En les últimes setmanes s’han reduït, sembla, els robatoris a la urbanització de la Roca de Taradell.
Sí, aquella allau de robatoris seguits i concentrats a la zona de la Roca sí que ha disminuït, però encara se n’ha produït algun en alguna altra zona del municipi. Va haver-hi unes detencions i, tot i que no està clar que fossin els responsables dels robatoris que havien ocorregut anteriorment, potser arran de la moguda i al veure que era una zona que s’estava controlant més de l’habitual, ha fet que disminuïssin.
S’han instal·lat càmeres de vigilància.
Sí, era una sol·licitud que havien fets els veïns abans dels robatoris però la instal·lació de càmeres ha de seguir uns tràmits. És un sistema que ajuda, és preventiu i com més mesures posem tots plegats, hi haurà menys robatoris. Era lògica la intranquil·litat dels veïns quan hi havia dos o tres robatoris en un dia a habitatges de la Roca.
Què li va semblar que els veïns anunciessin que s’organitzaven per fer vigilància?
Si els veïns són conscients de fins on poden arribar, que jo crec que ho són, està bé organitzar-se per fer prevenció però no per actuar. Està bé utilitzar les noves tecnologies i els grups de WhatsApp però per fer-ne un bon ús. Em consta que servia per a altres coses, com per queixar-se de l’Ajuntament, i com que tenim un Ajuntament obert i transparent cal que s’utilitzin els canals habituals per fer-les arribar. A part d’això, crec que servia perquè els veïns se sentissin més units. S’ha de vigilar, però, que ningú actuï pel seu compte i que davant un perill algú se sobrepassi. Cal avisar sempre els serveis d’emergència.
Com està el projecte de fer habitatges tutelats a l’antic centre d’atenció primària?
Molt avançat. Ja hi ha una empresa de Vic, Construccions Ferrer, que quan acabi de presentar tota la documentació podrà començar les obres, un cop ja ha finalitzat la licitació. Abans d’acabar el mes ja s’hi estarà treballant. Estem contents de tenir un projecte com aquest, que és una fase més de la Fundació Vilademany, perquè serà ella qui executarà les obres i posarà en funcionament aquest equipament. Són els segons habitatges tutelats a Taradell, on fa 20 anys vam ser pioners a Catalunya. La previsió és que amb un any estiguin acabats i poc després entrin en funcionament.
La futura ronda de Llevant, què significarà per Taradell.
La gran ronda va ser la que es va executar fa anys, la de Ponent, que va permetre treure tot el trànsit de camions que venint de la C-17 anaven cap a l’escorxador de Santa Eugènia o al polígon del Vivet. Ara el problema que tenim són els autobusos que cada dia creuen els carrers més antics del poble per anar a l’institut. Seria fantàstic que passessin per aquest nou vial que connecta directament la carretera de Viladrau i la urbanització de la Roca amb el nucli urbà. I un cop feta, posaria molt fàcil que en una altra fase es fes una altra petita ronda que connectés amb Goitallops. És un projecte de 820.000 euros i es pot executar en quatre o cinc mesos. L’Ajuntament avançaria ara els diners i els propietaris ho tornarien en el moment que es desenvolupi la urbanització.
La solució al trànsit que va al polígon de Santa Eugènia seria la pota sud.
S’està parlant amb els ajuntaments de Vic, Santa Eugènia, Calldetenes i Malla. He de dir que el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat s’hi ha posat molt bé. Tots els alcaldes vam anar a veure el conseller i crec que abans de prendre decisions és important tenir dades. S’està fent un estudi important no només de la connexió de la C-17 amb la C-25, sinó de tota la variant de Vic. Jo crec que hi ha d’haver aquesta carretera. Per on? Cada alcalde tira pel seu terreny, però hem de ser prou valents per prendre una decisió global de la pota sud que sigui bona per la comarca.
A Taradell hi ha dos polígons, el del Vivet i el de Castellets, que ara rebran una inversió per posar-los al dia.
Aquesta ha estat la sorpresa del mandat. Quan planifiques la legislatura tens uns projectes grans i altres de petits, que van sortint. Sobretot gràcies a la Diputació, que és qui més ajuda els ajuntaments, hem pogut acabar la il·luminació del camp de futbol, el reg automàtic o la calefacció de Can Costa. Però ara ens vam presentar a una subvenció per renovar els polígons pel tema d’eficiència energètica i de 70 projectes vam ser un dels set escollits. L’únic d’Osona. La Diputació donarà 403.000 euros i l’Ajuntament només en posarà 123.000 per deixar els polígons en condicions per afrontar aquesta recuperació econòmica.
Un dels grans projectes de l’anterior mandat va ser l’espai d’aigua i salut, la piscina coberta. Un projecte que va ser llarg i amb molts entrebancs. Quina valoració fa ara del seu funcionament?
Jo diria que funciona fins i tot més bé de l’esperat. Tenint en compte que va ser un camí ple de pedres, de deu anys, ara tot el que van ser problemes és un goig. Per un municipi de poc més de 6.000 habitants tenir un equipament com aquest, amb 1.400 abonats que en gaudeixen des de nadons fins a persones de 90 anys, perquè la residència també hi fa activitats, dona molta satisfacció. L’esforç es va fer i ara calia que els professionals que hi treballen el fessin funcionar. I ho estan fent amb nota alta.
NO TÉ DECIDIT SI REPETIRÀ
Com és que PDeCAT, ERC i Solidaritat governen junts en un poble on hi havia hagut tantes divergències?
Hi ha hagut de tot, èpoques crispades i altres que no. A mig mandat, ens vam asseure tots tres i vam dir que si tots volíem el millor pel poble, si coincidíem en els pressupostos i les ordenances, per què no remàvem tots junts. La veritat és que funciona molt bé i és mèrit de tots. Hi ha qui pensa que hi ha d’haver oposició, però jo sempre dic que la política municipal és la gestió del municipi. En els ajuntaments on hi ha enfrontament, hi ha una gran desgast dels polítics municipals, però qui hi surt perdent és el poble.
Salvador Clot no repetirà com a cap de llista d’ERC. Mercè Cabanas li agafa el relleu. Això farà canviar alguna cosa?
Amb les eleccions pel mig s’haurà de posar el comptador a zero, però si durant aquests dos anys el pacte ha anat bé, s’hauria d’intentar arribar a un acord. Jo no comparteixo la idea que hi ha d’haver una oposició per controlar el govern. Si les persones que s’escullen són prou responsables, no cal que hi hagi ningú que els controli cada mes. Cada quatre anys hi ha eleccions i la gent és prou intel·ligent per decidir si els que hi ha ho han fet bé o no. Els càrrecs electes passem un examen cada quatre anys, si abaixem la guàrdia ja hi haurà qui et castigarà, no cal que cada mes hi hagi algú que et posi entrebancs.
I vostè es tornarà a sotmetre a l’examen de les eleccions després de 12 anys com a alcalde?
No ho he decidit. Falten poc més de sis mesos encara per a les eleccions. Per idees i projectes que tinc per Taradell, et diria que sí. Però ja seran 12 anys com a alcalde i un ha de ser conscient que a la vida tot són etapes i aquesta és una que algun dia haig de tancar. Em falta acabar de valorar la part més personal. Si plego al mes de maig, però, no hauré tingut temps d’acabar tots els projectes, això és cert.
Per què va renunciar a la presidència de la Mancomunitat La Plana?
No va ser una renúncia, va ser el compliment d’un acord. La Mancomunitat el formen 12 municipis i cadascun té dos representants. Hi va haver un empat, sis municipis que donaven suport a la candidatura d’Anna Magem (Independent) i sis a la meva. A partir d’aquí només teníem dues opcions, o ens ho jugàvem a sorts o arribàvem a un acord. Vam decidir que els dos primers anys jo seria el president i el mes de juliol de 2017 hi hauria el relleu. Jo no estava d’acord amb aquest pacte i suposo que ella tampoc. Però ho vam fer perquè tots volíem mantenir l’estabilitat que hi ha hagut a la Mancomunitat, perquè mai s’ha polititzat.