Eren molts estudiants i just després que naixés la criatura la van convidar a sortir de la sala de parts, però Judit Tarrés en va tenir prou per descobrir la seva vocació i una feina de per vida. Amb 21 anys, fins aquell moment mai s’havia interessat pel paper de les llevadores, però fent les pràctiques de tercer d’Infermeria a la Mútua de Terrassa una auxiliar la va saber llegir: per caràcter, i sobretot per com li agradava la pediatria, s’havia de plantejar especialitzar-se en atenció a la dona i els nadons.
D’aquell primer part que va viure mig d’estranquis –l’havien deixat colar– no en recorda ni la cara de la mare ni la del seu fill, però sí que té present la sensació d’insuflar-se de vida. Amb els anys n’ha assistit molts més i, ja sigui a l’hospital o en centres d’atenció primària d’Osona, des del 2005 ha compartit amb centenars de dones el camí fins a convertir-se en mares. 16 anys d’ofici i 16 anys de canvis: “A Espanya els parts encara estan molt medicalitzats, però de mica en mica es va imposant un canvi de tendència en pro dels menys intervencionistes. Mentre no hi hagi complicacions, ara la mare ho pot triar tot: si vol estar acompanyada, si demanarà anestèsia, si prefereix no tallar el cordó umbilical fins que deixi de bategar…”. Això obeeix a un major apoderament de la dona, que va emparellat amb més respecte per la pròpia fisiologia i la consciència dels professionals de complir les preferències de la pacient tant a l’hora de donar a llum com durant l’embaràs o en el pospart, que Tarrés alerta que sovint acaba sent l’etapa més dura: “En general s’hi pensa poc, tot ho ocupa el part, però llavors arriba la lactància, que el teu fill plori i no sàpigues per què, la necessitat de sobreposar-te malgrat estar cansat… Són un cúmul de novetats”.
Ella, des de la consulta i al capdavant de l’equip de llevadores que treballen a Osona, intenta ser un coixí, una mà amiga que estova el procés, però també dedica part de la jornada laboral a sessions d’educació sexual en escoles i instituts. Aquí ha constatat que els adolescents tenen a l’abast molta informació, però no de qualitat: “Els estudis ens diuen que la treuen sobretot d’internet, i que aprenen de la pornografia, és a dir que poden mitificar les relacions”. Amb els projectes que van tirant endavant l’objectiu és ajustar les expectatives a la realitat, però també defugir el vigila, vigila, vigila de dècades passades: “Parlem de les infeccions de transmissió sexual o de com posar un preservatiu, però ara posant molt més el focus en el plaer i en com passar-s’ho bé actuant amb responsabilitat”.
Per llevadores com Tarrés, que baixi la natalitat no pot ser una bona notícia. I no només per la feina, sinó perquè diu que a ella la maternitat també l’ha canviat personalment: “Abans era més rígida. Tenint tres fills he vist que cadascun és diferent, igual que els parts o la lactància. He après que amb les dones que acompanyo s’ha de ser súper flexible i comprensiva, perquè no hi ha un mètode bo ni un de dolent, sinó el que volen les mares”.
