El primer que et preguntes és per què? Per què m’ha passat si soc jove… La torellonenca Patrícia Rubio té 33 anys. Al mes d’abril es va notar un petit bony al pit. Una ecografia, una biòpsia i de cop li diuen aquella paraula que costa tant de pair: és un càncer. Aquest dimarts va ser operada amb èxit del tumor al pit, abans va haver de fer quimioteràpia i després de la intervenció tindrà sessions de radioteràpia i cinc anys de tractament hormonal. “És un procés llarg i ara estic al mig”, explica el dia abans de l’operació. Costa d’acceptar, però de la ràbia inicial es passa a buscar l’esperança: “Potser m’ha tocat a mi perquè jo soc forta i el podré superar”.
Entendre i empatitzar amb una persona a qui li han diagnosticat càncer no és fàcil: “Un dia et surt la ràbia, l’altre plores, l’altre ho acceptes… són diferents processos que si no ho has viscut potser costa d’entendre”, explica Rubio. Per això és important tenir un suport emocional. Ella el va trobar gairebé per casualitat en una altra torellonenca que no coneixia de res.
Alba Rovira, de 28 anys, va decidir publicar a Instagram que havia acabat la químio, que davant seu s’havia trobat una muntanya imprevista i que havia fet el cim. La Patrícia es va posar en contacte amb ella, van quedar i des de llavors s’ha convertit en un suport emocional imprescindible. “Totes dues tenim un caràcter semblant, una actitud positiva que ens ha ajudat i això va fer també que congeniéssim des del primer moment”, relata Rovira. En el seu cas va ser durant ple confinament. Per casualitat, un dia va anar a prendre el sol i quan es va posar crema solar va notar un bony a la zona del coll. Després de diverses visites a metges en el punt àlgid de les restriccions per la pandèmia, li van fer una biòpsia i li van dir que era càncer, un limfoma de Hodgkin. Estava en un estat avançat, però des del primer moment li van donar bon pronòstic. I així va ser.
Tenir algú com l’Alba al costat ha estat molt important per a la Patrícia: “Al principi tens moltes preguntes i tenir el suport emocional d’algú que ho ha passat és clau”. Hi ha inquietuds que van apareixent, algunes físiques i prou impactants com és la caiguda del cabell, però també d’altres anímiques. “És difícil entendre sempre l’altra persona, perquè tothom té reaccions diferents, però al final has de pensar què voldries que et diguessin o fessin si estiguessis al seu lloc”, explica Rovira. Així ha estat com han parlat, s’han distret, han sortit a caminar… Rovira va trobar aquest mateix suport amb la millor amiga de la seva mare i també la sogra la va ajudar a anticipar amb el que s’aniria trobant. “El més complicat és adonar-te que és un procés que has de viure pas a pas. És llarg i no pots avançar-te a res ni controlar-lo. T’has de posar en mans dels metges i confiar en ells”.
Dimarts va ser el Dia mundial contra el càncer de mama. Una de cada vuit dones serà diagnosticada de càncer de mama. Tot i que la incidència ha crescut en els últims anys també ho ha fet la taxa de supervivència.
Actualment el 98% de les persones a qui detecten un càncer de mama en una fase inicial l’acaba superant. Els metges van informar a la Patrícia que l’operació de dimarts havia anat bé. Un pas important per fer el cim d’aquesta muntanya inesperada.
