Superada la cinquantena, María Ángeles Piedra es va començar a engreixar fins arribar als 120 quilos. “Em trobava molt pesada i no podia estar ni gaire estona asseguda ni tampoc caminar molta distància”, explica, tot fent evident que la rutina del seu dia a dia només feia que agreujar la situació d’obesitat. Més enllà dels inconvenients del dolor físic, la seva salut també es va començar a deteriorar “amb diabetis tipus 2 i apnees nocturnes”. Des de l’atenció primària van detectar un possible escenari d’obesitat complexa, i Piedra va ser derivada al servei d’endocrinologia del CHV. En aquest moment es va fer una primera atenció posant el focus en la dieta, “però veia que no anava bé i no millorava”. Finalment, la doctora li va plantejar l’opció d’operar-se, i “tot i que em feia respecte” ho va acceptar. En un primer moment, Piedra havia de ser intervinguda a l’Hospital Clínic de Barcelona, però la creació del servei a l’Hospital Universitari de Vic li va permetre fer el procés més a prop de casa.
L’operació va tenir lloc el 26 d’octubre, i més enllà de la intervenció Piedra va haver de preparar-se abans d’entrar al quiròfan i, sobretot, fer un gran treball en el postoperatori. “He hagut d’aprendre a menjar”, explica fent referència al control que ha de tenir en les quantitats de menjar, el temps que dedica als àpats i detectar aliments que se li posen més o menys bé en aquests primers cinc mesos.
“Mentalment és dur, perquè he de controlar què menjo i si el cos ho tolera bé”
L’esforç ha tingut recompensa, ja que s’ha situat als 83 quilos, i sobretot “ha desaparegut la diabetis i he reduït les apnees del son”. Tot i aquests avenços, Piedra sap que fer front a l’obesitat és una cursa de fons “i mentalment és molt dur”. En aquest sentit, però, es mostra convençuda de seguir totes les recomanacions que li han donat els diversos professionals sanitaris que la tracten. “M’han donat una oportunitat per millorar la meva vida, i l’he d’aprofitar”, diu Piedra, que més enllà de mostrar-se agraïda pel tracte rebut recorda una de les activitats que ha pogut recuperar: “Anar a passejar amb les meves netes.”
