí que va destacar que entén que la seva funció ha de ser eminentment “interna”: “Els objectius del mandat no els defineixo jo. No fa falta que enumeri el programa de l’acord polític, sinó que la meva tasca serà intentar reduir al màxim el temps necessari per posar els projectes en funcionament, garantir-ne la viabilitat econòmica, l’excel·lència en el servei i la vocació pública”. La incorporació de Colomer, que ocuparà la vacant que va deixar Anna Seijas, hauria de permetre recuperar la normalitat al Consell Comarcal 206 dies després de les eleccions municipals, les que van determinar la composició d’un ple en què s’ha reeditat el pacte a tres bandes entre ERC, JxCat i els Independents d’Osona.
L’acord implica una majoria tan àmplia com 28 dels 33 consellers, és a dir que el PSC i la CUP no són determinants, però tot i això l’oposició es va fer sentir dimecres a l’hora d’argumentar el perquè de la seva abstenció al nomenament del gerent. “S’ha volgut vestir com un procés selectiu una designació a dit”, apuntava el socialista Antoni Poyato, “la transparència ha brillat per la seva absència. No em diguin que no és sospitós que al final del procés quedi el candidat que estava a l’òrbita d’Esquerra Republicana, amb una adscripció política notòriament coneguda”. Jordi Casanova, de la CUP, també va recuperar arguments que havia sostingut ja en el moment d’aprovar el procediment que se seguiria per cobrir el càrrec: “A part de tot el que ha succeït durant el procés, que ha posat sobre la taula mancances de transparència i ha alimentat les sospites que s’estava fent alguna cosa inadequada, d’entrada no estaven prou clarificats els criteris o la validació, sobretot de cara a la ciutadania”.
Després d’una explicació detallada de la vicepresidenta Margarida Feliu (ERC) sobre les fases que s’havien anat completant, les paraules de l’oposició les va rebatre el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez (ERC), que va recordar que s’havia convidat la CUP i el PSC a presenciar els testos psicotècnics, que aquestes mateixes proves s’havien corregit sense que hi constés el nom dels candidats o que a les entrevistes, la fase final del procés, hi van participar representants dels tres grups de govern, professionals d’una empresa especialitzada en selecció de personal i un tècnic de Recursos Humans. La consellera Glòria Colom (ERC), que en el ple en què es va aprovar el procediment de tria del gerent mitjançant concurs públic s’havia abstingut, també va intervenir a favor del procés apuntant que “fins i tot de les entrevistes n’han resultat puntuacions numèriques. No es pot dubtar de la voluntat d’objectivitat”.
Tot i això, les explicacions no van servir per canviar la posició de la CUP i el PSC. Poyato considera que l’element clau de la selecció va ser l’entrevista, que no “és una prova amb un resultat objectiu”. “El president tenia dret a designar una persona de la seva confiança i així ho ha fet, intentar donar gaire més explicacions ens porta a enganyar-nos”, reblava. Rodríguez va insistir que el “substrat polític” dels candidats no era el que s’havia valorat, sinó les seves aptituds, i hi afegia que Colomer, a banda de l’entrevista, també havia estat l’aspirant amb més bona puntuació a les proves psicotècniques, és a dir que “l’última fase va acabar donant més validesa al resultat de l’anterior”.
El nomenament del gerent, que segons consta a les bases del concurs tindrà dedicació exclusiva al Consell i percebrà un sou brut de 64.000 euros anuals, va ser l’únic punt que va generar debat al ple de dimecres. Tots els altres es van aprovar amb l’OK de tots els grups polítics, incloent-hi el Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 o l’adhesió al manifest unitari per a l’eliminació de la violència contra les dones. També es va donar compte del canvi de portaveu de la CUP: per qüestió de disponibilitat, Jordi Casanova passarà a ser el titular, substituint Víctor Barquer.
