El mètode del ventall o vano és el més estès a la comarca d’Osona per aplicar les dejeccions ramaderes. Des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, però, consideren que és dels menys efectius i recomanen, en la mesura del possible, optar per enterradors o maquinària amb tubs penjants. La fertilització va ser el tema central d’unes jornades que es van fer dijous al matí a Santa Eugènia de Berga.
Una cuba, equipada amb mànegues o tubs penjants, és, segons l’IRTA, la millor opció que hi ha ara mateix per aplicar dejeccions ramaderes líquides. Permet distribuir-les a una amplada mínima de 12 metres, abocar a terra -no a sobre el cultiu- i disminueix tant les males olors com la volatilització. Es tracta d’un sistema molt poc estès a Osona, on la majoria de ramaders encara aboquen amb el mètode del vano, però amb una puntuació cinc vegades millor segons l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària.
Des de l’IRTA expliquen que l’ús de conductímetres com aquests, ja sigui a gran escala, per cisternes, o manuals, per fer petites mesures, hauria de ser comú a les explotacions ramaderes, per conèixer a fons què s’aboca als camps i com fer-ho. En aquest sentit, diuen que a Osona, com a Catalunya, encara cal fer-hi molta pedagogia i -malgrat l’alta densitat ramadera de la comarca- insten a veure les dejeccions com un recurs, no com un residu.
A les jornades d’aquest dijous al matí hi van participar 120 persones. A banda de maquinària per aplicar les dejeccions de forma eficient, també s’hi va analitzar quan és més recomanable abocar als camps o quins compostos i nutrients formen les dejeccions.
{{ comment.text }}