La dualitat gairebé fratricida entre dretes i esquerres a Sant Pau es pot donar per liquidada després que la vella guàrdia s’hagi retirat de la vida política local?
Viure en un poble de 700 habitants afavoreix que es vegin les coses des de diversos prismes polítics. Encara que no sigui a través de grups rivals, és normal que hi hagi gent que no pensi igual que tu. Però sí que és cert que després de la renúncia que es va produir a mitjans del darrer mandat per part del cap de l’oposició, el tarannà d’aquesta hagi estat més cordial. No tinc ganes d’ofendre a ningú, perquè sempre soc partidària de parlar de tot encara que qui ho faci tingui altres punts de vista. Però en tot cas crec que ara resulta més fàcil avançar, mentre que anteriorment es feia més complicat aconseguir-ho.
En les darreres municipals hi va haver força igualtat entre JxCat i la llista associada a ERC…
Sí, però malgrat tot ha estat una diferència de 59 vots, mentre que anteriorment no havíem superat la vintena.
A què creu que respon aquesta igualtat política?
Més enllà que a una idea política crec que a Sant Pau, com a molts altres pobles, preval l’afinitat o amistat que es pugui tenir cap als diferents candidats.
Quins són els punts irrenunciables que té el projecte de JxCat per aquest mandat?
Al nostre programa electoral hi portàvem unes propostes que intentarem tirar endavant. Però es pot parlar de tot i en tot moment, o sigui que si algun projecte suposa un greuge per Sant Pau o pels seus habitants, estem disposats a no tirar-lo endavant.
Què suposa pel municipi ser el sisè poble amb més població del Ripollès?
No som un dels pobles considerats com a petits, ni tampoc dels grans. Estem en un terme mitjà, en una mena d’indefinició que ens fa ser massa grans en segons quins casos, i massa petits per alguns altres. També som un poble petit en extensió i més gran pel que fa a població, com una mena d’esquitx en el mapa.
A 25 anys vista de la inauguració dels túnels de Collabós, es pot dir que aquest ha estat el gran avenç en les vies de comunicació que ha tingut Sant Pau?
Evidentment, tant per Sant Pau com per extensió per tota la Vall de Camprodon. Estem a mig camí entre Ripoll i Olot, d’on som equidistants pel que fa a temps i a quilòmetres. I això suposa un luxe, perquè podem elegir segons la nostra conveniència si anar a un lloc o a l’altre. Però independentment d’aquest factor, els túnels van representar la descoberta del territori que tenim a l’est de la nostra ubicació. Abans anar a Olot o Girona ens costava molt, i ara en canvi ens resulta molt més senzill.
Però també va afectar negativament el trànsit per la carretera de Capsacosta…
La carretera C153a era molt més transitada abans, però tampoc pot dir-se que hagi caigut en el desús. De fet està més ben condicionada ara, perquè les mercaderies perilloses la tenen com a via de referència. O sigui que no té molta concurrència però sí que està en plenes condicions d’ús. Diria que fins i tot es troba en millor estat que els túnels de Collabós, perquè últimament s’hi han realitzat molt bones actuacions.
Com se sobreposa un municipi com Sant Pau al fet de ser un lloc d’entrada però alhora de pas cap a la Vall de Camprodon?
Nosaltres intentem que la gent que passi pel poble s’hi quedi, que ho vegin com un lloc de parada. Fem actuacions perquè el turisme familiar que es dirigeix a la Vall també faci estada a Sant Pau o com a mínim que ens vinguin a veure en un moment o altre.
Creu que la Mancomunitat de la Vall és un ens polític que funciona correctament?
Permeti’m que sobre aquest tema prefereixi no pronunciar-me.
Creu que el present i el futur de les comunicacions tenen en la via verda un dels seus principals valedors?
Si més no ha de suposar un impuls important per la comarca. El fet de poder utilitzar la via ciclista des de la Costa Brava i fins a Setcases és un molt bon incentiu per al turisme familiar. Per tant, és una infraestructura que ha de venir acompanyada d’altres accions.
Ja es nota el seu efecte?
Sempre dic que els més afavorits n’acabarem sent la gent del territori. I és que a més de les persones que ens visitaran gràcies a la via verda, també la utilitzarem els mateixos santpauencs per passejar o per fer-hi esport.
Què suposa el càmping de Sant Pau per al municipi?
És el nostre principal motor econòmic. El càmping és el que dona més vida a les botigues de Sant Pau i que ens ajuda a sostenir el teixit comercial.
Podem donar per erradicades les ombres que qüestionaven que no s’haguessin acabat de fer prou bé algunes actuacions relatives al seu desenvolupament?
Ara mateix estem arribant al final del pla especial. Sempre hi ha hagut aspectes a discutir, però estic convençuda que s’ha fet tot amb la màxima correcció des de l’Ajuntament, amb la màxima legalitat exigible i passant tots els filtres que ha calgut superar. A més Urbanisme ens ha demanat molts informes per poder validar sempre cada pas que hem donat.
Fa anys es van veure per diferents pobles de la comarca alguns cartells anònims que acusaven Sant Pau de ser un poble conflictiu. Té por que això distorsionés la percepció que es té del municipi?
Tot plegat era fruit d’una persona que tenia problemes i que ho feia per cridar l’atenció. No crec que la realitat de Sant Pau difereixi en absolut de la de qualsevol altre poble del Ripollès o del nostre entorn immediat. De fet, més endavant quan aquesta persona va marxar a viure a Barcelona els cartells es van reproduir també en el barri on vivia, i fins i tot van acabar tenint repercussió a Madrid.
Malgrat ser el primer poble de la comarca que va tenir pavelló, l’activitat esportiva a Sant Pau no és massa activa actualment…
El municipi ha invertit molt en actuacions al pavelló municipal. Ara mateix estem enllestint la reforma dels vestidors. Però és cert que no disposem d’una activitat rellevant a efectes competitius. No fa massa, patrocinàvem el segon equip de l’Escola de Futbol Sala Ripoll, però ara mateix no hi ha cap equip federat que utilitzi regularment el pavelló. De fet, no estic convençuda que Sant Pau tingui prou capacitat perquè en sorgeixin equips de futbol sala o de bàsquet. Caldrien moltes ganes per fer-ho i tirar-ho endavant. Molts nens del municipi juguen a futbol a Camprodon. I nosaltres no podem competir amb la Fundescamp. També hi ha nenes que ho fan al CB Campdevànol. L’Ajuntament ha ofert el pavelló a aquest club per tal que l’utilitzi sempre que necessiti fer-ho.
Dolors Cambras es considera independentista de tota la vida o s’hi ha convertit pels esdeveniments?
Se’m pot considerar com una de les convertides a la causa, per com s’han desenvolupat les coses en els últims anys.
