Innovant per al benestar animal

Imagineu-vos menjar cada dia el mateix. Un menú vegetarià, format per l’herba que trobeu al camp. Imagineu-vos, però, que diàriament trepitgeu el vostre menjar, i que l’endemà heu de tornar a fer l’idèntic àpat de tota la vida, però una mica més malmès que el dia anterior. Això és més o menys el que viuen alguns ramats, i que ara els membres de la santpauenca Mas la Sala Cooperativa volen capgirar amb un sistema de parcel·lació de la zona de pastura. Fer un tancat cada dia diferent per minimitzar el pas del ramat per un sector, de manera que variï cada dia. La iniciativa suposa tenir un entramat complex de fil elèctric i abeuradors mòbils, perquè els animals tinguin menys dificultats per anar a beure. La inversió en infraestructura per aconseguir un curt temps d’impacte sobre el terreny i alhora llargs períodes de repòs representa “reproduir el model de la Sabana en un ecosistema continental amb un objectiu productiu i de construcció de sòl fèrtil”, explica Ricard Villanueva, membre de Mas la Sala. Per fer-ho realitat han presentat el projecte a l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, dins dels ajuts LIFE eCOadapt50, amb l’objectiu de substituir la ramaderia intensiva tradicional per un sistema extensiu més sostenible i adaptat al canvi climàtic. La subvenció que han rebut és de 15.000 euros “que ens serveix per cobrir la inversió d’aquest any per les vaques, i ajuda a accelerar la inversió total”. Per portar-ho a terme els ha calgut comprar mànegues per a una xarxa de tres quilòmetres de canonada enterrada, algun pastor solar per portar l’electricitat fins a cinc quilòmetres lluny, fil, aïllant, i les hores de feina per desbrossar el terreny per on passa aquesta xarxa, a banda dels abeuradors mòbils. Mas la Sala és una cooperativa d’aprofitament comunitari de la terra, que es va constituir el 2020 i que treballa per a la regeneració d’ecosistemes, la resiliència, la cultura i la cooperació. El seu braç més visible és la Llibreria La Lluerna, que fa uns mesos va establir-se al carrer Vell de Ripoll, després d’haver iniciat el seu recorregut dins de la Qperativa de la plaça Gran. També disposa d’allotjament rural amb capacitat per a fins a vuit persones i reparteix verdures de producció pròpia pel territori, a banda de la ramaderia i la tasca en aprenentatge i divulgació dels seus sistemes de treball. La innovació que representen els seus sistemes de treball genera diversitat de reaccions des de la gent del mateix sector. Villanueva reconeix que “som massa nouvinguts per dir a ningú com han de fer les coses, i a més encara no tenim resultats contrastats perquè només hi portem cinc anys”. De fet, alguns pagesos de llarga tradició familiar els diuen que “això és el que ja feien els nostres avis” i per aquest motiu creuen que la proposta que plantegen “recull detalls de l’experiència ancestral, amb coses del coneixement convencional, i hi afegim la proposta d’aplicar patrons de la naturalesa”. També hi ha altres ramaders que els diuen que el que fan no té sentit, i alguns que creuen que aplicar-ho el 2024 és una feinada. En tot cas, Villanueva afirma que “ens sentim acompanyats d’aquells que més empatitzen, amb ganes que passin els anys i saber-ne els resultats”. Pel que fa a la desaparició progressiva del bestiar de llet, creuen que la industrialització ha vist marginals zones com el Ripollès, on per logística els és molt més complicat de venir-la a buscar. L’aposta de Mas la Sala és recuperar races rústiques autèntiques, i no aquelles que han vingut imposades com la bruna del Pirineu o la frisona. Per això conserven races d’ovella com la ripollesa, no tant per romanticisme o pedigrí, sinó perquè en estar adaptada al territori és la que també té més productivitat. La intenció que s’han plantejat és acabar produint llet, formatge o mantega, “però això arribarà quan el lloc on ho desenvolupem estigui preparat per generar aquest excedent”. En tot cas, Villanueva també destaca que “la tradició lletera és imposada recentment; abans de l’aparició del petroli, tant la llet com la carn eren per a autoconsum, sobretot d’ovelles”.

Innovant per al benestar animal

Búfales de premi

Un cas de grip aviària a la Garriga posa en alerta les granges d’aviram

“Menys influencers i més pagesos”: els germans de la Granja Armengol que arrasen a les xarxes

Els 170 quilos de nitrogen per hectàrea són suficients per als dos cultius anuals de cereal

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles