Josep Dosta, practicant d’esports aquàtics, es va adonar que les ulleres no flotaven en veure com unes se li enfonsaven al pantà de Sau un dia que feia esquí aquàtic. Va fer una cerca a Google per trobar ulleres que flotessin i en va descobrir unes a Suïssa. Eren de fusta i molt cares. Això el va empènyer a fer ulleres de fusta accessibles per a més butxaques. Així va néixer Woodys Eyewear, una empresa que avui, 12 anys després, ocupa una trentena de persones i factura més de 15 milions (dades de 2023). Aquest era el punt de partida de la conversa que Dosta va mantenir dijous al Bassols Lab, organitzat per Bassols Energia i EL 9 NOU, amb la col·laboració de Rubio Clotet.
L’empresa on treballava, del sector de la moda, va fer fallida i Dosta, amb 22 anys, es va llançar de cap al projecte que havia visualitzat. “En vam fer una petita producció amb un torner de Torelló, però es trencaven.” En buscar també a Google materials més resistents, li van aparèixer les planxes de skate i amb taules reciclades van fer una sèrie que va cridar l’atenció a multinacionals de la moda, però es disparaven de preu.
Amb una aportació inicial de 12.000 euros del seu pare (“em va dir que muntar una empresa seria el meu màster”) i la col·laboració d’amics i familiars va començar el projecte, que, després d’una fira a París, va tenir els primers clients a Grècia, on hi havia un artesà d’ulleres de fusta però que tenia poca capacitat de producció.
Va haver-hi una segona injecció econòmica familiar de 40.000 euros per començar a produir i crèdits bancaris per valor de 300.000 euros. Van ser moments durs. “Amb 23 anys devia 60.000 euros al meu pare i 300.000 al banc. Jo no dormia. La pressió que tens és molt gran.” Tant va patir que ara els fons propis i el marge de benefici li permeten invertir sense treballar amb bancs. Així ha fet possible la nau de 4.000 metres quadrats del PAE Vic sud.
“Muntar una empresa era un repte personal. No visualitzava que no pogués anar bé. Per començar un projecte has de tenir obsessió”, assegura Dosta, que acaba de ser proclamat finalista del Premi Jove Empresari que convoca l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya. Campanyes de màrqueting amb celebritats que porten les seves ulleres –ara també amb IA– i un equip de “bones persones” seleccionades en bona part per “feeling” han fet de Woodys una empresa d’èxit.
“Una de les coses més difícils de la gestió de l’equip és aprendre que la gent no faci les coses com tu vols o deixar-los fer una cosa quan saps que s’equivocaran. Analitzo el que passarà i si és assumible, deixo fer”, diu un home que explica que va descartar incorporar un exdirectiu d’una multinacional del sector perquè intuïa que no encaixaria a l’ecosistema de treball. Woodys ven a 80 països i té el seu mercat principal en l’òptica de tota la vida.
Anem cap a ser una marca qualitativa, anar creixent bé, fer projectes que ens motivin, amb qualitat top.”
Ara, Josep Dosta prioritza la qualitat de vida per davant de l’empresa i recorda com una de les decisions més complicades de prendre el salt de l’ullera de fusta a la convencional perquè després de l’impacte inicial començaven a caure les vendes. “Em deien que no vendria ulleres, que la meva marca era de fusta.” Un altre cop la seva intuïció va ser la bona.
