Si governen o són decisius aquesta legislatura, quina resposta donaran a les aspiracions d’independència?
Hem de passar pàgina d’aquests deu anys perduts en què la prioritat ha estat el procés i no les polítiques per a les persones. Necessitem arribar a acords, avançar junts tant els independentistes com els que no ho som i aconseguir un nou model de finançament, amb un sistema de salut més robust i sense deixar de banda la cultura, el comerç, la restauració, l’esport… Ens cal una resposta conjunta i un futur per a tothom, no només per a una part de la societat.
Però els líders independentistes han de sortir de la presó?
Sí. A través de l’indult. Voldrà dir que anem avançant i millorem la bona convivència que tant necessitem.
En cas de no obtenir una majoria, amb quins partits pactaria el PSC i amb quins segur que no?
Segur que no pactarem amb un partit xenòfob com Vox, però a mi posar línies vermelles em costa bastant, i més sense saber els resultats. Excepte Vox, estem disposats a parlar amb tothom, trobar acords que siguin pel bé comú i passar pàgina per trencar la divisió dels últims anys.
Com valora la gestió de la pandèmia per part del govern català?
No és moment de buscar culpables, i la dificultat de gestionar una situació com aquesta és evident, però tampoc podem obviar que Catalunya no ha mostrat la seva cara més eficient. Malgrat tenir les competències en salut i haver rebut 3.200 milions d’euros de l’Estat, sempre s’ha optat per la solució populista: donar la culpa a Madrid. Deu anys de governs independentistes, amb retallades en salut, alguna responsabilitat hi deuen tenir.
Són partidaris d’abaixar impostos?
No és qüestió d’apujar o abaixar, sinó que Catalunya tingui una fiscalitat més justa i progressiva. Plantegem que aportin més els que més tenen, més guanyen, més hereten o més contaminen. Que el 30% de la riquesa estigui a mans del 10% de la població ens indica que no anem bé. També cal racionalitzar la despesa de l’administració i lluitar contra el frau fiscal.
Escola pública o concertada?
Pública, de qualitat i inclusiva, des de l’educació infantil fins a la postobligatòria, i potenciar d’una vegada per totes la formació professional. Aquesta dècada de governs independentistes s’han retallat més de 700 milions d’euros en inversió pública en educació i estem als nivells més baixos del PIB d’Europa, molt lluny del que fixa la mateixa llei catalana.
La manca d’habitatge és un problema, també hi ha queixes per ocupacions. Quines solucions hi poden aportar?
S’ha d’invertir i assegurar un parc d’habitatge públic i sostenible. En aquest sentit, aprovar un pla de barris amb els diners dels fons europeus de recuperació és una gran oportunitat. A Osona les ocupacions estan descontrolades i els ajuntaments s’han sentit sols, el món local en general s’ha trobat abandonat durant tota la legislatura. Nosaltres potenciarem el treball conjunt entre administracions.
També estem en situació d’emergència climàtica. Com s’ha de revertir?
El primer és el que comentàvem ara, treballar tots plegats. Macroparcs com el que es plantejava entre Manlleu, Torelló i l’Esquirol no poden tenir cabuda a segons quins punts, però si realment volem canviar el model necessitem apostar per noves energies. Cal que la Generalitat ho vetlli i ajudi els ajuntaments, que existeixin eines, una regulació clara… Perquè estigui definit com actuar davant d’aquesta mena de sol·licituds.
Què faran perquè Vic i Osona no quedin diluïdes en una Catalunya Central amb cada cop més pes manresà?
Osona té prou potencialitats perquè no quedem diluïts: un sector agroalimentari potent, una universitat en expansió i emprenedors i empresaris que fan de la comarca una economia forta. Com més siguem i més ens creguem el projecte de la Catalunya Central, més força tindrem. Hem de deixar de competir territorialment i passar a reforçar-nos.
Quines són les inversions més necessàries a Osona i el Ripollès?
Continuar batallant per l’R3. Per molt difícil que sigui, no s’hi val a tirar la tovallola. També millorar definitivament la C-17, que fa la sensació que sempre està en obres però mai s’acaba de solucionar, invertir en educació –encara tenim centres en barracons–, polítiques d’ocupació, investigació en l’àmbit de salut… Crec que aquesta llei de barris amb fons europeus pot tenir un gran potencial.
El Lluçanès ha de ser reconeguda com a comarca?
El primer pas és que els municipis estiguin d’acord i tinguin una posició conjunta.
{{ comment.text }}