Per què consideren que el decret llei del català a l’escola suposa l’enterrament definitiu de la llengua catalana?
Perquè no situa el català com a única llengua vehicular als centres educatius, que és el que hauria de ser per blindar el seu aprenentatge. Amb aquest decret el que es fa és donar la possibilitat de l’entrada del castellà com a llengua vehicular a les aules. Ho maquillen dient que el castellà serà llengua curricular, però està molt clar que això és un eufemisme. La qüestió és que ara un centre educatiu podrà decidir en funció de l’entorn sociolingüístic que l’envolta un percentatge concret de castellà, que podrà acabar sent llengua vehicular.
El decret es va aprovar un dia abans que s’hagués d’executar la sentència que obliga al 25% del castellà a les aules. La cobertura legal als centres educatius els preocupa?
Sí, perquè les entitats i els partits polítics que hi ha al darrere d’aquesta sentència ja ens estan dient que això no els serveix per a res. Entenem que ells continuaran amb l’ofensiva judicial contra el català. I si hi ha algun centre educatiu on creuen que no s’aplica el percentatge del 25% en castellà, ells emetran aquesta ofensiva. Això no s’atura. Nosaltres el que denunciem és que estan creant un decret i unes lleis, una legislació, que en cap cas protegeix el català. El que fa és tirar enrere un projecte d’immersió lingüística, que s’hauria d’estar desplegant.
Què hauria de passar perquè es protegís la immersió lingüística i la vehicularitat del català?
Doncs un projecte lingüístic que s’elaborés des del mateix Departament d’Educació, amb un marc comú per a tots els centres educatius. Per no crear desigualtats. Ara obrim la porta que el facin els centres educatius, i això generarà més desigualtats. I una segregació per raó de llengua. Ja hi ha prou segregació en l’educació com perquè ara hi afegim també la llengua. Caldria fer un projecte lingüístic comú des del departament que s’estengui a tots els centres. I que el castellà tingués el mateix tracte com fins ara, ja que s’ha demostrat uns bons resultats d’aprenentatge d’aquesta llengua.
Així els centres no hi tindrien res a dir?
No, el que haurien de fer és aplicar aquesta normativa comuna. De la mateixa manera que han d’aplicar el currículum.
Funcionava fins ara la immersió lingüística a les escoles i instituts?
No. No podem dir que estigués funcionant. Per què? Doncs perquè hi ha hagut una deixadesa molt gran per part de les administracions.
Però en aquest cas la normativa sí que era igual per a tothom.
Sí, però no s’ha vetllat per la seva aplicació. Tu pots tenir una normativa però si no controles ni poses els mecanismes perquè es faci efectiva, el que passa és que hi ha deixadesa. I tothom acaba fent el que vol. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) parla de situar el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge, i el castellà com una llengua d’aprenentatge. Això a Primària s’ha implantat millor, però en la Secundària no. I la diagnosi recent que s’ha fet en els instituts ha detectat una gran regressió del català. L’ús del castellà és una realitat social que ha entrat de ple en les aules. Va més enllà dels patis, i arriba a les classes. És un fet molt preocupant.
Quin seguiment estan tenint les mobilitzacions i vagues d’aquests últims dies?
Som realistes i sabem que no és el mateix que vam tenir al març. Però no pensem que sigui un fracàs. S’ha desvetllat tot un moviment d’assamblearisme als centres. Més enllà de la participació a les vagues, que comporta un esforç econòmic notable per la persona, el que s’ha detectat és un malestar molt important entre la comunitat educativa. La conselleria s’esta posant en contra tota la comunitat educativa amb les seves polítiques de menysteniment i imposició.
En aquests moments hi ha interlocució entre els sindicats i el Departament d’Educació?
Estem en un procés de mediació. En un context de vaga, l’empresa o en aquest cas el departament té l’obligació moral de convocar la classe treballadora. El problema és que xoquem en les propostes laborals que cada part creu que s’han de dur a terme. Costarà arribar a bon port però s’ha d’intentar.
Tenen la confiança que la mediació pugui desencallar les desavinences que fa mesos que s’arrosseguen?
L’esperança no la perdem mai. Ara bé, per nosaltres hi ha algunes condicions a les quals no volem renunciar com són l’hora lectiva i que la proposta del nou calendari no vagi endavant.
Que no es comenci el curs escolar abans com té previst el departament.
Exacte, demanem la derogació. I el Consell Escolar de Catalunya ha demanat una moratòria d’un any per com a mínim planificar bé com s’ha de fer aquesta proposta, i totes les derivades que hi ha sobre la taula. Per exemple les extraescolars. O la jornada intensiva del setembre. Ara es deixa a decisió de les direccions, i això pot generar noves desigualtats entre els alumnes si uns van a escola tot el dia i d’altres només fins al migdia. S’evidencia un cop més que el departament va a cop d’improvisació.
Si les posicions entre les dues parts es mantenen enrocades no hi haurà ni hora lectiva ni més professorat, i el curs començaria abans. Això ha assegurat el conseller.
És una possibilitat que no aconseguim res, però que no s’esperin que el curs comenci amb tranquil·litat. No podem continuar amb una política educativa que imposa i que no mira pel benefici de tot l’alumnat d’aquest país.
Aquests darrers dies s’han vist noves imatges de tensió, i el conseller havia qualificat anteriorment de violentes algunes protestes dels sindicats. Valdria la pena que es calmessin els ànims?
Nosaltres cremarem tots els cartutxos ara. I és evident que si no hi ha acord, no podrà fer els actes amb tranquil·litat. Perquè hi ha malestar. I està molt clar que un altre dels objectius és fer caure aquesta conselleria. El mal tracte al qual ens està sometent no s’havia produït mai. Amb una voluntat de voler fer visible que som persones violentes, quan l’únic que fem és anar a protestar. És un dret democràtic, i no per això se’ns ha de titllar de violents ni enviar-nos la Brimo dels Mossos per pressionar-nos com si fóssim delinqüents.
Què canviaria una possible dimissió del conseller?
La possibilitat que entrés algú amb més criteri, més seny i més empatia.
Una qüestió que ha d’entrar en vigor el curs que ve és la gratuïtat de l’últim curs de la llar d’infants. Com ho valoren?
És un altre tema controvertit. Perquè el que seria una proposta amb cara i ulls és que a més d’aquesta gratuïtat es creés plaça pública. I no és així. Això vol dir que la família podrà triar on porta el seu fill: en una pública o en una concertada. I si ho fa en una concertada sap que li sortirà més barata. I això impedirà que es creï més oferta pública. L’educació hauria de ser gratuïta des dels 0 fins que acabés la universitat, perquè és l’única manera de garantir que serà assequible per a tothom. Els diners del departament haurien d’anar destinats a crear noves places públiques a les llars d’infants, i no a subvencionar llocs i places en escoles privades.
