Josep Vidal és el cap de Recerca i Innovació de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central, però també el coordinador de l’assignatura de medicina familiar que es començarà a impartir a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC a partir del febrer. En aquesta entrevista, valora els motius de la falta de professionals i incideix en els atractius de treballar a comarques d’interior.
De les 15 places que Salut oferia a Osona per fer la residència de metge de família, només se n’ha cobert una. Què està passant?
No és una situació exclusiva de la Catalunya Central. Formo part de grups de medicina rural a escala europea i mundial i puc dir que s’hi estan trobant tots els països. Hi ha una crisi de les especialitats generalistes, les que ho toquem una mica tot. Passa el mateix amb geriatria o medicina interna. A les nostres comarques s’hi suma que fins ara no hi havia lloc on formar-se i, per tant, havíem d’atreure professionals de fora. Si no ets de la Catalunya Central ni tampoc hi has estudiat, difícilment et cridarà més l’atenció que l’àrea metropolitana de Barcelona o zones més ben comunicades.
El curs que ve s’han de graduar els primers metges de la UVic. Què canviarà?
Tindrem professionals formats aquí, que hauran fet pràctiques als nostres centres d’atenció primària i hospitals. És una gran oportunitat de cobrir places que ara queden vacants.
Parlava d’una “crisi de les especialitats generalistes”. En el cas de la medicina familiar, no vol dir que també hi ha contribuït l’empitjorament de les condicions laborals?
Vam patir amb les retallades de fa 15 anys, però de mica en mica s’havien anat revertint. Tot i la covid, espero que ara també tornem on érem. La pèrdua d’atractiu de l’atenció primària jo no l’atribuiria únicament a una qüestió econòmica. En aquesta última convocatòria, de fet, la Generalitat oferia incentius a les comarques d’interior i tampoc ha vingut més gent. Em sembla més aviat una suma de factors: quines oportunitats tindrà la parella aquí, els serveis, les carreteres, les opcions de fer un doctorat…
Amb la nova assignatura de la UVic justament hi guanyen, en això: el caramel de la docència i la recerca com a complement de la feina als CAP.
Pot ser un al·licient per als professionals, i és un premi per a molta gent que durant anys ja ha anat formant residents. Oportunitats com aquesta en una gran ciutat són més difícils, però aquí tenim la sort que en tractar-se d’una facultat nova hem pogut optar a les places. Deixant-nos-ho fer, l’ICS també demostra una aposta clara pel territori.
Les facultats de medicina acostumen a ser molt “hospitalàries”. Això segur que no ajuda a despertar vocacions per la primària… Què ensenyaran amb l’assignatura?
Tindrem la sort que és l’última que faran els alumnes, és a dir que ja hauran tocat la resta d’especialitats, i incidirem a integrar tot el que saben amb el context sociocultural del pacient: entendre que una patologia d’ull, d’orella, de cor… no es pot deslligar de tot el que envolta la persona, com ara la família, la feina o el lloc on viu. Aquesta visió global és l’ànima de l’atenció primària.
Salut calcula que fins al 2027 serà l’especialitat amb més dèficit de professionals, coincidint amb una gran tongada de jubilacions. Amb quin escenari ens trobarem?
Si no s’actua per revertir-ho, dolent, però penso que encara hi som a temps. L’objectiu de la nova assignatura no és que tothom vulgui ser metge de família, sinó que qui es decanti per una altra especialitat també valori la primària i els seus professionals, ja que això voldrà dir menys pacients arribant a l’hospital.
Es dona la paradoxa que, des del punt de vista ciutadà, els metges de família estan molt ben considerats. Han demanat als estudiants per què a priori els CAP no els criden l’atenció?
Molts tenen la medicina familiar com a segona o tercera opció. A mi m’ha sorprès descobrir que els fa por que quan entra algú per la porta et pot demanar sobre qualsevol cosa. Com a estudiants i professionals que comencen, prefereixen tenir-ho tot controlat i sentir-se segurs amb una especialitat, saber que la visita serà per la pell, el cor, els pulmons… Un dels objectius que ens hem marcat és gestionar això: explicar als alumnes que la proximitat de la primària permet que, si no tens clara alguna cosa, puguis citar el pacient un altre cop al cap de dos dies. També els fan respecte les guàrdies, a banda que els preocupa tenir menys sortides professionals que en una especialitat que també prevegi la medicina privada.
I l’estat dels centres o la manca d’inversió en equipament?
Abans potser era així, però ara tenim aparells per fer moltes proves al CAP mateix i la de les noves tecnologies és una branca que l’ICS està potenciant moltíssim, com ara utilitzar intel·ligència artificial a l’hora d’analitzar radiografies o imatges de pell. Podem visitar igual que en un gran centre.
Més que d’especialitat, no pot ser també un problema de lloc? A l’Hospital Universitari de Vic o el de Campdevànol sovint també els costa trobar professionals.
És hora que entre tots ens centrem en les coses bones i l’atractiu de la medicina de proximitat: es tracti d’un CAP o un hospital, operar en un lloc relativament petit et permet conèixer millor les persones. A això s’hi suma l’entorn de treball, la tranquil·litat, el privilegi de la natura… La possibilitat de fer recerca o docència a la UVic és un altre valor afegit.
{{ comment.text }}