Ían Soler: de Prats a Michalovce

Anna Tañà Perseguint la seva carrera professional, Ían Soler (Prats de Lluçanès, 1996) ja fa nou mesos que es va traslladar a Eslovàquia amb la seva parella per continuar creixent en el món del futbol. El pradenc va estudiar a l’IES Castell del Quer i en acabar l’ESO va començar a dedicar-se plenament a aquest esport. “Des del primer moment tenia ganes de viure una nova experiència fora d’Espanya”, reconeix Ían Soler. L’estiu de l’any passat li van oferir jugar a primera divisió al país eslovac i no s’ho va pensar ni un moment. “Va ser una decisió bastant fàcil”, recorda. El pradenc va viatjar acompanyat de la seva parella a la ciutat de Michalovce i amb el seu suport li va ser més fàcil prendre aquesta decisió. Soler explica que l’adaptació està essent més senzilla del que es pensaven en un inici, sobretot per les diferències en el clima i en l’idioma. A més, han tingut la sort de conèixer molta gent que els ha donat un cop de mà pel fet de ser estrangers. “Tothom des del primer moment ens ha intentat ajudar en tot”, diu el pradenc. Un dels aspectes que reconeix no dominar encara és l’idioma, “l’eslovac és impossible d’entendre i ja no et dic de llegir”. Des del club mai els han fet aprendre l’idioma i entre ells parlen en anglès, “en aquest sentit tot és més còmode”. El seu dia a dia el dedica principalment al futbol, que reconeix ocupar-li moltes hores, però també aprofita per descobrir els països veïns i conèixer nous entorns. Soler ja havia viscut un any a Londres i tres més a Màlaga, i tot i que enyora la família i les amistats, després de tant temps fora ja se li fa més lleuger. “El que més trobo a faltar ara després del confinament és menjar un bon xai del Taulell i una coca de xocolata de Cal Finus de Prats”, reconeix. Eslovàquia barreja influències d’altres cultures com l’hongaresa, l’austríaca i la germana i manté diferències clares amb Catalunya, “la gent és molt més reservada i el clima és completament diferent”. Una altra de les diferències que destaca és el paisatge muntanyós, “si t’agrada la natura és un país que has de conèixer”. Una de les coses que més enyora de Catalunya és la platja. Tot i tenir el llac més gran del país a prop reconeix que no és el mateix, ja que el temps és molt variable. “Et lleves al matí i fa sol i al cap de cinc minuts està plovent”, diu. Referent a la crisi del coronavirus, explica haver-la viscut molt millor que a Catalunya, “aquí van ser molt estrictes des del primer moment amb les fronteres, no obstant això podíem anar a córrer i a caminar dins el país”. L’esportista lamenta que la Covid-19 no els hagi permès viure la Setmana Santa, que diu que “és de les festes més grans del país i es prepara des de l’octubre”. L’osonenc reconeix que tenir la parella i el cunyat a prop li ha facilitat la situació. De moment “no tinc pensat tornar, encara tinc contracte aquí i la veritat és que estem contents amb l’experiència i el país, però mai se sap”.

Ían Soler: de Prats a Michalovce

24 entitats i una desena d’activitats a la nova edició de la Fira alTERna’t 2026 a Manlleu

El ple de Vic rebutja restituir els símbols de la UE Vic a l’estadi Hipòlit Planàs

Queralbs i Pardines inverteixen en mànegues ramaderes

Gabriel Marcelli acaba segon a Vimianzo i es jugarà el títol de campió d’Espanya a Ripoll

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

“Escollir l’Amor” en el dol

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Roben material dels Bombers de Vic

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva