S’esperava aconseguir la majoria absoluta?
Evidentment que no. A nosaltres sí que ens semblava que per la feina que hem fet aquests quatre anys podríem augmentar el nombre de vots i de regidors. Ara bé, per la situació del país i del partit, enteníem que si conservàvem els 9 regidors o pujàvem a 10 ja era un gran resultat. Per això estic molt agraïda a la ciutat de Vic, perquè ens ha fet aquesta confiança. Els ciutadans han dit que volen que continuem treballant com fins ara i amb el mateix estil.
D’on surten els 2.522 vots que han aconseguit de més respecte al 2015?
Les eleccions europees ha portat més gent a votar. També és veritat que, cada cop més, quan als catalans ens posen unes urnes anem a votar i la participació és sempre elevada. A part de la possible influència de les europees, els votants, entenc, han volgut reafirmar el govern que hi havia a Vic.
L’efecte Puigdemont, que a Vic va aconseguir el 58% dels vots a les europees, els ha afavorit segur.
Sí i no. A les meses, em diuen que no sempre anava lligat el vot a Puigdemont a les europees amb el vot de Junts per Catalunya a Vic. La gent cada cop és més ferma amb els seus ideals. En les eleccions al Congrés, del 28 d’abril, molts tenien clar que s’havia de votar els presos i així va ser, van sortir tots. I Oriol Junqueras i ERC van ser els guanyadors. Ara tocava votar Puigdemont perquè té la llibertat de moure’s per Europa i des d’allà vetllar pel nostre país. És el que ja estava fent però ara ho podrà fer com a eurodiputat.
L’ha felicitat molta gent per aquesta victòria?
Molta. A través de les xarxes, de WhatsApp i gent que em trobo pel carrer i em felicita. La gent m’ha demostrat que ens estima i està agraïda de tot el que hem fet.
Tots els seus rivals també ho han fet, de felicitar-la?
Sí, sí, tothom m’ha felicitat. Les disputes han de ser per ideologies polítiques. La mateixa nit de les eleccions ja em van felicitar. I jo, abans del ple de la constitució del nou consistori, cridaré els caps de llista de cada partit per parlar de com enfoquem el mandat tant el govern com l’oposició.
Parlaran com a govern i oposició, no hi haurà cap oferiment per entrar a govern?
De moment no tinc pas pensat oferir ni regidories ni delegacions. Però sí que vull que ens posem d’acord en temes de ciutat i crec que ens hi posarem. No vull aprovar-ho sempre tot amb el vot dels 11 regidors del govern, em vull esforçar per aconseguir majories àmplies i consensos. Des del moment que aquests partits han aconseguit representació vol dir que donen veu a tota una sèrie de ciutadans que se’ls ha d’escoltar. És el que vam fer aquest mandat amb Arnau Martí, de Vic per a Tots, i Benjamí Dòniga. Ens van aportar altres punts de vista que van enriquir el nostre projecte.
Precisament la majoria absoluta els pot allunyar d’haver d’escoltar l’oposició.
Nosaltres hem de digerir què vol dir això de la majoria absoluta i saber-ho portar. El meu estil sempre ha estat parlar per buscar sempre el consens. Ara bé, a diferència de fa quatre anys, aquesta majoria et dona la tranquil·litat que si veiem molt clar un projecte el podrem dur a terme i que no quedi encallat. Sempre, però, intentant abans haver buscat el consens.
Això els permetria, per exemple, tirar endavant propostes que aquest mandat no han prosperat?
No. Entenc que si algun projecte no es va poder tirar endavant en el seu moment per manca d’acord, si el volguéssim tornar a posar sobre la taula caldria buscar de nou el consens. Un exemple seria el vial del Puig dels Jueus, que nosaltres el vèiem molt clar, però l’oposició no. Ens vam comprometre a elaborar un pla especial per estudiar més bé les diferents possibilitats i, per tant, és el que farem encara que ara tinguem majoria.
Quins seran els primers projectes que es tiraran endavant?
Començarem per la biblioteca, a mitjans de juny. Serà el gran projecte de ciutat. I l’altre és la recuperació de les adoberies. Esperem que aviat ho tinguem tot a punt per començar a treballar en la rehabilitació de les dues adoberies que hem comprat. Volem que Vic sigui la seu d’un centre d’alt rendiment de l’esport i també començarem a projectar la nova residència per a la gent gran.
El president Quim Torra la va felicitar?
Sí, i tant! Ho va fer tant a través del grup que tenim de diputats de Junts per Catalunya al Parlament com personalment. Demà [dimecres] hi ha sessió al Parlament i em vaig comprometre a portar llonganissa per celebrar els resultats. El president també ens ha ajudat molt, perquè tenia clar que feia falta tenir el màxim de municipis independentistes. I és el que ha passat a Vic, 20 dels 21 regidors del consistori seran independentistes. Ell sap que Vic serà al seu costat i l’ajudarem amb el que faci falta.
Ciutadans es presentava a Vic i no va obtenir representació. Com ho valora?
Positivament. Hi pot haver discrepància ideològica, però sempre s’ha de defensar amb diàleg i de forma pacífica i democràtica. Ciutadans vol crear un relat que a Vic es viu una situació de confrontació i odi, i això aquí no existeix. Estic contenta que no hagin aconseguit representació, perquè jo com a alcaldessa preservaré que tothom pugui defensar les seves idees però que es puguin donar a conèixer sense aquest odi i confrontació.
Després de 16 anys de presència d’una formació xenòfoba al consistori, Josep Anglada i Som Identitaris no hi seran.
És un abans i un després per la història de la ciutat. La presència de Josep Anglada demostrava que hi havia unes problemàtiques que, amb treball de mediació i recursos per a la cohesió social, s’han pogut solucionar. I no des de l’odi i la confrontació que ell podia crear. Estic contenta perquè podrem continuar treballant tots aquests problemes i desapareix un partit que defensa uns ideals que nosaltres no compartim gens.
Com ha viscut aquesta campanya electoral?
He vist com altres anaven molt a buscar la confrontació i nosaltres teníem molt clar que no hi podíem caure. Vaig demanar joc net i hi ha sigut. Ens hem dedicat a fer els nostres actes, a explicar el projecte de ciutat i la feina que hem fet. Tenia nervis de si tindríem suficient bons resultats per evitar el pacte d’ERC i Capgirem. A alguns els semblava que la ciutat volia un canvi i resulta que el canvi érem nosaltres.
Arnau Martí, candidat de Vic En Comú Podem i amb qui aquest mandat va fer un pacte de governabilitat, n’ha quedat fora.
Em sap molt greu, perquè a l’Arnau jo li valoro que va posar la ciutat per davant i va fer una aposta valenta. Tenia clar que amb el pacte podia aportar coses del seu programa al govern. Hem treballat molt bé amb ell. Va demostrar ser fidel, conseqüent amb les seves idees i perseverant. Si ell hagués continuat, hauria estat amb el primer amb qui hauria parlat.
I tampoc n’ha aconseguit Benjamí Dòniga, que també els va donar suport.
I ho va fer a més en uns moments complicats. Jo li he agraït personal i públicament la fidelitat i com ha portat la seva regidoria durant aquests quatre anys.
Amb el PSC hi parlaran?
Parlar sempre podem parlar. Encara ens coneixem poc [amb la Carme Tena], però en temes de ciutat segur que ens podrem posar d’acord, en temes de país serà més difícil.
Amb unes eleccions catalanes a l’horitzó i després d’aquesta victòria contundent, podria ser que l’oferissin algun càrrec al govern?
En absolut. Soc diputada al Parlament i estic contenta. És positiu per Vic tenir representació al Parlament, permet fer contactes directes amb els consellers i el president, solucionar més ràpid problemes de la ciutat. Ens aporta molt, però no busco més. Vic és la meva prioritat i no busco ni desitjo res més.
El PDeCAT i Junts per Catalunya aguanten bé a Vic, però el partit no està en un bon moment ni a Osona ni al país.
La marca JuntsxCat era nova i a Osona teníem molts candidats nous. Ara ens caldria un temps tranquil, sense eleccions, per organitzar-nos bé, fer-nos forts, créixer a poc a poc per tornar ser la força de centredreta a Catalunya que hem d’acabar sent.
Seran els últims quatre anys d’Anna Erra com a alcaldessa?
Sí, jo sempre he dit, i ho he dit amb la metàfora del partit de bàsquet, que em faltava jugar la segona part. Quatre anys són pocs –potser l’ideal serien mandats de sis anys– però és important que els càrrecs públics es renovin i entrin persones noves.
En bàsquet quan s’empata es juga una pròrroga.
Sí, però no serà el cas.
