“Ho tinc complicat”, deixa anar Luis Casado, veí de Sant Miquel de Balenyà, de 81 anys, sense escatimar un somriure. Fa uns dies va haver d’ingressar a l’Hospital de la Santa Creu, de Vic, arran de l’agreujament de la fibrosi pulmonar que arrossega des de fa temps, i que li provoca greus dificultats respiratòries. No és el primer ni serà el seu últim ingrés hospitalari. L’artrosi en un genoll, una antiga lesió en l’altre peu, la diabetis i alguns problemes circulatoris afegits completen el seu quadre mèdic, prototipus de pacient que acumula diverses malalties cròniques.
Casado –fill de Torredonjimeno i que va arribar a Osona l’any 1954– ja es va haver de jubilar abans d’hora. Els prop de 40 anys treballant, primer com a paleta i després muntant llars de foc, li havien passat factura. Una mal curada lesió en un peu li va acabar “espatllant” el genoll de l’altra cama, motiu pel qual va haver de deixar de treballar. El problema més greu, però, encara no havia aflorat. “Treballava amb un disc de tallar i després de tants anys respirant pols se m’ha fet una mena de capa als pulmons”, explicava col·loquialment a EL 9 NOU des de la seva habitació. Pateix fibrosi pulmonar, amb una insuficiència respiratòria crònica, problema que se li va destapar fa dos anys i mig. “Em trobava cansat, em costava respirar i no tenia gana”. Va perdre 14 quilos en un mes i mig.
Les dificultats respiratòries –en termes mèdics, dispnea– s’han anat accentuant a mesura que l’estadi de la malaltia ha avançat i ja l’han obligat a passar per l’hospital en diverses ocasions. De fet, ja fa més de dos anys que està connectat, les 24 hores, a un aparell d’oxigenoteràpia. La seva situació personal s’ha acabat de complicar amb l’agreujament, també, de l’estat de salut de la seva dona, amb problemes cognitius inclosos, que n’ha aconsellat l’ingrés a una residència. Durant molt de temps ell en va ser el principal cuidador, malgrat no anar sobrat de forces. Ara han petat tots dos.
Tot i que un dels seus dos fills viu a casa seva, treballa, i a ell li tocarà passar moltes hores sol. “M’hauré d’espavilar, perquè cada vegada em costa més de valdre’m tot sol”, deia. Un exemple de la complexitat que presenta l’atenció d’aquests pacients, tant pel caràcter transversal de les afeccions com pel seu context social. Complicat.
UN GRUP D’UNA CINQUANTENA DE PROFESSIONALS
A Osona hi havia registrades, l’any passat, 5.050 persones majors de 85 anys, xifra que representa un 3,3% de la població comarcal i un índex de sobreenvelliment del 20%, 2,1 punts per sobre de la mitjana catalana. Aquest índex estableix la proporció de majors de 85 anys entre la població de més de 65. Tot i que el pacient crònic no és sempre algú d’avançada edat, sí que la prevalença a la multimorbiditat s’incrementa a mesura que s’envelleix. L’atenció a les persones afectades per diverses malalties cròniques esdevé un dels majors reptes als quals s’enfronten els sistemes sanitaris dels països desenvolupats. Persones sovint molt grans que requereixen de necessitats d’atenció complexes. En la línia de plantejar aquests reptes s’ha posat en marxa el Grup de Recerca en Cronicitat de la Catalunya Central.
Es tracta d’un grup interdisciplinari format per una cinquantena llarga de metges, infermeres, treballadors socials, farmacèutics, terapeutes ocupacionals o economistes de la salut, vinculats a 10 institucions d’Osona i el Bages, tant d’atenció primària com hospitalària (Fundació Hospital de la Santa Creu, Consorci Hospitalari de Vic, Fundació Althaia i Fundació Sociosanitària de Manresa), a més de la UVic-UCC i col·laboradors internacionals puntuals. “La idea és veure com entre tots podem fer un pas endavant amb relació a les necessitats d’aquest grup de persones amb cronicitat”, descriu el doctor Jordi Amblàs, de Vic, en el paper de coordinador. El grup ja va començar a treballar ara fa gairebé un any, a l’espera que, en els propers dies, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat el formalitzi entre els nous grups de recerca emergents.
El grup ha fixat quatre línies de recerca. La primera estaria centrada en la prevenció de la discapacitat. Es tracta de plantejar “com ho podem fer perquè aquestes persones puguin viure amb el màxim grau d’autonomia el màxim de temps possible”, apunta Amblàs. Una segona línia posarà el focus en les persones amb malalties cròniques avançades al final de la vida, en paral·lel a la “bona trajectòria” de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic, de la qual ell mateix és director adjunt, al costat del doctor Xavier Gómez-Batiste. El tercer cavall de batalla abordarà l’atenció integrada. “Veure com des dels diferents territoris es poden dissenyar sistemes que permetin avançar en aquesta direcció”. Finalment hi ha una quarta línia per establir com millorar en la prescripció de fàrmacs d’aquest grup de població, “tenint en compte que és un grup de població molt heterogènia”.
Amblàs recorda que aquests reptes interpel·len els professionals de salut, “que hauran d’excel·lir en l’abordatge de la complexitat derivada de la dificultat per la presa de decisions”. Unes decisions que s’hauran de fer “en i amb aquests pacients”. I és que “la persona, el pacient” esdevé l’epicentre de la recerca també en cronicitat, “com no podria ser d’altra manera”, conclou el geriatre.
