Jordi Munell inicia el seu tercer mandat en un ple de dues hores

Eren gairebé les 2 del migdia quan s’acabava a Ripoll el ple convocat per a la presa de possessió del nou consistori. Dues hores de sessió que havia aixecat expectació, amb la sala de plens atapeïda de públic i algunes persones seguint-la des del vestíbul de l’ajuntament en una pantalla, tot i que no hi havia relleu en l’alcaldia. Jordi Munell va ser escollit per a un tercer mandat, tot i no disposar aquesta vegada de majoria absoluta, amb els únics vots a favor dels vuit regidors de Junts per Ripoll. ERC i la CUP van votar els seus candidats, Nani Mora i Aitor Carmona, i tant el PSC com Sílvia Orriols, del Front Nacional de Catalunya (FNC), van votar en blanc.
El to de les intervencions de republicans i socialistes, i el del mateix Munell, va evidenciar que l’alcalde no tindrà gaire problemes per jugar amb la geometria variable i pactar temes concrets amb uns o altres. Nani Mora va anunciar una feina “activa i constructiva” des de l’oposició, amb prioritats com el reforç de la capitalitat comarcal de Ripoll, i va obrir la possibilitat d’incorporar-se al govern si la situació nacional obligués a “governs de concentració”. La decisió de la socialista Anna-Belén Avilés de no presentar candidatura, ni que fos de manera simbòlica, s’havia de llegir com la voluntat de fer “oposició responsable i propositiva”, segons va dir ella mateixa. A banda de l’alcalde, Avilés va ser la més concreta en definir els objectius polítics. El PSC crida l’atenció sobre “el problema demogràfic del Ripollès”, la necessitat de revitalitzar el centre històric, les comunicacions o el “dèficit de serveis” al barri de la carretera de Barcelona, el que concentra més població. El cupaire Aitor Carmona va ser suau en les formes però contundent en el fons, avisant que estaran atents “a evitar qualsevol tipus de corrupció” en temes on han incidit ja aquest mandat, com l’externalització de serveis del geriàtric, i també lluitaran “per aturar el projecte del polígon de les Llosses”.
Abans d’ells, el discurs de l’única representant de l’FNC havia propiciat l’únic moment d’una certa tensió ambiental en el ple. L’única representant de la nova formació va carregar amb duresa contra els partits tradicionals, a qui va acusar d’estar en política “pel poder i pels sous”, i d’haver silenciat l’FNC durant la campanya. Orriols va recórrer a definicions de diccionari per negar les acusacions de xenofòbia que ha rebut l’FNC, i va recordar l’acció que es va produir contra el seu acte electoral: “No sabíem si era la CUP, o la FAI que tornava”. Va reivindicar Ripoll com a bressol “d’una nació que es difumina” i va guardar pel final les referències al que va designar com a “estrangers”, insistint en arguments del seu programa com el de les mesquites “on la dona no pot entrar per la porta principal”. Mentre Sílvia Orriols llegia una llarga intervenció en un to èpic i abrandat, un sector del públic proper a la CUP va mantenir alçats cartells amb el lema “Totes som ripolleses”. No va ser l’únic cas: tant a Ripoll com en altres municipis del Ripollès i Osona, es van alçar en alguns moments dels plens petits grups de persones properes a l’ANC per mostrar cartells amb el lema “Ara, República”.
El ple de Ripoll va acabar amb un discurs de més de tres quarts d’hora de Jordi Munell, que va fer un repàs exhaustiu de les accions realitzades en els darrers quatre anys de mandat. Abans, però, va oferir “mà estesa” als altres grups. “Quan teníem majoria absoluta, també vam actuar amb aquest tarannà”. Munell va insistir en la necessitat d’un Ripoll on es pugui “treballar i viure”, amb una situació econòmica que tendeix a una lleugera millora, reconeixent, però, que encara “falta treballar en l’àmbit social”. L’alcalde va recordar el referèndum de l’11 d’octubre (“hi ha un abans i un després”) i el dia dels atemptats a les Rambles, moment en què es va emocionar, i va convidar a “mirar endavant, amb esperit de cohesió”.