Tots els mitjans de comunicació es van fer ressò dijous passat de la reanimació que va salvar la vida d’Audrey Mash. Aquesta britànica de 34 anys resident a Barcelona, on exerceix com a professora d’anglès, va fer vessar litres de tinta i minuts de ràdio i televisió després d’una roda de premsa on ella mateixa va explicar com va sobreviure a una hipotèrmia severa amb aturada cardíaca de més de sis hores. La tragèdia no consumada es va originar el diumenge 3 de novembre quan ella i el seu marit sud-africà, Rohan Schoeman, van separar-se d’una altra parella per fer un recorregut des de Coma de Vaca fins a Núria. Res semblava indicar-ho, però les condicions es van complicar durant el matí. El fred i la neu van fer acte de presència i ells van quedar aïllats i sense visibilitat al camí dels Enginyers. L’absència de roba impermeable en l’equipament d’Audrey va provocar que se li humitegés el cos, agafés fred i entrés en hipotèrmia. Gràcies al contacte de Rohan amb els cossos d’emergències va començar a escalfar-la i va identificar el lloc on es trobaven malgrat la poca visibilitat de la nevada imprevista. Quan els bombers del GRAE van saltar des d’un helicòpter al punt on es trobava la parella, la situació semblava molt complicada. Però van carregar-la a l’aparell i la van traslladar a l’heliport de Campdevànol.
Va ser allà on Núria Darné i Núria Perpinyà, infermera i tècnica en emergències sanitàries, respectivament, van entrar en escena. Les maniobres de reanimació cardiovascular que havien iniciat els membres del GRAE van ser assumides per les dues Núries, en una curiosa quadratura onomàstica amb el lloc dels fets. Totes dues van iniciar la “reanimació cardiovascular avançada” a l’ambulància medicalitzada, segons explica Perpinyà. Un desfibril·lador, un monitor cardíac i un compressor toràcic les va ajudar segons el protocol assignat. Mash no va ingressar a l’Hospital de Campdevànol perquè ja hi havia un helicòpter del SEM en camí per traslladar-la a l’helisuperfície de Vic, on va fer escala per arribar a l’Hospital de la Vall d’Hebron.
Darné reconeix que “mai ens havíem trobat amb un cas tan terminal” i quan senten a parlar de miracle es mira la seva companya i afirmen que simplement “tot va anar ben lligat”. Les hores i dies posteriors a la seva tasca no van ser alegres i fins a finals de la setmana següent no van tenir notícia que havia sobreviscut. Va ser aleshores quan van experimentar una gran alegria, perquè malgrat el treball en equip on havien fet el que podien i sabien “ens quedava la incertesa”. Del servei en recorden també l’atordiment del marit, “en estat de xoc”.
El final ja és conegut. A Barcelona el servei de medicina intensiva va tenir fe i va ressuscitar-la gràcies a l’oxigenació amb membrana extracorpòria. Miracle o no, el cas està documentat i passarà a la història de la medicina estatal. I és clar, a la memòria de les dues Núries.
