Amb arrels familiars ripolleses per part de mare que reivindica amb orgull, Mònica Roca es va convertir el passat mes de març en la primera presidenta de la Cambra de Barcelona en els 135 anys d’història de l’entitat. Enginyera de Telecomunicacions, ha fundat el grup d’empreses isardSAT, que es dediquen a la investigació en l’àmbit de l’observació de la Terra mitjançant dades procedents de satèl·lits artificials. Roca es va presentar el 2019 a les eleccions a la Cambra en la candidatura Eines de País liderada per Joan Canadell, a qui va substituir quan aquest va fer el salt a la política. Divendres va ser a Vic, on va visitar, entre d’altres, les instal·lacions del centre tecnològic BETA de la UVic-UCC.
Catalunya encadena quatre mesos seguits de baixada de l’atur. Un bon termòmetre de l’estat de l’economia.
Fa il·lusió transmetre aquestes dades positives de creació de noves empreses, de reactivació d’algunes que havien estat aturades i, sobretot, aquestes dades d’atur, que per quart mes consecutiu no deixen de disminuir a Catalunya. També és veritat que cal anar amb compte. Jo soc prudent, positiva, però prudent, perquè en aquests moments estem davant d’un petit repunt de la pandèmia, dic petit perquè no estem davant una gran ocupació d’UCI, però és important quant a nombre d’infectats. Hem d’anar molt amb compte, seguir collant perquè la vacunació continuï amb aquest ritme tan accelerat i, per tant, no hi hagi de tornar a haver mesures restrictives que ens farien canviar el discurs positiu que podem donar avui sobre l’economia.
Les últimes projeccions del Banc d’Espanya, amb un creixement superior al 6% aquest exercici, apunten en aquest sentit positiu.
Nosaltres havíem pronosticat que d’aproximadament el 12% del PIB que havia baixat l’economia per la pandèmia en recuperaríem la meitat, un 6%, fins al 2022. El primer trimestre d’aquest any no va ser tan bo com ens esperàvem, però en canvi el segon trimestre, amb aquesta arrencada, i amb aquesta vacunació tan ràpida, fa que les dades siguin molt positives. Nosaltres estem molt esperançats que s’arribi a aquest 6% de recuperació durant aquest any. L’estiu, a més, també és un bon moment perquè augmenti la reactivació, sempre que no hi hagi d’haver noves restriccions.
Quina és la realitat de les empreses catalanes en aquest moment després de la sotragada de la pandèmia?
Tenim una economia que encara està molt basada en sectors com el turisme i, per tant, afectats durament per la pandèmia. Per això no hem deixat de reclamar i hem insistit en el fet que hi hagi ajuts directes a les empreses per part d’aquells que tenen més accés als mercats com és el govern espanyol. Demanàvem aquest ajut directe a les empreses que pensem que no ha arribat com hauria d’haver arribat. I en el sector del turisme concretament i el de l’hostaleria hi ha uns ajuts dedicats a això que van començar sent 11.000 milions d’euros, que després van ser 7, i que posteriorment quan es van distribuir a diferents comunitats autònomes aquí gairebé no ens va arribar res. A Catalunya hem estat durament afectats, però crec que tenim una capacitat de reacció i de treball molt forta i, per tant, crec que ens en sortirem. Confio molt en l’economia catalana, però hem d’aprendre la lliçó i començar a construir un model econòmic que sigui més robust, que no sigui tan fràgil, tant si aportem a l’economia nous sectors que estiguin més basats en el coneixement i el valor afegit, com si aquells sectors en què tenim basada l’economia els transformem perquè siguin més robustos.
La gran incògnita de l’economia catalana i espanyola és què passarà al mes de setembre si no es prorroguen els ERTO.
Aquest serà un moment molt crític, no sabem quan deixin de ser suportats aquests ERTO quin percentatge passaran a ser ERO. És molt important estar al cas i vetllar al màxim perquè el nombre més gran de persones que estan en ERTO recuperin el lloc de feina. Som conscients que és un moment molt crític i hem d’estar molt, molt al cas i continuar exigint els ajuts que es mereix el nostre teixit empresarial.
Uns d’aquests ajuts són els fons europeus Next Generation. Hi ha el risc que només se n’acabin beneficiant les grans empreses i no arribin a les petites i mitjanes?
És una preocupació que nosaltres hem posat damunt de la taula des del primer moment, la nostra economia està basada en petita, mitjana empresa i autònoms. Estic d’acord que hem de treballar perquè les microempreses passin a petites, les petites a mitjanes i les mitjanes a grans. És una aposta fer créixer aquestes empreses, però l’economia que tenim a hores d’ara està basada en una petita empresa. Per tant, és molt important que arribin aquests fons europeus. D’entrada que arribin perquè jo encara no els he vist, és una pastanaga que tenim davant nostre que d’alguna manera ens ha obligat a ordenar-nos i planificar, i això és bo. Però en algun moment haurien d’arribar i quan arribin és important que tinguin molt en compte aquestes petites i mitjanes empreses i no podem permetre en cap cas que des de les grans es gestionin aquests diners. Jo no paro d’insistir, em reuneixo amb ministres perquè des d’aquí es té més clar, però des d’allà no sé si es veu. I les xifres que em diuen que aniran a petites empreses no em satisfà.
A Osona la crisi de la Covid-19 ha estat menor pel pes que té en l’economia de la comarca la indústria agroalimentària, que no s’ha aturat per la pandèmia. És una indústria intensiva en treball i de baix nivell tecnològic, que representa el 21% del PIB d’Osona. Aquest no és el model que vostès defensen.
Nosaltres defensem un model econòmic que tingui un alt nivell de coneixement, però també hem de transformar els sectors actuals perquè tinguin una forta base de coneixement. Precisament, ara mateix vinc de visitar el BETA, el Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària de la UVic-UCC, que posa al centre del seu treball aquest coneixement, amb una transferència cap a les empreses i, per tant, una innovació. Que deixem de mesurar el coneixement en nombre d’articles publicats i que valorem molt el que és la transferència a les empreses és molt bo. Jo crec que Vic té una oportunitat molt gran en aquest sector, però hem de saber fer aquesta transformació cap al fort contingut de coneixement en tots aquests sectors.
A l’economia d’Osona hi ha petites i mitjanes empreses, però també de grans que són capdavanteres en els seus sectors com Bon Preu, la Farga, Girbau, Seidor o Casa Tarradellas. És important que aquestes també facin de motor, no?
Sí, nosaltres també apostem per la gran empresa. Alguna vegada se’ns ha criticat dient que només apostàvem per la petita empresa, i no és cert. En concret a la Cambra tenia poca representativitat aquesta petita empresa i nosaltres veníem a reivindicar-la perquè no estava ben representada en el que és el ple cameral. Però això no impedeix que defensem les grans empreses, evidentment apostem perquè hi hagi més grans empreses ubicades al territori català. Més grans empreses amb seu aquí. I és molt important que aquestes empreses continuïn aquí i siguin cada vegada més grans i cada vegada arrosseguin els satèl·lits de petites empreses perquè n’acaben sent tractores.
Si es milloressin les comunicacions d’Osona, per exemple amb el desdoblament de l’R3, hi hauria un impacte directe en l’economia?
Tindria un impacte econòmic incalculable. Nosaltres continuem lluitant perquè hi hagi aquest desdoblament, és molt important. Vic, en concret, està molt mal comunicat amb les infraestructures clàssiques. Tot i que és veritat que nosaltres ara parlem també d’infraestructures digitals, que això també permet una altra comunicació i evita els desplaçaments. I això també s’ha de tenir en compte. Però és evident que el desdoblament de l’R3 contribuiria molt al desenvolupament de la comarca. I t’he de citar una frase que avui m’ha dit el rector de la Universitat de Vic, Josep Eladi Baños: “Hi ha més distància de Barcelona a Vic, que de Vic a Barcelona”. És la visió que es té. Des de Vic s’està més obligat a baixar a Barcelona, però des de Barcelona pujar a Vic sembla que vagis a fer una gran excursió. Crec que el desdoblament de l’R3 contribuiria molt positivament a donar un fort impuls a la comarca.
Què esperen del nou govern d’ERC i JxCat? Hi ha sintonia amb les conselleries de l’àmbit econòmic?
Jo n’espero molt. M’agradaria i ho vaig demanar, que fos un govern fort, cohesionat, valent, que prengui decisions valentes, perquè són moments difícils i s’han de prendre decisions valentes, però que estigui sobretot cohesionat. Ja vaig dir que no m’importava esperar dos mesos si això volia dir que hi havia un full de ruta comú, amb una cohesió des del principi i no fer-ho de qualsevol manera i al cap de sis mesos trobar-nos amb un govern dividit. He de dir que hi ha molt bona connexió, ja m’he reunit amb diversos consellers i conselleres, per exemple amb Gemma Geis, per tot el tema de Recerca i Universitats; però també amb el d’Empresa, Roger Torrent, i amb el d’Economia, ja tenim la reunió agendada… N’espero molt, d’aquest govern, i espero que no em fallin.
És un objectiu principal aconseguir aquesta llei de cambres, que entre d’altres ha de servir per garantir-ne el finançament?
És un dels grans objectius. No és un caprici, cal crear la llei catalana de cambres, és un esforç que contínuament reivindiquem. Ells [el govern] tenen quatre anys vista, però nosaltres només en tenim dos. Com que ja vam fer molta feina en els primers dos anys que vam tenir de legislatura a la Cambra tenim enllestit moltes coses. Quan tenim reunions amb les conselleries, especialment amb la d’Empresa, sempre està com a primer punt de l’agenda.
Quina importància tenen les delegacions de la Cambra, com la d’Osona?
Moltíssima. De fet nosaltres no parlem de delegacions, parlem de cambres territorials. Dins de la nostra estratègia que vam presentar l’octubre de 2019, donàvem molta força al territori. I això implica dotar d’infraestructures, tant físiques com digitals, passa per donar força a les universitats d’aquests territoris i és molt important lluitar contra la despoblació que hi ha en el nostre país i contra la centralització a Barcelona. Cada territori té la seva casuística i necessitats i, per tant, és molt important escoltar-les. I això es fa molt millor des del territori.
