Impulsant les microalgues

Cultivar i produir microalgues amb l’objectiu de convertir-les en un suplement alimentari, un component per a la cosmètica o un bioestimulant vegetal. Aquesta és la missió d’Algemy Ingredients, el projecte nascut a Vic ara fa sis anys en els quals ha estat fent passos importants en investigació i recerca i que ja comença a produir per a la indústria alimentària i la de la cosmètica. El projecte ha estat mereixedor del premi Innovacat en la categoria Osona. La producció d’Algemy parteix de les microalgues que desenvolupen en dos bioreactors que tenen en una nau de Vic, un de vertical amb tres tubs cilíndrics i un de més gran, horitzontal, amb capacitat per a 5.000 litres d’aigua. “Ara l’estem intentant escalar. La idea és que a principis de l’any vinent en tinguem un de 25.000 litres”, que els ha de permetre tenir prou producte propi com per començar-lo a comercialitzar, segons explica el fundador d’Algemy Ingredients, Derek Latil. Algemy fa sis anys que investiga amb microalgues, però Latil admet que encara els queda molt camp per córrer en coneixement. “Les microalgues són microorganismes que viuen de la llum, fan la fotosíntesi”, explica Latil. “Poden viure en aigua dolça o salada i són interessants perquè creixen molt més ràpid que les plantes.” Això les converteix en “un superaliment” com a font de proteïna d’alta concentració i màxima qualitat, que ha de contribuir a una alimentació més sostenible. Contenen aminoàcids essencials com els àcids grassos omega-3, vitamines i minerals. A més, “són capaces d’autonodrir-se i protegir-se de la radiació”. Ara bé, per fer-les servir com a aliment primer cal suavitzar-ne el gust. Per fer-ho, a Algemy estan “seleccionant soques: les anem tastant i sabem quines tenen un gust més suau”. Hi hauria una segona manera de fer-ho, “extraient components”, però això “requereix d’alguns desenvolupaments tecnològics i superar algunes barreres legals”, explica Latil. Un cop s’han desenvolupat al bioreactor, les microalgues d’Algemy passen per un procés de precipitació, patentat per la companyia osonenca, que els permet extreure el concentrat de microalgues que després comercialitzaran “sense haver de fer servir energia”, explica Latil. “Aquesta combinació, de cultivar les microalgues de manera poc costosa i sense fer servir gaire energia, ens permetrà produir-les a un preu més competitiu.” Fins al moment, des d’Algemy han creat una marca, Kaibio, per començar a comercialitzar suplements proteics en pols a base de microalgues. “Són sobres que barreges amb begudes i que tenen diferents aplicacions, aprofitant els beneficis de les microalgues pel que fa a vitamines, minerals i l’alt contingut en proteïna.” Es fan servir per al rendiment esportiu, la creació de múscul o el manteniment dels ossos”, explica Latil. A Algemy Ingredients ja treballen, conjuntament amb un fabricant de pasta, en l’elaboració d’uns macarrons enriquits amb microalga: “Sabem que encaixen molt bé en begudes, caldos i sopes i també barrejades amb farines per millorar-ne el contingut nutricional. Per exemple, en uns macarrons que tinguin una part de la seva composició feta de microalgues, aconsegueixes millorar molt el seu perfil nutricional”, explica Latil. Una altra de les línies de negoci amb què han començat a experimentar és la cosmètica, sector per al qual “estem desenvolupant uns ingredients actius”. Un dels secrets de les microalgues és que generen un mecanisme de curació cel·lular extremadament eficaç basat en un conjunt de molècules actives sinèrgiques que sintetitzen per si mateixes. Entre aquestes molècules actives hi ha pigments i olis antioxidants, antienvelliment i antiinflamatoris, polisacàrids hidratants i humectants, pèptids bioactius, que a Algemy treballen per traduir-los en fórmules per a la cura personal. Una alternativa per als nitrats Les microalgues també poden contribuir a la reducció de nutrients com el nitrogen i el fòsfor dels purins. “Les algues s’alimenten d’aquests nutrients. Es poden fer servir per capturar-los. Els necessiten per créixer i està demostradíssim que poden netejar completament l’aigua dels excedents de nitrogen i fòsfor”, explica Latil, partint de conclusions d’investigacions fetes al Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. Per tant, Derek Latil explica que es podrien fer servir purins “per fer-hi créixer microalgues i després utilitzar-les per alguna aplicació que, evidentment, no seria alimentària”. Per exemple, “està demostrat i hi ha empreses que s’hi dediquen, es poden utilitzar microalgues en aplicacions agrícoles, com a fertilitzants i, sobretot, com a bioestimulants per al creixement de les plantes”. Per fer-ho possible, des d’Algemy es planteja l’habilitació d’un fotobioreactor a la granja, en el qual s’hi faria circular l’excedent de purins amb la idea de cultivar microalgues. Una solució més per reduir l’impacte de l’excés de nitrats en comarques com Osona i el Lluçanès.

Impulsant les microalgues

Reobren el carril tallat de l’N-260 a Sant Joan després de nou mesos d’obres

Mobilització al carrer, baixa incidència laboral

“Sense premsa no hi ha democràcia. Som imprescindibles”

Dos detinguts a Torelló per robar a dins de cotxes

LA PREGUNTA

Té previst votar a les eleccions del 29-N?

El Grup Bon Preu inverteix més de 58 milions amb l'obertura de cinc establiments

Un gegant de 645 cavalls

Els Mossos han d'intervenir per deixar entrar camions de porcs a Le Porc Gourmet

L’empresa que va comprar Embotits Espina presenta concurs de creditors al cap de dos anys

El malson després d’una plantació

Una ratafia de Roda de Ter s’imposa al prestigiós concurs de Santa Coloma de Farners

Tallada la C-17 a Vic en sentit Barcelona per un accident

Què cal saber sobre la vaga general d'aquest dimecres a Osona i el Ripollès?

Incidents a Patel per l'entrada de vuit camions de porcs durant la vaga de les càrnies

Vic ja té el seu primer gerent