“Ens sentim una mica abandonats. Nosaltres també paguem impostos com la gent de les grans ciutats”

Joan Vilaplana i Mia Bellmunt s’han estrenat en política aquest mandat. Conformen el govern de Granera, on Junts té dos regidors i ERC compta amb una representant a l’oposició. Es va acostant el final de mandat. Com ha estat la primera experiència en política? Joan Vilaplana (J.V.): Bé, una mica estressant per la manca de coneixement. Nosaltres no venim de la política. L’entenem com la gestió necessària per dotar un municipi dels serveis que requereix. Estem aquí perquè a la gent no li falti aigua, tingui llum, disposi dels serveis bàsics i se senti a gust per quedar-se. Algunes coses encara no les hem aconseguit, però hi estem treballant. Tenen intenció de tornar-se a presentar. Què els empeny? J.V.: Les coses que ens queden per fer. Aquests primers anys han estat complicats per la manca d’experiència. Ara, però, hem anat adquirint nous coneixements i ens veiem més capacitats per desplegar projectes del que ens falta. Anem aprenent a gestionar els pocs recursos de què disposem. Tot té un procés, i és molta feina. Si haguéssim de compaginar l’Ajuntament amb una feina de vuit hores al dia, no podríem arribar a tot el que abastem. Anem al gran tema: l’aigua. Quina és la situació actual? J.V.: Des del 2021 que anem amb cisternes. Aquest any hem gaudit d’uns quants mesos de marge gràcies al pou vell, que té aigües bastant superficials i ens n’ha anat donant, però fins aquí. Granera compta amb un altre pou que malauradament porta cinc anys avariat. Ara ens hi hem posat, hem vist que hi ha aigua i hi farem un aforament. Si tot va bé, muntarem una nova bomba. Gràcies al PUOSC [el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya] també vam demanar fer una altra captació. Hem dut a terme una perforació i hem trobat aigua. Si tenim els tres pous i els combinem, sembla que ens podrien abastar amb recursos propis. Que és important... J.V.: Sí, perquè sovint ens quedem penjats amb l’aigua. Les cisternes no arriben a temps o hi ha altres imprevistos que buiden els dipòsits. Ens sentim una mica abandonats per part de l’ACA. Teníem el projecte de fer una xarxa. Era l’opció més viable, fins i tot ho apuntava un estudi seu, però hauria valgut 600.000 euros i no tenim els recursos. L’ACA ens va deixar clar que si nosaltres necessitem l’aigua nosaltres ens l’hem de pagar. Que ells havien de destinar recursos a Barcelona. Nosaltres també paguem impostos com ells! Amb els tres pous, ho deixarem aparcat fins que algú es faci càrrec de la gestió i en pugui assumir els costos. Per acabar-ho de rematar, és superindignant que l’ACA ens plantegi eliminar la presa. El pantà té 17.000 metres cúbics de capacitat. Si es manté ple, l’ACA va dir que s’hi podria posar una potabilitzadora i connectar-la a la xarxa d’abastament municipal. Com que ho haurien de pagar ells, però, ho desestimen... Ara bé, quan hi ha un incendi al voltant, els helicòpters i les cisternes van a carregar els dipòsits allà. És molt contradictori. I respecte de connectar el clavegueram i la depuradora? J.V.: Això és un altre tema de l’ACA. Ens van dir que ho tenen previst per al 2035, o potser no. És una resposta que no ens serveix. Per llei hi hauríem de comptar. Nosaltres tenim els carrers preparats, però no hi ha els recursos. Anem tirant amb fosses sèptiques. Com avança la comunitat energètica local? J.V.: Vam ampliar les instal·lacions del municipi. La idea és fer autoconsum compartit. Hi ha el projecte de fer una ampliació amb una marquesina o un aparcament a la zona del casal social. Tot això és difícil, perquè després Endesa et reclama que els paguis per connectar-te a la línia i ens trobem que hem de fer mans i mànigues per arribar a legalitzar-ho. Després passen els mesos i ells van fent al seu ritme... Teníem una instal·lació que funcionava amb plaques i ara hem d’assumir els costos energètics de tots els damnificats pel tall, ja que ens l’han desconnectat fins que ens posin el nou sistema. L’Ajuntament de Granera s’ha posicionat en contra del Plater. Per què? J.V.: Vam ser el primer municipi a fer-ho. Industrialitzar el món rural per abastir les ciutats? Doncs no. Primer vam citar els propietaris per saber-ne l’opinió. Tots s’hi van oposar, així que ens hi vam plantar frontalment en contra. Tenim un entorn privilegiat perquè ara vinguin i ens l’omplin de plaques i molins. Hi ha moltes teulades, polígons, carreteres... Com exploten el poble en l’àmbit econòmic i turístic? Mia Bellmunt: Aquí tenim les cases rurals, el restaurant, que obre el cap de setmana, i alguna masia on s’ofereixen visites escolars. No és gaire, però sí que és selecte. No ens cal més. I ha sorgit des que som a l’Ajuntament. Tenim turistes de l’estranger que venen expressament per aquest entorn. Això ho diu tot. Però no compensa un percentatge elevat de població envellida i poquíssima natalitat. Segons l’última dada de l’Idescat, a Granera són 74 habitants. Com es compatibilitzen totes dues realitats? M.B.: Amb bona coordinació i comunicació. No hem crescut en població, però sí en serveis. Sabem que estem “al cul del món” i costa que vingui gent, per això volem garantir els millors serveis i condicions. Funciona el transport a demanda al Moianès? M.B.: No ho veig gaire viable. La gent d’aquí està acostumada a anar amb cotxe. No hi ha comerços i l’agafem per a tot. El que sí que ens funciona és el transport per a les festes. Amb aquest segon any hem corroborat que el jovent està encantat. És fantàstic. Se senten coberts pel que fa als serveis bàsics necessaris? J.V.: No crec que els Mossos d’Esquadra ens donin el suport que requeriria el municipi. Principalment per una persona que es considera propietària del castell i té conflictes amb qui s’hi acosta. Ens tanca accessos públics, fa actes vandàlics... Però els Mossos no estan per la labor. També estem posant fibra òptica al poble, tant per als veïns com per a la gent que ve aquí a treballar des de casa. Aquest any hem viscut diversos incendis al Moianès. Vostès precisament volien invertir en franges de seguretat per prevenir-ne. Hi han pogut avançar? J.V.: Necessitem més recursos per protegir el municipi. Els boscos estan molt bruts. L’administració s’hi hauria de posar i dissenyar un pla. Aquí tenim cinc dipòsits d’extinció d’incendis perquè els Bombers i els helicòpters en puguin tibar. Els camins, però, estan malament; als camions els costa accedir-hi i hi ha cisternes que no hi arriben per omplir-los. Estan connectats a la xarxa pública d’aigua, per la qual cosa obrint una aixeta s’omplirien, però, és clar, en un municipi que fa anys que ha de comprar l’aigua... Aquest 2026 només sé jo el que he lluitat per omplir els dipòsits, i, tot i així, no estan tots plens. Ens estem arriscant que se’ns cremin els boscos per quatre peles.

“Ens sentim una mica abandonats. Nosaltres també paguem impostos com la gent de les grans ciutats”

La C-59 entre Moià i Castellterçol porta 130 accidents amb animals des del 2022

“Em sento forta”

“Amb 27 anys vaig dir a casa: ‘M’he comprat una farmàcia”

Farmàcia a vuit dels deu pobles

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Troben mort un conegut veí de Viladrau

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

Aliments que ajuden a mantenir els ossos forts

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions

Vic posarà en marxa el desembre el renovat bus urbà, que serà gratuït pels majors de 65 anys

Aparició sorpresa de Manolo García al concert de Quimi Portet que tanca el Mercat de Música Viva