La gran majoria d’empreses tenen un apartat a les seves pàgines web on diuen que l’important de les empreses “són les persones que hi treballen”. Però Koldo Saratxaga, impulsor del NER (Nuevo Estilo de Relaciones) a les organitzacions, parla de la importància de les persones en un altre sentit i sobretot destaca que “l’important de la frase no és el què sinó el com es tracten les persones. Com s’ha de fer perquè les persones siguin importants”. Saratxaga va ser dijous passat al Museu del Ter de Manlleu, on es va fer la 18a Àgora d’Opinió i on va explicar com són els canvis que cal fer a les organitzacions per millorar-les i sempre a partir de les persones.
I és que aquest innovador basc és del parer que els actuals sistemes piramidals d’organització de les empreses permeten que només s’aprofiti al voltant del 40% de les persones que les integren. Parteix d’algunes premisses com la de “no tenir en compte el passat, l’experiència del passat ja s’ha fet” i, en canvi, “tenir en compte sobretot el present, l’ara i aquí”. Perquè per ells el futur “com que no sabem què passarà” no cal fer ni plans de viabilitat ni fulls de ruta ni tenir objectius perquè un cop l’aconsegueixes et quedes parat”. I, en canvi, la seva filosofia és la d’evolucionar constantment, amb imaginació i capacitats que no siguin puntuables: “Soc anti notes, anti perfils i anti fitxar”.
Del que es tracta, va dir, ajudat per algunes imatges, és de partir de la idea que “podem fer el que vulguem”, que les persones són “diamants en brut” i que per aconseguir-ho “hem de crear l’entorn adequat que ha d’estar sempre en evolució”. En aquest camí cal donar les oportunitats i no controlar, permetre errors i, sobretot, treballar “en equip, que no vol dir el mateix que treballar en grup”. Això significa que cada persona compta i potser fins i tot “en un moment diferent de la seva vida compta d’una altra manera, però n’hi ha una altra que fa el que feia”. Una altra eina que veu imprescindible és el coneixement, “quan saps més coses, t’apoderes” i el “coneixement dona llibertat”.
Alhora, mitjançant la passió, que només poden aportar les persones, s’aconsegueix la millora econòmica de l’empresa i la reducció de l’absentisme. Alhora, el coneixement ha de ser compartit: “Molta gent parla dels meus clients. No. Són de l’organització”, així com els conceptes econòmics, “que també han de ser compartits perquè si no és com puntuar en un partit de bàsquet sense veure el marcador”.
Llibertat i confiança, que sumen valors
i capacitats
Donar llibertat, confiança i energia dona com a resultat més valors i més capacitats de les persones. Saratxaga explicava a EL 9 NOU i EL 9 TV que quan entren a una organització i els directius demanen “i això pot anar a pitjor?”, abans que acabin la frase ja els diu “impossible. Mai pot anar a pitjor perquè amb el nostre sistema les persones són actors. Amb titelles sempre hi ha un que mana i els mou. Aquests s’aprenen els moviments, però no volem titelles, volem actors”.
En aquest sentit, Saratxaga afegia que “quan a les persones els dones confiança, com que ja saben què han de fer perquè ho fan cada dia, són responsables. És cert que la majoria d’executius pensen que això seria llibertinatge perquè mai han confiat en les persones. No saben que són persones lliures a les quals se’ls confia una feina. És un plat nou que no han provat mai”. La seva organització porta 30 anys assessorant en aquesta filosofia i ho ha fet en més de 80 organitzacions tant a Espanya com a altres països.
{{ comment.text }}