Tenia 30 anys i va morir al front de l’Ebre durant la Guerra Civil. Per ara no se n’ha fet públic el nom, però va néixer al Brull i era resident a Castellterçol. És un dels darrers soldats republicans del conflicte bèl·lic que s’han identificat darrerament a través del programa d’identificació genètica de la Generalitat, com es va donar a conèixer aquest dimecres en el marc d’una visita de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el conseller de Salut, Josep M. Argimon, al Laboratori de Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on s’encreuen les restes que es recullen de les fosses exhumades i les mostres d’ADN dels familiars. El soldat de Castellterçol ha pogut ser identificat d’entre els que es van exhumar a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet (Ribera d’Ebre), on es van fer les intervencions arqueològiques entre el desembre del 2017 i inicis del 2018. Es tracta de la primera persona exhumada que s’identifica d’una fossa associada a un hospital de guerra republicà on s’hi van trobar 99 persones.
Segons la consellera de Justícia i segons apunten des de l’Ajuntament de Castellterçol, es preveu que al llarg del mes d’octubre es retornin les restes a la família que aquest soldat té a la població moianesa. Amb la identificació d’aquest soldat i de tres més, d’entre 29 i 34 anys, darrerament ja són 16 les persones identificades víctimes de la Guerra Civil i el franquisme a través del programa d’identificació genètica que va entrar en vigor el 2016. Actualment el programa disposa de mostres genètiques de més de 2.624 familiars vius.
A través d’aquest programa per ara no s’ha pogut determinar qui són els 18 soldats exhumats a les fosses de Prats de Lluçanès que ara es troben al cementiri ni tampoc l’anomenat Soldat del Puig de Torelló.
Fins ara se n’havia localitzat un de Torelló i un de Sant Joan
El programa d’identificació genètica va permetre el 2019 identificar també dos soldats republicans d’Osona i el Ripollès, les restes dels quals es van lliurar a les famílies i reposen al cementiri. El primer va ser Tomàs Verdaguer, un pagès de Can Ramon de la Pera de Sant Joan de les Abadesses, que va morir d’un tret al cap defensant el bàndol republicà el 1938. Tenia 34 anys i el seu cos es va localitzar en una fossa del Soleràs, a les Garrigues. El segon identificat, precisament a la mateixa fossa, va ser un dels germans Josep Maria o Agustí Sabatés, originaris de Ripoll i amb els descendents a Torelló. Es desconeix exactament quin dels dos és. Tot i així, del primer consta que va morir a la batalla de Belchite, a Saragossa, i per tant podrien correspondre al segon.
