Sorpresos per les declaracions? Quina credibilitat atorguen a l’excomissari Villarejo?
No sé si mereix credibilitat o no, però el silenci del govern central i els partits que al seu moment van bloquejar la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats alimenten tot tipus de teories al voltant dels atemptats. La pregunta que ens hem de fer és per què en un país democràtic unes declaracions com aquestes no generen cap tipus de reacció per part de la fiscalia d’ofici ni dels partits amb responsabilitat de govern a l’executiu central. Hem assistit a un silenci dramàtic. Les víctimes, les seves famílies i la societat que vam patir els efectes dels atacs terrorífics del 17 d’agost ens mereixem una resposta, sigui la que sigui, desmentint l’excomissari i facilitant que hi hagi una investigació, justificant-ho i donant explicacions o demanant perdó.
Com interpreta el gest de mirar cap a una altra banda?
La sensació és que es va gestar una operació a Catalunya per desmantellar el que feia tanta por al deep state, el referèndum de l’1-O. Si les declaracions de Villarejo són falses, quina por han de tenir els partits que estan donant suport o donaven suport al govern d’Espanya el 2017? Per què no permeten una comissió d’investigació amb els cossos policials, el CNI, l’exministre…? Això ens ajudaria a completar el trencaclosques i que víctimes, famílies i societat puguem tancar el dol. Continuem sense saber què hi ha darrere de la sortida de la presó d’Es-Satty, el fet que no fos deportat malgrat haver-hi una ordre d’expulsió, per què va arribar a Ripoll, per què se li va completar l’historial laboral… Són baules d’informació perduda. Villarejo ha tornat a incidir en un tema que, com que hi ha preguntes pendents, pot anar donant corda a tot tipus de teories. Si són veritat, algú ha de prendre mesures i demanar perdó. Si són mentida, no entenem per què s’impossibilita conèixer la veritat.
Que plani el fantasma que els atemptats es podrien haver evitat és horrorós.
Posa la pell de gallina, per tot això necessitem respostes. El CNI no deixa de ser una estructura d’Estat, és responsabilitat directa del Ministeri d’Interior i la presidència del govern. El silenci, a més de ser dramàtic, posa en qüestió la confiança en l’Estat, una pota fonamental de qualsevol democràcia. Tot això ens alimenta als que creiem que Catalunya es mereix ser una sobirania plena dins d’Europa, diferent de la que vivim, que es veu completament hereva d’un règim anterior al 1978.
Davant la incompareixença de l’Estat, des de l’Ajuntament tenen previst recórrer a instàncies europees?
Ens hem posat en contacte amb el bufet d’advocats penalista que ens representa. Volem formar part del procediment judicial dels atemptats, cosa que fins ara se’ns ha negat en dues ocasions. Ens diuen que a Ripoll no podem ser perjudicats quan com a societat local els efectes són molt clars. També hem parlat amb els portaveus dels grups municipals i al gener considerem un acord de ple per instar els partits amb representació al Congrés que tornin a demanar una comissió d’investigació i, al govern del país i la fiscalia, que iniciïn una investigació arran d’aquestes declaracions. El judici que es va fer amb els tres empresonats no va completar totes les preguntes que teníem. No podem deixar passar-ho, per les víctimes, per les seves famílies i perquè els atemptats van trasbalsar profundament la societat ripollesa.
