L’administració pública catalana considera diversos escenaris d’emergència econòmica i social vinculats al dret de l’habitatge. Entre totes les casuístiques que es recullen en aquest apartat en destaquen, per exemple, les situacions derivades d’un procés de desnonament, l’atenció a menors d’edat, gent gran o qualsevol perfil en un moment de desemparament, així com també l’atenció a dones en situació d’exclusió residencial després d’haver patit episodis de violència masclista. Per fer front a aquestes necessitats socials en matèria d’habitatge, els ajuntaments de les principals poblacions d’Osona i el Ripollès –i en menor mesura els municipis amb menys població– han avançat en els últims anys en la consolidació d’una bossa de pisos o espais per poder donar resposta a situacions sobrevingudes i on cal un reallotjament d’emergència i temporal.
En el cas de la capital d’Osona, a dia d’avui es disposa de sis pisos d’emergència social, amb capacitat d’acollir unes 25 persones. En els últims mesos, l’Ajuntament de Vic està adaptant un espai al barri dels Caputxins amb la intenció que de cara a la primavera “es converteixin en set apartaments més per a situacions d’emergència”, explica la regidora de Benestar i Família, Núria Homs. Aquest nou recurs d’habitatge tindrà unes peculiaritats concretes, ja que permetrà fer una atenció més adequada a perfils “com dones que han passat per episodis de violència masclista, famílies monoparentals o homes en situació de vulnerabilitat”, diu Homs. També hi haurà un apartament adaptat a situacions de diversitat funcional, així com un espai comú amb rentadora i altres electrodomèstics.
Mentre que als pisos d’emergència social l’estada sol ser d’entre un i tres mesos, en els apartaments es plantejarà arribar a un màxim d’un any. Homs remarca que amb les famílies i persones que arriben a recursos d’habitatge per a emergència social “hi treballem”, perquè l’objectiu és que en puguin marxar “amb independència, autonomia i empoderades”. Per a situacions puntuals, Vic també disposa d’habitacions al Seminari o a l’alberg de la Generalitat.
Manlleu, per la seva banda, compta amb nou habitatges d’emergència social. Actualment estan tots ocupats i alguns, de fet, els comparteixen persones de diferents nuclis familiars, tal com també passa a Vic.
L’Ajuntament n’ha anat adquirint els últims anys via el dret de tanteig i retracte, que aplana el camí a l’administració pública a l’hora d’obtenir propietats de grans tenidors a un preu sota mercat i amb l’objectiu que en facin ús persones en situació de vulnerabilitat residencial. El juny del 2020 el consistori manlleuenc en va comprar quatre per 100.000 euros a una immobiliària d’Alacant, juntament amb un garatge i una petita parcel·la de sòl no edificable. En paral·lel, s’estan fent obres a l’antiga fonda de Can Xaran, que d’aquí a dos mesos hauria d’haver permès guanyar 20 places més per a casos d’emergència. Tot i això, el regidor de Promoció Social i Personal, Pere Compte (ERC), reconeix que mai n’hi haurà prou: “Si tinguéssim una bona sortida cap a pisos de lloguer social això no passaria, però moltes vegades aquestes situacions s’eternitzen perquè no hi ha alternatives viables perquè aquestes persones puguin sortir cap a un habitatge més normalitzat.” Ara mateix, a banda de fraccionar els pisos disponibles, se’n fan servir del Consell Comarcal d’Osona i en casos puntuals, habitacions d’hotel o alberg.
Pel que fa a Torelló, té un total de 15 pisos d’acollida temporal. D’aquests 10 estan cedits a l’Agència d’Habitatge de Catalunya, quatre els va adquirir l’Ajuntament i també en gestionen un altre que va cedir la Fundació d’Ancians Sant Feliu, Cals Avis. Segons explica la regidora de Benestar Social, Núria Montanyà (ERC-JpT), durant el 2021 han acollit 66 persones de 25 famílies i d’aquestes, 10 s’han reubicat: “Treballem per buscar una acollida més definitiva.” Durant l’any passat, afegia, també van haver de fer set sol·licituds a la mesa d’emergència, encara que “sempre intentem que no s’arribi a aquest punt”, i van reubicar quatre persones a l’alberg de Vic. La regidora comenta que “seria millor tenir-ne més” i de fet en el pressupost d’aquest any es preveu ampliar el parc.
Des del Consorci de Benestar Social del Ripollès, la directora, Elisabeth Ortega, explica que ells disposen de sis places. El servei s’activa de manera immediata quan els arriba una persona o família que en té necessitat.
L’Agència de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya també té pisos del parc públic ubicats a la comarca. Accedir-hi no és tan ràpid, però aquesta sortida garanteix un habitatge “més estable”.
