Amb la llei aprovada al Parlament recentment, els ajuntaments tindran la capacitat d’iniciar el procés per fer fora ocupes que s’han instal·lat en pisos de grans tenidors, la propietat no actua i la situació genera conflictes de convivència. Però, què vol dir que una ocupació és conflictiva? Doncs segurament un bon exemple seria el que viu un veí de Vic –que vol restar en l’anonimat– des de fa quatre anys en un edifici d’habitatges. L’any 2019 els veïns van començar a veure moviment al local de l’entresol, aleshores buit però amb capacitat per acollir una oficina. Al principi “no en vam fer gaire cas”, però amb el pas dels dies van detectar que un dels venedors de droga del barri “hi havia instal·lat el seu despatx”. El veïnat, doncs, veia des de primera línia el constant moviment de persones que anava a totes hores a recollir la mercaderia al pis: “I això vol dir drogoaddictes ben perduts, però també nois joves d’institut i fins i tot mares de família que no ho hauries dit mai”, lamenta, tot fent evident que el tràfic existeix perquè la demanda de cocaïna és elevada.
Les anades i vingudes de molts tipus de persones han comportat situacions desagradables: crits, alguna baralla i sobretot desperfectes i accions d’incivisme a l’escala. En recorda especialment una: “Algú va empastifar tot el replà de l’escala amb excrements humans”. Alguns veïns també s’han trobat “males passades” als seus habitatges, com per exemple el forat del pany de la porta bloquejat. Instal·lat de forma il·legal al local, l’ocupa va decidir arreglar-se un lavabo, però la instal·lació que va fer era tan precària “que l’aigua es filtrava al pis de sota”. Per solucionar la situació, la comunitat va acordar pagar per arreglar l’avaria i d’aquesta manera aturar el perjudici que li estava generant a un dels veïns. Aquest veí diu que la Policia i l’Ajuntament “saben el que passa”, però de moment “ningú hi fa res”. Que el local sigui propietat de la Sareb en dificulta tot el procés.
Per revertir la situació i que la propietat es fes càrrec de la situació, va estirar fils: primer va descobrir que el local estava a subhasta i va localitzar l’administradora de la propietat, una empresa de la Corunya: “Cada dos per tres va canviant i és un embolic”. Després d’enviar 13 correus i moltes trucades “sense rebre cap retorn”, finalment li van respondre ara fa 15 dies: “Diuen que vindran a treure’l”. Si això no es produeix, està clar que en aquest escenari la nova llei d’ocupacions pot ser una bona eina per solucionar el conflicte entre ocupes i veïns.
{{ comment.text }}