Ían Soler: de Prats a Michalovce

Anna Tañà Perseguint la seva carrera professional, Ían Soler (Prats de Lluçanès, 1996) ja fa nou mesos que es va traslladar a Eslovàquia amb la seva parella per continuar creixent en el món del futbol. El pradenc va estudiar a l’IES Castell del Quer i en acabar l’ESO va començar a dedicar-se plenament a aquest esport. “Des del primer moment tenia ganes de viure una nova experiència fora d’Espanya”, reconeix Ían Soler. L’estiu de l’any passat li van oferir jugar a primera divisió al país eslovac i no s’ho va pensar ni un moment. “Va ser una decisió bastant fàcil”, recorda. El pradenc va viatjar acompanyat de la seva parella a la ciutat de Michalovce i amb el seu suport li va ser més fàcil prendre aquesta decisió. Soler explica que l’adaptació està essent més senzilla del que es pensaven en un inici, sobretot per les diferències en el clima i en l’idioma. A més, han tingut la sort de conèixer molta gent que els ha donat un cop de mà pel fet de ser estrangers. “Tothom des del primer moment ens ha intentat ajudar en tot”, diu el pradenc. Un dels aspectes que reconeix no dominar encara és l’idioma, “l’eslovac és impossible d’entendre i ja no et dic de llegir”. Des del club mai els han fet aprendre l’idioma i entre ells parlen en anglès, “en aquest sentit tot és més còmode”. El seu dia a dia el dedica principalment al futbol, que reconeix ocupar-li moltes hores, però també aprofita per descobrir els països veïns i conèixer nous entorns. Soler ja havia viscut un any a Londres i tres més a Màlaga, i tot i que enyora la família i les amistats, després de tant temps fora ja se li fa més lleuger. “El que més trobo a faltar ara després del confinament és menjar un bon xai del Taulell i una coca de xocolata de Cal Finus de Prats”, reconeix. Eslovàquia barreja influències d’altres cultures com l’hongaresa, l’austríaca i la germana i manté diferències clares amb Catalunya, “la gent és molt més reservada i el clima és completament diferent”. Una altra de les diferències que destaca és el paisatge muntanyós, “si t’agrada la natura és un país que has de conèixer”. Una de les coses que més enyora de Catalunya és la platja. Tot i tenir el llac més gran del país a prop reconeix que no és el mateix, ja que el temps és molt variable. “Et lleves al matí i fa sol i al cap de cinc minuts està plovent”, diu. Referent a la crisi del coronavirus, explica haver-la viscut molt millor que a Catalunya, “aquí van ser molt estrictes des del primer moment amb les fronteres, no obstant això podíem anar a córrer i a caminar dins el país”. L’esportista lamenta que la Covid-19 no els hagi permès viure la Setmana Santa, que diu que “és de les festes més grans del país i es prepara des de l’octubre”. L’osonenc reconeix que tenir la parella i el cunyat a prop li ha facilitat la situació. De moment “no tinc pensat tornar, encara tinc contracte aquí i la veritat és que estem contents amb l’experiència i el país, però mai se sap”.

Ían Soler: de Prats a Michalovce

Un cotxe calcinat a l’Eix del Lluçanès

La salut femenina va de pujada… i encara hi anirà més

La C-17, tallada tres quarts d’hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

L’epidèmia de l’osteoporosi

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

“Venim de pagès i ningú ens ha de convèncer de treballar amb xip local”

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Operatiu de la Guàrdia Civil a Vic per delictes econòmics

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

L’enxampen amb 17 embolcalls de cocaïna a Vic