Dels 69 municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, a nou s’hi paga un Impost de Béns Immobles (IBI) per sobre la mitjana catalana. Són el Brull, Malla, Gurb, les Masies de Roda, Viladrau, Sant Bartomeu del Grau, Vidrà, Seva i Sant Joan de les Abadesses, on el cost mitjà dels rebuts supera els 505 euros de Catalunya.
A l’altre plat de la balança hi ha Vilallonga de Ter i Toses, en què ni tan sols s’arriba als 200, i les dades també baixes de Sant Sadurní d’Osormort, Montesquiu i Oristà.
Ampliant-ho a escala comarcal, tant Osona com el Ripollès i el Lluçanès queden per sota els 505 euros de la mitjana catalana. El rànquing el lideren el Barcelonès (622) i el Baix Llobregat (541), mentre que a la cua hi consten les zones més tradicionalment afectades pel despoblament.
A l’hora d’analitzar el preu mitjà de l’IBI, s’han de tenir en compte diverses variables. La primera, que és el principal tribut que cobren els ajuntaments i que es podria equiparar a una xarxa de seguretat, ja que es tracta d’ingressos segurs als pressupostos i, a diferència de les llicències d’obres i els alts i baixos de la construcció, per exemple, no depenen de circumstàncies de context.
Un altre aspecte important és que, normalment, com més antiga és l’última revisió cadastral, menys es paga d’IBI. I d’aquí, un dels quids de la qüestió: els consistoris no poden incidir en el coeficient que fixa l’Estat, però sí que marquen el tipus de gravamen dins d’una forquilla que per norma general oscil·la entre el 0,4% i l’1,3% en el cas de les edificacions urbanes.
Aquesta decisió es pren cada any en el marc de les ordenances fiscals, que es discuteixen a la tardor i entren en vigor l’1 de gener.
El 2024 ha estat, en aquest sentit, un exercici de pujades generalitzades a causa de l’increment del cost de la vida i la pressió que tenen els consistoris després que s’hagi tornat a les regles fiscals d’abans de la pandèmia.
Malgrat que la taula no ho reflecteix –les dades de l’Idescat són del 2023–, entre els municipis que han incrementat l’IBI hi ha Prats (+7,4%), Balenyà (+11%), Roda (+3,17%), Taradell (15,6%), Centelles (+11%), Tona (+4,1%), Torelló (+4,2%), Manlleu (+6,5%) i Vic (+3,5%).
La capital de comarca no destaca, amb tot, quan es compara amb ciutats similars, ja que els seus 396 euros de rebut mitjà del 2023 quedaven per sota dels 425 de Granollers, els 443 de Manresa o els 524 de Girona.
Des del Brull, on l’import s’enfila a 898 euros, l’alcalde apunta que l’estadística acostuma a ser poc justa amb els pobles petits, perquè el pas de valors absoluts a percentatges i mitjanes pot catapultar-los a una altra dimensió. Sí que és cert que les finques que hi ha la urbanització de l’Estanyol són de molta superfície i paguen IBI elevats, igual que el camp de golf, però alhora “tenim molta masia bonificada”. Pere Medina hi afegeix que l’última revisió cadastral al municipi es remunta a 1985: “El dia que ens l’actualitzin, amb un tipus alt tindrem marge per no haver de tocar rebuts”.
Les seves apreciacions són interessants per posar de manifest que és lògic que en poblacions amb torres i finques grans el rebut mitjà acostumi a ser més alt, ja que en el càlcul es tenen en compte característiques com la superfície o el valor de les construccions, i partir de mitjanes no permet discriminar, per exemple, entre un xalet i una plaça d’aparcament.
