Josep Antoni Vallbona és des del maig del 2019 el president de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de Sant Miquel de Balenyà. La població es troba a les portes de fer una consulta per decidir quin ha de ser el nom oficial.
El presentem com a president de l’EMD de Sant Miquel de Balenyà. Com li hauria agradat que l’anomenés?
De moment, com a president de Sant Miquel de Balenyà, que és l’opció que toca ara de manera oficial.
El 17 i el 19 de juny es farà una consulta per saber quin ha de ser el nom oficial del poble. La reclama la població, aquesta consulta?
És una reclamació històrica. El nom actual, Sant Miquel de Balenyà, ens ve de l’any 1991, i com diem els del poble va ser imposat per Seva, quan el municipi es va annexionar el terme de Balenyà-Estació. Mai s’havia consultat a les urnes ni s’havia demanat a la població de Balenyà si era el nom que volien i els hi agradava. És un tema que ha anat quedant allà, han passat els anys i ningú havia tornat a plantejar si Sant Miquel de Balenyà era el nom que volíem o optàvem per altres de més històrics.
La gent de Sant Miquel de Balenyà diuen que són de Balenyà. I punt.
Sí, sempre hem dit que ens agradaria que fos Balenyà i res més. El que passa és que en el seu moment els Hostalets de Balenyà va reivindicar aquest nom històric i ara tot el seu municipi està reconegut amb aquest nom. Encara que la gent digui que són dels Hostalets de Balenyà. Això fa que no puguem optar a Balenyà.
En la consulta es plantejarà continuar amb Sant Miquel de Balenyà o canviar a Balenyà de l’Estació. Si surt la segona opció serà una manera d’oficialitzar el Balenyà a seques. Són murris.
És una de les intencions. El que ens trobem amb Sant Miquel de Balenyà és que la partícula de Balenyà l’estem perdent. Ens quedem amb el Sant Miquel i res més. I nosaltres som de Balenyà de tota la vida. L’estratègia és portar el Balenyà al davant perquè aquest sigui el nom que es quedi. I Balenyà de l’Estació també és prou curt perquè es consolidi i perduri.
Balenyà-Estació era la primera opció i no els hi van acceptar.
També havíem treballat amb el nom de l’Estació de Balenyà, però com que volíem plantejar només una alternativa a Sant Miquel de Balenyà va caure. I qui determina si el nom d’un poble és vàlid o no és la Generalitat a través d’un informe que redacta l’Institut d’Estudis Catalans. I ens van puntualitzar que per ser acceptat no hi podia haver el guió i calia posar la fórmula ‘de l’Estació’.
S’ha plantejat asseure’s Balenyà, Seva i Sant Miquel de Balenyà i trobar una solució al tema del nom? Han canviat moltes coses des de fa trenta anys.
Seva hi té poc a dir. En el seu moment ja ho van fer i considerem que les coses no es van fer com tocava. Els que han vingut al darrere tampoc han volgut demanar als habitants de Sant Miquel de Balenyà què és el que volien. I des dels Hostalets, en converses amb l’anterior alcaldessa, Anna Magem, o amb l’actual, Carles Valls, ens han fet saber que ells són grans defensors de Balenyà com a nom històric del seu municipi. Potser caldria veure què hi diu la població dels Hostalets.
Parlant de consultes per temes d’identitat dels pobles, han seguit de prop la d’Aiguafreda?
Ens hem centrat més en aquelles consultes que tenen més a veure amb la nostra situació. Darrerament hi va haver el procés de Sant Carles de la Ràpita, que va escollir dir-se la Ràpita, i a Osona vam tenir el canvi de Santa Maria de Corcó per l’Esquirol. Són consultes que no són vinculants, però on és molt important establir un reglament a través dels percentatges de participació. En això ens hi vam fixar molt.
La demanda de la independència com a municipi encara està sobre la taula?
Sempre hem dit que la finalitat és que acabem sent un municipi més de la comarca d’Osona. També com hem explicat sempre, hi ha dues normatives –la catalana i l’estatal– que ens ho posen realment difícil per convertir-nos en municipi. Perquè parlem de distàncies amb el poble de referència i xifra d’habitants que ara mateix no complim.
Per tant, és una utopia continuar parlant de la independència?
Utopia no, perquè avui en dia en política tot pot canviar en un tres i no-res. El que diem és que si Catalunya fos independent, ja ens cauria la normativa estatal. I després només caldria canviar la llei al Parlament.
Recentment han aprovat el nou conveni de relacions amb Seva. Quina valoració en fa?
És un conveni que s’ha treballat molt. La negociació entre les dues parts s’ha allargat més d’un any, i hi ha hagut moltes reunions. En part, estem contents perquè s’han aconseguit millores importants pel que fa al finançament de la xarxa d’aigua en baixa. I també perquè s’ha fet un pas endavant en temes de vigilància. En concret des de la primavera hem recuperat la Guàrdia Municipal, i per tant ha millorat la seguretat al poble gràcies a la presència dels agents al terme de Balenyà.
El primer conveni es va fer tot just crear l’EMD. S’ha notat que en aquesta segona negociació hi havia més maduresa entre les parts?
S’ha notat en alguns aspectes. També és cert que els equips negociadors del 2015 poc tenien a veure amb els actuals, tot i que hi ha membres que han repetit. També és cert que des de Sant Miquel de Balenyà, tot i haver firmat el conveni, creiem que cal resoldre alguns temes de finançament amb l’Ajuntament de Seva. I tenim el compromís que es treballarà perquè així sigui.
Reclamen més finançament. Per fer què?
Per exemple una de les qüestions en què l’EMD no té competències és en temes del POUM, el planejament urbanístic. Però sí que en tenim en llicència d’obres i certes qüestions d’urbanisme. Això fa que hagis de tenir un arquitecte i un equip administratiu per a aquesta àrea. I ara mateix no arriben els recursos per aguantar aquestes estructures.
Té dret a intervenir en els plens de Seva i ho fa. Per què creu que és important fer-ho?
Quan entro en aquest mandat i revisant la normativa de l’EMD observo que un dels punts que inclou és el dret del president a participar en els plens del municipi, en aquest cas Seva. Sabem que als plens de Seva es parla molt de Sant Miquel de Balenyà. Hem de tenir en compte que som una tercera part del municipi. Per tant, és normal i considerem que és important que el president sigui en els plens per reivindicar o donar a conèixer el que té a veure amb el nostre terme.
On no poden ser presents és a la Mancomunitat La Plana i al Consell Comarcal d’Osona. Han plantejat poder-hi ser?
Amb la Mancomunitat La Plana la normativa és clara: per formar-ne part, la llei de mancomunitats de Catalunya diu que has de ser un municipi. Es tractaria de canviar la paraula municipi per ens local, que és el que som. Això està lluny, perquè s’hauria de fer al Parlament. Pel que fa al Consell Comarcal d’Osona, i en concret al Consell d’Alcaldes, hi ha una trava administrativa: en altres comarques, les EMD participen del Consell d’Alcaldes, però el secretari del d’Osona vol que argumentem com s’hauria de fer, perquè no veu clara la interpretació que s’ha fet en altres consells comarcals com el de l’Urgell.
Parlem de projectes. Un d’ells és el pas a nivell per anar a la fàbrica de Monells. En quin punt es troba?
Sempre hem volgut una solució definitiva. I aquest mandat han canviat les coses. Vam començar amb un pont que havia de creuar les vies i que havíem de finançar des de l’EMD, i ara es planteja un pas a nivell que se’n farà càrrec la mateixa fàbrica i Adif. En aquest moment ja hi ha conveni amb Monells, i s’està a punt de signar amb Adif. Quan es faci la signatura, al cap de 18 mesos començaran les obres. També tenim el compromís que quan es faci el desdoblament del tren aquest pas a nivell quedi suprimit i es faci un pas soterrat.
“En altres comarques les EMD participen del Consell d’Alcaldes”
També es treballa en la ronda nord i ja els han fet arribar un primer dibuix.
Amb el pas a nivell aconseguiríem treure el trànsit del mig del poble que va a Monells i amb la ronda nord o variant, tot el trànsit que va a Seva, el Brull, Viladrau i el Montseny. És un problema per a molts veïns. La variant la faran entre dues administracions: el tram que va de la rotonda del Tinell a la carretera de Taradell és de la Diputació, i el compromís és que comencin les obres el primer trimestre del 2023. I el segon tram, de la carretera de Taradell a la carretera de Seva, és de la Generalitat. El compromís d’execució és per al 2025, però han assumit el compromís d’avançar-ho perquè les dues obres vagin coordinades i acabin al mateix moment.
Com és la relació amb Tona? Fa un any hi va haver enrenou per la retirada d’unes lletres que anunciaven el municipi tonenc a la rotonda de les Quatre Carreteres.
És una cosa que ve de lluny, de l’anterior mandat, quan des de Sant Miquel de Balenyà ja es va expressar a l’Ajuntament de Tona que les lletres tal com estaven ubicades portaven a l’error del poble que entraves. Vam demanar que les col·loquessin de manera diferent i Tona va optar per retirar-les.
Les lletres són una anècdota del problema de fons en aquest punt. S’ha d’afrontar una revisió dels termes municipals?
Vam seure les tres parts implicades –Seva, Tona i Sant Miquel de Balenyà–, i vam parlar durant diverses trobades de la zona de les Quatre Carreteres. És un punt estratègic per Sant Miquel de Balenyà, perquè hi ha la gasolinera, el restaurant, etc. I és evident que també té molta importància per Tona. Per tant, aquí ningú hi volia perdre res. I la negociació no va arribar a bon port i es va deixar aparcada. Es va considerar que amb el que es parlava, Sant Miquel de Balenyà hi perdia més que hi guanyava, i des de Tona tampoc es va acceptar la nostra proposta. Tot i això, considerem que és un tema que cal resoldre i s’hi haurà de fer front.
Es tornarà a presentar com a president de l’EMD?
Com he dit públicament, la meva intenció és tornar-me a presentar. Considero que s’ha fet bona feina en aquest mandat, i hi ha coses importants que caldrà executar en els propers quatre anys. També haig de dir que falta parlar-ho amb la resta del grup d’Unió Municipal (UM). Vull pensar que podré optar a la reelecció.
Hi ha debat dins d’UM sobre qui ha de ser candidat a president?
S’ha de parlar dins del grup. Unió Municipal sempre està obert a nous membres i noves persones que en vulguin formar part. I si hi ha alguna persona que creu que vol optar a ser candidat a la presidència doncs s’haurà de debatre.
Però vostè, ja sigui amb UM o amb algun altre projecte, presentar-se es presentarà?
La meva voluntat és que em pugui presentar amb el mateix projecte que el 2019, Unió Municipal, però si no és així hi ha legitimitat per fer-ho amb un altre grup o sigles.
