La C-17, una de les dues artèries principals per al trànsit rodat a Osona i la principal al Ripollès, ha estat, al llarg de la seva història, una carretera feta per parts. Malgrat que els inicis del desdoblament de la C-17 es remunten a l’any 1961 amb l’autovia de l’Ametlla, no va ser fins al 1989 quan van arribar per primera vegada a Osona els dos carrils, cobrint el tram entre Figaró i Centelles. Anys més tard, ja el 1992, es va estendre a la capital osonenca, i no va ser fins al 2011 quan va arribar a Ripoll. I tot i que amb els anys s’ha millorat el traçat que seguia l’antiga N-152, alguns trams de l’actual C-17 presenten mancances, en alguns casos amb un evident risc per a la seguretat, que requereixen actuar-hi.
On els problemes són més evidents són en el tram que uneix Centelles amb Figaró. En els escassos vuit quilòmetres que connecten aquests dos municipis s’hi acumulen alguns dels punts més perillosos del traçat, que presenta desperfectes en el ferm i en les infraestructures. És per això que des del Departament de Territori i Sostenibilitat es vol impulsar “l’actuació més important en el global de la xarxa de carreteres, amb una inversió de 8 milions d’euros”, que preveu “millores molt completes que van des de la millora de l’abalisament fins al reasfaltat” en el tram en qüestió, segons explica a EL 9 NOU el director general d’Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores. Aquesta intervenció, segons Flores, solucionaria la majoria dels problemes, com “els talussos de Tagamanent, els lliscaments al tram on hi ha la fàbrica Leiro i l’asfaltat de Figaró”. Encara quedarien en l’aire, però, alguns problemes detectats en el traçat, com és el punt negre just davant del Restaurant El Pinós, on hi ha hagut tres víctimes mortals en quatre anys. “Nosaltres treballem per fer que sigui un tram segur, però el problema és que la gent corre massa”, explica Flores, que també afirma que “no hem rebut cap petició formal per tancar la sortida i evitar més accidents”. On no es veu solució és en el tram on l’asfalt es mostra irregular amb evidents bonys a causa dels moviments de terra causats per l’abocador de runa del Pinós, considerat per Flores “una problemàtica major”, i on es preveu “esperar fins que s’estabilitzi el sòl, ja que la irregularitat està lligada directament amb el buidatge de l’abocador”.
Alguns dels alcaldes osonencs que conviuen amb aquests punts més perillosos de la C-17 es mostren cautelosos amb les millores i crítics per l’estat en què es troba actualment. “Nosaltres la patim cada dia, ja que estem enmig del tram més complicat de la carretera i convivim amb unes incorporacions en totes dues direccions molt perilloses”, afirma Núria Roca (IpSM), alcaldessa de Sant Martí de Centelles, “i fins que no vegi i pugui passar per la nova incorporació prevista al municipi no podré dir res en ferm”, diu. I és que, al municipi, tots tenen present que es tracta d’un tram molt perillós. “Els revolts ja tenen noms de persones, ja que tots hi hem perdut coneguts, i sempre fa mal passar-hi”, afegeix l’alcaldessa.
Els alcaldes per on passa la carretera demanen més manteniment
L’alcalde de Centelles també té molt presents les problemàtiques relacionades amb la C-17. “Les irregularitats en el sòl ens preocupen molt, però també volem fer valer les actuacions que ja s’han fet, ja que és una afectació que va molt més enllà d’aquest tram”, explica Josep Paré (PSC). En el cas del municipi centellenc, també ha de conviure amb el punt negre anteriorment mencionat per Flores, sobre el qual Paré lamenta que “no s’hagin acabat d’aplicar les solucions que ja s’havien previst”, però també valora positivament “que la Generalitat estigui al cas d’aquests problemes”.
A la part vallesana, les sensacions no varien. L’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, considera que a la C-17 hi falta inversió i manteniment. En els darrers anys s’han fet actuacions i s’han assegurat talussos però creu que hi ha trams on caldria actuar encara com el punt més proper a l’Avenció i a la rotonda d’entrada a la Pedralba, en sentit nord, on, segons l’alcalde, el drenatge és insuficient. “Quan plou s’inunda el carril de la dreta amb el conseqüent perill per a la circulació”. Malgrat això, el que més preocupa Martínez és el retard en l’execució d’un projecte d’instal·lació de pantalles acústiques al sector de Santa Eugènia del Congost i la Pedralba, on hi ha cases a pocs metres de la carretera que, segons estudis fets, pateixen una elevada contaminació acústica. “El projecte és de fa tres anys i en la darrera reunió amb la direcció general ens van dir que es tiraria endavant, però es van aprovar els pressupostos i encara no s’ha fet. No ens han concretat quan es farà”, afirma.
La Generalitat anuncia una inversió de 8 milions d’euros per posar-la al dia
Ramon Garcia (TPF), alcalde de Figaró, diu que, a banda del fet que la carretera divideix el poble, el principal problema que té el municipi és l’accés en direcció a la Garriga, que s’incorpora a la carretera després del túnel. “Quan plou i cauen 15 o 20 litres el pas s’inunda i s’ha de tallar, obligant-nos a anar fins a Tagamanent per agafar la carretera en direcció a la Garriga. La manca de manteniment és endèmica”. La incorporació a la C-17 en direcció sud, a l’altra banda del túnel, és, a més, un dels punts de més risc perquè no hi ha carril d’acceleració i l’entrada està molt a prop d’un revolt i del túnel, limitant la visibilitat als conductors.
{{ comment.text }}