Joan Font: “El govern de la Cambra d’aquests quatre anys ha sigut molt millor que els anteriors”

Per què aquesta vegada opta per anar per lliure?Les dues llistes que es presenten són potents, representatives, i cadascuna en la seva línia vol treballar pel món empresarial català i per les empreses, honestament. Una i altra poden fer molta feina. Sobre la fidelitat al país i a la xarxa empresarial catalana de les dues llistes, tampoc hi ha massa dubtes. Ens sentim còmodes amb les dues, però posicionar-se voldria dir que en la que no ens posicionem no la veiem tan bé i no seria veritat. En el cas de ser escollit i formar part del ple, té clar si es decantaria per un president d’una llista o altra?A les dues candidatures hi ha persones capaces d’exercir de president o presidenta en plenes condicions. Va bé que hi hagi un pes important en la governança de la institució i nosaltres hi ajudaríem. El 2019 formava part d’Eines de País. S’ha sentit còmode durant el mandat?Crec que el govern d’aquests quatre anys ha sigut molt millor que els anteriors que hi ha hagut a la Cambra de Comerç. En molts aspectes. De proximitat, representativitat, de tocar de peus a terra i més coses. La perfecció absoluta no existeix i segur que hi ha coses que des del nostre punt de vista es podrien haver fet millor. S’ha actuat amb la major honestedat possible. Quin ha de ser el paper de la Cambra de Comerç?El d’ajudar des de la societat civil i des de les institucions no polítiques perquè el món empresarial català sigui més potent. I es pot fer molt. La Cambra, fa anys, havia tingut un pes en el món econòmic i empresarial espanyol i europeu important. També caldria proposar mesures que fessin més competitives i eficients les actuacions. Per exemple, hem de millorar molt l’eficiència de les administracions, de totes. Tenim un país encarcarat, lentíssim. Això no va bé pel país. Si les empreses han de crear riquesa, s’ha de fer amb rapidesa, perquè si no els que pateixen són els col·lectius menys afavorits. L’administració ha de ser garantista.Però això no està renyit amb l’eficiència, ni amb generar recursos per a educació, sanitat, infraestructures… Nosaltres podem trigar 10 anys a obrir un súper i hi ha països on es fa amb un any o menys perquè fonamentalment l’administració confia que qui porta a terme les iniciatives les vol fer bé. Una cosa és anar amb la confiança per davant i dir fes-ho i després et revisaré i ho hauràs de complir. L’altra és dir no facis res, tramita 200 permisos i quan hagi acabat el 201, podràs començar. Així no anirem gaire lluny. Vostè es presenta per als epígrafs de comerç. Al programa parla d’afavorir el petit comerç. Pot sobreviure davant un sector com el seu que cada vegada ho posa més fàcil al consumidor?Nosaltres tenim l’obligació de satisfer els ciutadans. Tenir el màxim assortiment, treballar bé el fresc, ser competitius en preus, atenció, etc. Tot això ho hem de fer i em sembla que ho fem relativament bé. Però aquests models no són excloents i en societats avançades a Europa el petit comerç tira si s’especialitza en aquelles coses que les empreses més grosses no fem tan bé com poden fer ells. Cadascú ha de jugar el seu paper. També parla de polítiques fiscals. Proposa que les multinacionals no tinguin recursos per a l’evasió fiscal. El comerç electrònic és la gran amenaça?Són dues qüestions diferents. Una cosa és que el comerç electrònic utilitza espais públics d’una manera intensiva sense aportar valor. Portar un paquet que val 6 euros al tercer pis de la Meridiana per un euro i mig no té cap sentit. No devem pas voler que aquest sigui un país de misèria, oi? El xofer s’ha de guanyar la vida dignament. Si tothom ha de fer vuit hores i tothom ha d’estar d’alta a la Seguretat Social, tothom és tothom. No val la competència deslleial ni marginalitzar col·lectius a la misèria. I l’altra qüestió?Les empreses que fem activitats en un país hem de tributar-hi. No val a extreure recursos d’aquell país i no contribuir amb res com fan algunes multinacionals. Europa i Espanya, que són els qui tenen capacitat fiscal, ja triguen a abordar-ho. Això passa a tot Europa?Sí. Hi ha grans economistes del nostre país que defensen que hi ha d’haver una uniformització fiscal a tot Europa. No pot ser que l’impost de societats en un lloc sigui el 35% i en un altre sigui el 20%. No pot ser que les empreses que reinverteixen els seus resultats en un país tributin la meitat que en un altre. Hi ha aspectes estratègics. Si les empreses inverteixen i generen riquesa, ja recuperaràs la fiscalitat. Si no deixes que les empreses reinverteixin i tractes igual els beneficis reinvertits que els que es compren iots amb aquests beneficis, la cosa no acabarà bé. La Cambra de Barcelona pot fer de lobby a Europa?En pot i n’ha de fer, perquè els interessos del món empresarial i del sector del comerç són perfectament legítims. També crec que ha de fer un paper fonamental perquè en la cultura del país s’imposin valors que ens han fet potents com el treball, l’esforç, l’estudi o l’exigència. I després, fer d’alternativa d’aquesta cultura del bonisme, el tenim dret a tot i cap obligació. Algú ha de fer el discurs de tocar de peus a terra i ser objectiu, que els polítics no fan massa. No creu en la renda garantida universal?Em sembla que és un error. Si no expliquem que els diners són per a les persones o les famílies que no tenen manera de subsistir o que estan en dificultats greus i que tots els altres, tots, sense discussió, hem de treballar, hem de col·laborar i pagar impostos, ens equivoquem. Com també ens equivoquem comprant llibres per a tothom. Un senyor que guanya 200.000 euros cada any li han de pagar els llibres dels seus fills? No fotem! Això s’ha de fer per a qui guanya 10.000 euros l’any o no té ingressos. El de la renda universal és un discurs que queda molt bé, però no és intel·ligent ni eficient.

Joan Font: “El govern de la Cambra d’aquests quatre anys ha sigut molt millor que els anteriors”

Guixà, Soldevila, Camprubí i Carol seran al ple de la Cambra de Barcelona

Oriol Guixà: “Aquest mandat a la Cambra s’han fet errors econòmics de passerells”

Guillem Soldevila: “No es pot dir que s’ha polititzat la Cambra. La feina s’ha fet”

Els dos últims presidents de la Cambra, Mònica Roca i Joan Canadell, amb els candidats osonencs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província