Fins fa unes setmanes vostè era l’únic dels cinc regidors a l’oposició i en canvi ara n’és l’alcaldessa. Què ha canviat en aquest temps?
Sí, érem dos regidors de Junts, tot i que jo no formava part de l’equip de govern. I és veritat que era l’únic regidor de l’oposició, però mai vaig fer una oposició dura, sinó que vaig intentar ser el màxim de constructiva possible. Quan l’anterior alcalde, en Pere Carrera, va voler plegar per motius personals, vam reunir-nos per decidir què era el millor per al poble. I en aquest cas el millor va ser que agafés l’alcaldia qui tingués més disponibilitat, i disposar-la en comú amb la resta de regidors.
De totes maneres governarà en minoria respecte als regidors republicans. Necessitarà molta mà esquerra?
Campelles és un poble molt petit i la cosa no va tant de partits com de persones. Tots volem el millor per al municipi i, per tant, hem aparcat qualsevol mena de partidisme.
Li va passar mai pel cap de deixar la política municipal quan va quedar fora del consistori després de les municipals?
No. Tot i no acabar entrant aleshores, estava al corrent de la vida política i de tot allò que passava a Campelles. I no em va passar mai pel cap perquè ens vam presentar amb un projecte i un model de poble que és el que volíem tirar endavant. A més, era el que hauríem presentat de nou a les pròximes eleccions.
Això vol dir que es presentarà de nou a la reelecció?
Sí, en principi sí, tot i que el món dona moltes voltes.
Per tant, té la sensació d’haver arribat a l’alcaldia per quedar-s’hi més enllà d’aquest mandat que no com a solució provisional?
Hem arribat a l’alcaldia perquè aquest mandat calia tirar-lo endavant, perquè les circumstàncies han estat les què han estat, i intentarem fer-ho el millor possible. I d’aquí a dos anys farem el que els habitants de Campelles vulguin.
Aquest episodi servirà per pacificar finalment la convulsa vida política campellenca durant les últimes dècades?
És que no hi ha hagut una convulsa vida política a Campelles durant les últimes dècades. A Campelles no hi ha aquesta mena de problemes i tothom mira pel dia a dia i per tirar endavant el poble tots junts.
La relació entre els dos últims alcaldes, mirant l’hemeroteca, no podria considerar-se precisament com a plàcida…
No era plàcida en l’àmbit personal, però segurament tots dos volien el millor per a Campelles.
Com a cap de llista de Junts vostè va ser dura amb Joan Dordas durant la campanya, però alhora en la presa de possessió va assumir el seu programa electoral amb algunes aportacions del grup de Junts…
No crec que jo fos dura en la campanya. Hi havia algunes idees que ens separaven, però també d’altres que compartíem. I ara tirarem endavant el programa que va deixar Dordas, per no deixar el mandat a mig fer. Tampoc crec que fos dura amb ell, sinó que vaig explicitar les coses que creia que no s’havien fet prou bé, així com vaig reconèixer les que compartia amb ell. No ens vam presentar per anar en contra de Joan Dordas, sinó per sumar a favor de Campelles.
Quin marge de maniobra té com a alcaldessa per modelar el Campelles que li agradaria?
És una bona oportunitat per al municipi, perquè ara mateix hi ha molta implicació entre els cinc regidors. Som persones amb qui és fàcil d’entendre’ns i sabem que ho farem el millor que puguem. No es tracta tant de marge de maniobra, com de ganes de fer les coses entre tots plegats.
Viure de dilluns a divendres en un poble amb una forta càrrega de segones residències es fa complicat?
Segurament ens passa com en tots els llocs amb unes característiques similars, però també depèn de l’època de l’any. El fet de ser un poble petit, suposa que tots plegats tenim no només l’alcalde, sinó també tot el personal de l’Ajuntament molt a mà. No tenim una jornada laboral que s’acabi a les 3 de la tarda, sinó que dura 24 hores. Però no pot definir-se de complicat, perquè per això ens han elegit i per això hi estem.
De fet vostè viu a Campelles des de fa menys de quatre anys. Què la va captivar del municipi per a instal·lar-s’hi?
La primera vegada que arribes a Campelles ja et vénen ganes de quedar-t’hi. Per la seva situació com a poble, per com és, per les seves vistes, el seu bosc, la seva gent. Campelles ho té tot. És petit, enmig d’altres pobles que tampoc són gaire grossos. És impossible no tenir ganes de viure-hi.
Campelles ha de mirar sobretot cap a la Vall de Ribes o ha de tenir una visió més global del Ripollès?
Per descomptat que hem de col·laborar amb la Vall de Ribes, però crec que també amb la comarca. La nostra ha de ser una visió global.
El transport escolar arribarà a Campelles en aquest nou curs escolar?
Hi arribarà, i per dos motius. Un és perquè per llei han fet unificar els horaris de l’Institut Escola de Ribes, i, per tant, ja tornem a tenir els alumnes suficients. A més, però, hem tingut nous empadronaments. Per tant, s’ha solucionat per un any, però busquem una solució a llarg termini per convertir-la en definitiva, que estaria en funció d’unificar el transport escolar amb el transport públic. Això serviria per augmentar línies i aniria bé tant per als alumnes com per a la resta d’usuaris.
Fa uns mesos no va dubtar a recriminar al Consell Comarcal que es pretengués anul·lar la línia, tot i estar governat pel mateix partit que vostè representa.
Per nosaltres el primer és Campelles. La resta és secundari. Quan vam anar al Consell Comarcal hi va haver molta predisposició per resoldre-ho. I els estem agraïts.
El Castell ja està exercint com a focus turístic?
El Castell està en fase de recuperació. Aquesta tardor començarà la segona fase, i tindrem una idea més aproximada de quina repercussió acabarà tenint. Aquest estiu ja ha tingut moltíssimes visites i estem convençuts que quan estigui acabat serà un gran atractiu per la vila.
Les autocaravanes que van arribar a Campelles durant el confinament van arribar a ser un problema?
Les autocaravanes han esdevingut un problema generalitzat a tota la comarca i a tot el país. Arran de la Covid-19 s’ha replantejat la manera de fer turisme. Però nosaltres no tenim la possibilitat ni la infraestructura per oferir un aparcament de caravanes com sí que disposen en altres municipis. Per tant, no hi ha possibilitat que s’estiguin al nucli urbà, sinó que cal que aparquin a fora. El que ens preocupa és que ho facin al bosc, amb vehicles no autoritzats, i per la forma com s’acaba embrutant l’entorn natural. Per això estem treballant per protegir encara més l’accés al bosc.
Té la sensació que la fauna salvatge pot arribar a ser un perill pels campellencs?
No. Estem en un municipi de muntanya i no veiem res que no s’hagi vist tota la vida. Tenim una convivència pacífica amb els animals, i de moment no ha passat res extraordinari. Som conscients que són animals, que si no els empipes, no t’ataquen, i simplement es tracta de no molestar-los, de la mateixa manera que tampoc hem de molestar a animals de granja com les vaques.
