“El turisme pot ser un instrument per a la cultura de la pau”

Jordi Hereu (Barcelona, 1965) és el ministre d’Indústria i Turisme del govern socialista que encapçala Pedro Sánchez. Va assumir el càrrec el novembre del 2023, després d’uns anys de pausa política respecte a l’etapa d’alcalde (2006-2011). EL 9 NOU va entrevistar-lo dissabte a Centelles, on participava a la commemoració dels 100 anys des que l’Electra és una empresa municipal. Osona, el Lluçanès, el Vallès Oriental i el Ripollès tenen Barcelona com a ciutat de referència per a molts serveis. Li queden molt lluny els anys d’alcalde?En guardo un dels millors records que un pot tenir. Ser alcalde de la població on has nascut i que tant t’estimes és un regal immens. M’agrada veure que Barcelona continua el seu projecte, és la satisfacció de saber que les realitats dels territoris són dinàmiques, que estan en transformació constant. Si em queda lluny? Després de l’etapa municipal vaig passar 11 anys a l’empresa privada, i ara en fa dos i mig de l’etapa de ministre, amb moltes vessants europees, però soc un polític de proximitat: si pensem en indústria, al final tot es concreta en un territori, un lloc on hi treballa i viu gent. Els que hem passat pel municipalisme quedem sempre marcats per aquest accent local. Com ha canviat Barcelona des que vostè n’era alcalde? La veu millor o pitjor?Està en transformació permanent. Avui [l’entrevista va ser dissabte] som a Centelles, amb la referència d’Ildefons Cerdà i la Barcelona moderna lligada a la revolució industrial. Com totes les ciutats, es transforma constantment. Jo la veig millor. Entre altres coses, perquè la nostra època va ser la d’una crisi econòmica profunda, d’origen global però amb greus conseqüències locals. Ara el moment és diferent, i Barcelona està desplegant les seves potencialitats. Com sempre, al servei del país. Continua sent un pol d’atracció turística, i això té pros i contres.El turisme és un fenomen global que neix de l’aspiració humana de conèixer i moure’s, i va a més. Té dimensions econòmiques, socials i culturals. A mi em sembla un dels fenòmens més magnífics que existeixen. De turisme n’hi ha on hi ha convivència i pau, i a mi m’agrada molt dir que també pot ser un instrument per a la cultura de la pau, perquè permet conèixer el diferent. Ara bé, s’ha de governar. Jo ho vaig aprendre a Barcelona fa més de 20 anys i avui és el que es repeteix a tot el món. Tant planteja grans oportunitats com obliga a pensar en la sostenibilitat social, ambiental i econòmica. És el que estem fent en un país que rep 97 milions de persones l’any. Una via perquè generi valor sense incrementar les desigualats és redistribuir oportunitats econòmiques més enllà de les grans capitals. En el nostre cas, això podria reforçar el paper de Vic o Granollers, ciutats on precisament ara hi arriben molts ciutadans expulsats de Barcelona per la crisi de l’habitatge.Quan tens molt turisme internacional, cal desconcentrar destinacions, diversificar propostes, desestacionalitzar i digitalitzar. I sempre hi afegeixo que el gran repte és la redistribució social i territorial dels beneficis. Tenim un país amb molta atractivitat: no podem perdre de vista que coses que per nosaltres són quotidianes, com el Mercat del Ram de Vic o la festa pels 100 anys de la municipalització de l’Electra, al món resulten excepcionals. Equivalen a places plenes de gent lliure, amb un entorn magnífic, no només natural, sinó històric i social. Si a sobre d’això s’hi posa la competitivitat d’un gran sector empresarial com el nostre, l’atractivitat va a més. No hi ha país atractiu on la qualitat de vida dels seus residents no sigui un element fonamental. Tot això no treu que s’hagin de gestionar externalitats negatives: posar límits, aprovar taxes, regular i decidir fins on l’oferta, perquè en un món global la demanda pot ser infinita. Sense bones comunicacions aquesta redistribució de la prosperitat no és possible. Entén el desencant amb infraestructures com l’R3?Necessitem una Catalunya en xarxa, amb molts pols de desenvolupament, igual que una Espanya multipolar. Això vol dir garantir el dret de les persones a moure’s. Entenc el cansament acumulat, però, en lloc de la desesperança, ens ha de portar a l’exigència i al seguiment de les mesures que s’estan aplicant. Mai abans hi havia hagut un procés d’inversió com l’actual ni tantes ganes d’impulsar una governança més propera, amb una empresa mixta en què tindran el poder de decisió les persones que cada dia tenen l’ull posat a Rodalies. Els resultats no seran immediats, però l’esforç que hi ha al darrere és real i es notarà. No m’apuntaria al desencís, sinó a l’exigència. És el que ens conduirà a bon port. Les dades macroeconòmiques indiquen creixement, però sovint aquesta millora no es percep en la vida quotidiana. Què explica aquesta distància entre indicadors i percepció social?Que la macroeconomia vagi bé és important: si falla la macro, la micro també. Catalunya i Espanya van acumulant bons resultats en un context difícil, amb creixements per sobre dels d’Europa. Després de dècades de desindustrialització, estem reindustrialitzant i relocalitzant activitat productiva. Després de més de 30 anys de donar per bo que hi havia manufacturació que es podia ubicar a altres continents, ara ja no. Per això estem impulsant un canvi polític. Una societat només progressa si hi ha indústria: vol dir millors salaris, més productivitat, més capacitat d’exportació… Europa ho està descobrint ara, gairebé diria que de manera dramàtica. Costa que el que s’està fent bé arribi a l’opinió pública perquè coincideix amb el gran repte de país que és l’habitatge, i també el de la inflació. El 2022 estava per sobre del 10%; fins ara, al 2 i escaig, però aquest mes ha pujat al 3,3% per efecte d’una guerra indesitjable que nosaltres combatem. Hi estem treballant i hem de traduir en polítiques quotidianes que això arribi, com hem fet amb l’augment del salari mínim interprofessional o la reducció de la temporalitat. Crec molt en la microeconomia, però he viscut què suposa que la macro vagi malament, i, sigui com sigui, l’atur d’ara no té res a veure amb el de fa 15 anys. El problema és que la conjuntura actual també té reptes importants. Parlava de la reindustrialització, però en nous polígons, molt sòl tendeix cap a la logística.La logística és important, i també ens interessa que creixi, però insisteixo que la indústria augmenta. Estem en un moment de canvi estructural, amb ajuts a la transformació, la descarbonització i la digitalització. Això ens dona més resiliència, per exemple davant la crisi dels combustibles fòssils. Ara estem veient com l’aposta per les renovables, que els últims vuit anys ha fet més Espanya que Catalunya, ens aporta competitivitat: tant l’energia a preu més baix com més sobirania. El vent i el sol, per sort, no ens els pot prendre cap imperi. Es mantenen reptes com la productivitat, la riquesa per càpita que generem, però també aquí estem revertint una pèrdua que venia d’anys. I això finança l’estat del benestar. Per mi també és important que a Espanya augmentem la productivitat incrementant població. La nostra concepció és la d’una societat oberta que atrau talent i gent d’altres llocs. Qui ho planteja en sentit contrari s’aboca a la decadència. Quin paper pot tenir la intel·ligència artificial en la millora de la competitivitat sense ampliar la bretxa entre empreses grans i petites?A més a més de la transició energètica, el gran vector de transformació de la indústria és el digital. Europa ha de generar la seva pròpia IA i guanyar autonomia respecte de la Xina i els Estats Units. He vist a moltes fàbriques com creix la productivitat quan el talent dels homes i les dones es posa al servei del que té valor afegit. Tenim el deure d’estendre això a tothom, també als autònoms i a la petita i la mitjana empresa. L’agroindústria és el principal pilar econòmic d’Osona. Pot continuar sent motor de creixement o cal reforçar la diversificació?Diversificar sempre és positiu: una economia més diversa és més resilient. Això també val pels mercats internacionals, i d’aquí els acords amb la Xina, l’Índia, Mercosur, Austràlia… Però tenir un pilar sòlid és una gran fortalesa. Per res diria que Osona l’ha d’abandonar. La indústria agroalimentària implica exportació, valor afegit i transformació contínua, però és que a més a més ens lliga a un sector primari molt potent. https://youtu.be/pmatItWDCSA

“El turisme pot ser un instrument per a la cultura de la pau”

“No descarto una nova moció de confiança per a l’aprovació del pressupost”

“Rebentem els brics” contra la baixada del preu de la llet

VallGesBisaura i Tona juguen amistosos amb el Barça Genuine

Primera trobada de tennis taula per a gent gran a Taradell

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Veïns dels ocupes del carrer Ges Avall de Torelló demanen que l'edifici es declari infrahabitatge

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic

Incendi en una casa ocupada a Sant Quirze de Besora

Niubó, de Manlleu, guanya en la categoria de xaies el 5è concurs d'ovella ripollesa

Commoció per la mort d'Iu Vidal

'Pere Casacuberta, esprint trencat' s'estrena a la gran pantalla