La creativitat és un valor que cotitza a l’alça. Tal com explica Elisenda Tarrats (Vic, 1974), degana de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca Emprèn, es tracta d’una de les qualitats que el Fòrum Econòmic Internacional considera imprescindibles per incorporar-se amb èxit al mercat laboral en l’horitzó 2020. Mentre la indústria 4.0 continua trucant a la porta, amb la revolució tecnològica que hi va associada, Tarrats veu en les noves generacions un canvi de paradigma: “Estan més apoderades i, a banda del que els pot oferir l’empresa, es fixen en allò que aporta a la societat amb l’objectiu de millorar-la”. És en aquest sentit que destaca la importància creixent d’un intangible, el valor social de les organitzacions i, sobretot, la idea que s’han de bolcar en els seus treballadors: “Si se senten a gust i poden créixer tant en l’àmbit personal com laboral, estan compromesos amb l’empresa. Això la fa més forta”. La maternitat és precisament un dels períodes que es pot beneficiar d’una major sensibilitat, ja que “continuem avançant cap al treball des de casa, la flexibilitat i les polítiques de direcció per objectius”. “S’obren nous camins”, sintetitza Tarrats.
Llicenciada en Pedagogia i amb un postgrau i un màster en recursos humans, va dedicar la tesi doctoral a analitzar per què les empreses familiars entren en crisi quan hi ha relleu generacional. El tema entronca de ple amb la missió del grup de recerca, que a grans trets es dedica a analitzar què pot afectar la vida i el desenvolupament d’una companyia i com ajudar-la perquè estigui preparada. És evident que el lideratge constitueix una de les claus de volta. I Tarrats està convençuda que no és millor ni el femení ni el masculí, “sinó la barreja de perspectives”.
Pel que fa a l’emprenedoria, que continua a l’ordre del dia, admet que hi predominen els homes, tot i que elles empenyen fort: “Moltes hi troben la flexibilitat que necessiten per combinar diferents facetes de la seva vida. Això no vol dir en cap cas que treballin menys”. S’ha avançat, però queda feina per fer. I les aules hi tenen molt a dir: “Hi ha desigualtat? Sí. Com vèncer-la? Des de l’educació”, sentencia.
{{ comment.text }}