Un mandat inèdit fins ara amb quatre forces polítiques a l’Ajuntament.
Sí, és veritat i és estrany perquè no havia passat mai. Però també és apassionant perquè comportarà moltes maneres de veure la política local. Dues forces polítiques estan a govern, dues a l’oposició, però no hi ha la porta tancada a ningú. Nosaltres intentarem ser el màxim de transparents i participatius perquè tothom pugui ser partícip del govern del poble.
Junts per Prats va guanyar les eleccions o més aviat ERC les va perdre?
Segurament és un cúmul de les dues coses. Junts per Prats vam guanyar les eleccions, està clar. Ara, el resultat d’ERC, la fragmentació, diguem-ho d’aquesta manera, també va ajudar a la culminació definitiva.
Tenia poques opcions de prosperar la candidatura unitària abans de les eleccions?
Jo crec que es va proposar tard i les propostes que vam rebre no van ser molt directes: no hi havia un projecte, no hi havia un lideratge, no hi havia com havien d’acabar combregant les quatre forces o les tres que es plantejaven en aquell moment. No va ser factible sobretot pel temps.
S’esperava que tinguessin representació les quatre candidatures?
Sí, perquè les seixanta i escaig persones que anaven a les llistes són totes del poble. Això implica com a mínim seixanta famílies, seixanta amics, seixanta coneguts… I això vulgues o no en un poble et dona força i peu que l’amistat, la família o el que sigui acabi portant vots.
En general costa trobar persones que vulguin formar part d’una llista i a Prats n’hi va haver més de seixanta. Com explica aquesta mobilització?
No sé quins cúmuls de coses van haver-hi, o la legislatura passada, la manera en què es va portar, com va anar… si ha donat peu que molta gent hagi dit: “Jo també vull portar el meu gra de sorra a voler dir com voldria que es liderés el meu poble”. I això pot ser una mica el detonant. Però està clar que és molt peculiar perquè ha passat a molt pocs llocs.
Està còmode en un govern de coalició amb Movem?
Sí. De fet les negociacions van ser llargues i tenia molt clar des del minut zero que havíem d’acabar fent un govern de set, que no podia ser un govern de cinc més dos. Si no podíem acabar sent una pinya de set persones amb un lideratge clar i uns objectius no ens interessava per res del món i preferíem governar amb minoria amb cinc. Crec que vam posar els punts sobre les is, tothom sap el rol que li toca i estic de moment comodíssim, esperem que duri tota la legislatura així.
L’opció d’un govern d’onze regidors era difícil.
Nosaltres vam plantejar-la just després de les eleccions. Vam parlar amb totes les forces polítiques per si podíem fer un pacte de consens però quan es va dir des de la banda d’ERC, que van parlar d’un govern de consens, parlaven d’un govern de progrés, d’esquerres i nosaltres en quedàvem exclosos. A nosaltres ERC mai ens va proposar fer un govern de consens. Nosaltres sí que el vam proposar i vam començar una roda de contactes amb Movem Prats, ERC i RAP. La primera opció va ser parlar amb les tres forces per fer un govern d’onze.
Quin balanç fa dels quatre anys de govern d’ERC?
Jo entenc que governar no és fàcil però sí que potser el que hem trobat a faltar ha estat la participació. Nosaltres creiem que la gent ha de tenir veu i vot a l’hora de decidir coses. Tot i que ERC s’ha omplert la boca de ser participatius, les reunions que van convocar van ser més informatives que participatives. Ells van prendre les seves decisions, nosaltres vam donar suport a moltíssimes d’elles, potser en un percentatge del 70% o el 80%, i les que no hi vam creure les vam defensar de la millor manera, sempre constructivament. No hem estat de fer sang en cap de les opcions i amb temes prou punyents com podia ser per exemple el porta a porta. Políticament s’hi podia fer molta sang i vam ser els primers que hi vam apostar dient que era una cosa bona pel poble i per això vam estar al costat de l’alcalde i de l’Ajuntament.
Com són ara les relacions amb els republicans?
Són bones. La setmana anterior al ple ordinari de setembre ens vam reunir amb els representants de totes les forces per fer-los partícips del dia a dia de l’Ajuntament, com pot ser el seguiment de les obres dels vestidors de la zona esportiva, la canalització del gas cap a la zona del PP2, les modificacions de crèdit que hem fet, els projectes que volem tirar endavant o aquest procés participatiu que estem fent sobre la mobilitat. Són una peça important de l’Ajuntament.
I amb el RAP?
Igual que ERC i igual que Movem ni que estigui dins del govern. Amb els portaveus ens portem bé i ens facilitem la informació que faci falta.
Quines són les grans prioritats del mandat?
Primer de tot hem de basar-nos en la participació. Hem de saber escoltar abans de decidir, la gent ens ha de fer arribar molts ítems. I entenem que s’han de prendre decisions i quan es prenen mai es fa al gust de tothom, però hem d’intentar ser el màxim coherents amb el que ens ha dit la gent. Un dels eixos principals del nostre programa era fer de Prats un poble per viure i treballar-hi. Sabem que això no és fàcil, que és feina de formigueta, però hem d’anar buscant empreses, gent, iniciatives… Hem de tornar a buscar un teixit comercial. I que ningú es pensi que aquí tornaran les grans indústries que hi havia hagut dècades enrere, però sí que tenim uns valors com a poble: sabem que aquí s’hi viu bé, es menja bé, es respira bé, que hi ha un bon tarannà, que tenim uns bons serveis i ara unes bones comunicacions.
Què passarà amb la mobilitat?
Hem obert un procés participatiu, la gent ens ha fet arribar les seves aportacions i ara tot aquest material el tenen els tècnics de la casa. Estan fent un abocament de dades i quan les tinguem tornarem a reunir la gent per explicar quines accions podrem acabar portant a terme.
L’objectiu és fer canvis?
L’objectiu és millorar la mobilitat del poble passant sempre per sobre de tot per la seguretat, perquè això és primordial. Els tècnics de la casa ens assessoraran perquè no prendrem cap decisió que posi en perill la seguretat. Però sí que hem de millorar la mobilitat del nostre poble, perquè hi ha alguns punts problemàtics i hem de buscar-hi solucions.
El carrer Major està a revisió?
Sí, és una de les problemàtiques que hem detectat. El fet de si està obert o tancat, o si estarà obert i tancat uns dies i unes hores no, o si estarà obert a la càrrega i descàrrega, o estarà només obert el cap de setmana… tot això són propostes que ens fa arribar la gent.
Es rehabilitarà el Teatre Orient?
Sí, és una aposta, tot i que tampoc tirarem pel dret, ens volem nodrir de les aportacions de la gent que hi pugui estar implicada per veure quina actuació hi acabem fent. Ara estem treballant en una memòria valorada per si poguéssim aconseguir finançament del PUOSC. Està clar que també ha de passar per les altres forces polítiques estiguin a govern o a oposició perquè és un projecte de poble.
Vostès van mostrar la disconformitat amb el projecte que s’està executant dels vestidors de la zona esportiva. Les obres tiraran endavant tal com estaven previstes?
Nosaltres creiem que fan falta uns nous vestidors. El que vam fer va ser mostrar la nostra disconformitat per la manera que es va presentar el projecte i el model. Aquest projecte va entrar a l’Ajuntament un dimarts a la tarda i es va votar en ple el mateix dimecres a la tarda. Un projecte que crec que el redactat són unes 700 pàgines. Creiem que el que feia falta era parlar-ne entre tots i debatre com volíem que fos. Dit això, aquest projecte està fet i aprovat per l’antic equip de govern i nosaltres el desenvoluparem, de fet hi som a sobre per mirar que arribi a bon port i seran uns bons vestidors per al poble.
Hi haurà una rebaixa d’impostos?
Ho estem mirant, estem fent una revisió de totes i cadascuna de les taxes municipals. Hem de mirar on podem anar a retallar perquè és una promesa electoral i hem d’acabar fent-ho.
Es faran més grans obres?
Hi ha previstes coses que no puc avançar ara mateix però sí que hi pot haver alguna sorpresa en aquest mandat prou important.
Què passarà amb la comarca del Lluçanès?
En l’última legislatura, fruit de la consulta del juliol del 2015, la comarca va quedar una mica fragmentada. I creiem que el lideratge no ha estat de cohesió ni de consens. No dic que no s’hagi volgut fer, ni molt menys, però sí que és una realitat palpable que avui en dia no hi ha un consens gran al territori. Hem de tornar a buscar aquest consens per tornar a anar tots a l’una. I creure en un model de comarca. Jo crec que això ha de portar a bon port i nosaltres serem els primers a apostar perquè això sigui així.
I pel reconeixement oficial?
I pel reconeixement oficial, i tant que sí.
Com està el Consorci?
A primers d’octubre si no passa res anirà per constituir-se. Tenim en ment un projecte, un paraigua que crec que pot englobar políticament primer de tot totes les forces que representen el territori i segona tots els municipis que el formen. Jo dic que la política és per als polítics, però en aquest cas sí que hem de tenir un paraigua prou ampli on tothom s’hi senti còmode políticament però sobretot que les persones que en formem part puguem tirar endavant projectes i mancomunar moltes coses per al bé de la comarca.
Entre la ciutadania no ha acabat de quallar?
El Consorci és una molt bona eina. De fet, els números ho marquen: per cada euro aportat el municipi en rep 5 de torna. Dona molts de serveis, el Consorci del Lluçanès. Possiblement estigui mal explicat o la gent en tingui un concepte no prou bo del que és. Crec que la comunicació també serà un element molt important en aquesta legislatura.
Quina valoració fa de l’Escola de Música i Arts del Lluçanès?
Molt bona, jo n’he format part aquests dos últims anys, aquest curs he fet una excedència perquè no podem ser a tot arreu. Quan era municipal ja tenia vocació comarcal. En comptes de traslladar alumnes és més fàcil desplaçar un professor i acabar fent la vida més còmoda a les famílies.Prats de Lluçanès
