De tarannà inquiet i esperit rodamon, Jaume Labró, fill de les Masies de Roda, porta poc més de 10 anys vivint al Japó, on ha desplegat una singular tècnica de joieria artesanal, amb marca pròpia. Amb ell, EL 9 NOU.CAT inicia un cicle d’entrevistes a osonencs i ripollesos que viuen i treballen a l’estranger.
L’última vegada que el nom de Jaume Labró va aparèixer a les pàgines d’EL 9 NOU va ser el març de 1994. L’Ajuntament del seu poble, les Masies de Roda, li havia organitzat un homenatge per haver assolit, amb 17 anys, el Campionat d’Espanya juvenil d’escalada esportiva. “M’hi havia dedicat seriosament durant una bona colla d’anys, a l’escalada”, rememora 25 anys després, ara des del Japó, on està desplegant una sòlida trajectòria com a dissenyador de joies i expert en pedres precioses. “No sé si té relació una cosa amb l’altra, però sí que llavors ja tenia afició per col·leccionar fòssils i pedres…”, deixa anar.
Labró va entrar en aquest món de carambola. “Estava treballant de trading a l’estranger i, per casualitats de la vida, un dels nostres clients em va invitar a acompanyar-lo a comprar robins a un lloc on van resultar ser professionals de veritat.” I va ser amor a primera vista: “Em vaig adonar que estava perdent el temps fent una cosa que no m’omplia massa”. Per això, es va apuntar al Gemological Institute of America, una reconeguda escola especialitzada en pedres i diamants, “i allà la meva vida va fer un tomb”. Aquella descoberta li va permetre desplegar una altra de les seves passions, “viatjar compulsivament”. Ho ha fet arreu del món a la recerca de les millors gemmes i diamants, per acabar abordant la seva gran especialitat, el Mokume Gane. Es tracta d’una tècnica de joieria artesanal nascuda al Japó fa més de 400 anys, “que es feia servir per decorar les espases dels samurais”. Per aprofundir-hi va estudiar tant a Suïssa com al Japó, on es va acabar instal·lant. Deu anys després hi continua vivint “perquè per mi és més còmode i, de passada, cada dia em trobo amb diferents contextos que em fan el dia a dia més emocionant”. Labró ha creat la seva línia de joies personalitzades, peces d’art que ven arreu del món. El més important, però, és que “he pogut crear-me una feina a mida de la meva manera de ser”. Labró s’ha adaptat bé al Japó. “S’hi viu molt bé com a estranger; i dic això perquè entre ells mateixos són més estrictes”. Resideix a Hayama-Machi, ciutat d’uns 30.000 habitants, “amb el mar i la muntanya a tocar de casa” (a la foto) i a uns 75 minuts de Tòquio, on treballa. Procura venir un o dos cops l’any a les Masies, “però també he passat anys sense venir”, admet. De la comarca enyora, sobretot, poder seguir “les evolucions dels meus amics a través de la vida”. Però es resigna: “Són decisions que un pren; no es pot anar a l’esquerra i a la dreta al mateix temps”. Tampoc pensa si tornarà o no. Viu al dia. Té clar que “si de cop m’entren ganes de tornar, ho faré i segur que també disfrutaré de les coses que tenim allà”. Carpe diem.
