Els nens i nenes dels consistoris infantils viuen un mandat marcat pel confinament. Malgrat el tancament forçós a casa, que els impedeix tirar endavant la majoria de projectes previstos, els de Ripoll continuen reunint-se virtualment cada dilluns. Un dels temes que més els ha ocupat ha estat Sant Jordi. Aquestes últimes setmanes han treballat la proposta de demanar a la ciutadania que engalani els balcons i finestres amb dibuixos de roses, dracs, cavallers, llibres… per compensar els carrers buits.
Entre totes i tots també han escrit aquest conte:
El misteri del virus de la corona i les trifulgues del cavaller Ter i les cavalleresses Escanyavirus i Freser per tenir un Sant Jordi festiu
Des de feia uns dies, alguna cosa estranya es veia que passava a la vila de Ripoll. A poc a poc els carrers es van anar tornant desèrtics, els nens van deixar d’anar a escola, als parcs, a fer esport, etc. Aquelles petites entremaliadures que abans tant molestaven, ara tothom les trobava a faltar i fins i tot les consideraven gracioses.
La situació es va fer tan insuportable que l’alcalde va haver de crear un comitè d’experts per tal d’esbrinar que estava passant i com posar-hi solució.
Uns deien que això era culpa de les noves tecnologies, “estan tots a casa navegant”. Uns altres van dir que potser el flautista de Hamelin havia fet com va fer amb les rates per tal de castigar les malifetes dels grans i s’havia endut tots els nens. Tothom hi deia la seva, fins que un de més assenyat va dir: i per què no ho demanem a un nen en comptes de decidir-ho sempre els adults?
I així ho van fer. I la descoberta va ser increïble: no sortien per no posar en perill la vida de les seves famílies i la de totes les persones vilatanes de Ripoll. Resulta que un estrany virus que s’amagava sota una bonica corona estava atacant la gent del poble, i tot i que ells no corrien perill, no volien posar en risc la vida dels més grans.
El Consistori Infantil els hi van fer saber que havien descobert que existia una cavalleressa, de nom l’Escanyavirus, que disposava d’una xeringa gegant que era capaç d’acabar amb el virus amb un parell de xeringades. La qüestió era que el líquid de la “xerigollança”, solament el podien fabricar els nens i nenes restant confinats a casa durant unes setmanes. És per això que no se’n veia cap pels carrers.
L’alcalde i el comitè es van emocionar molt i els hi van prometre que tan bon punt tinguessin tot el líquid necessari, buscarien la cavalleressa Escanyavirus perquè amb les seves xeringades retornés la vila a la normalitat, a aquell dia a dia que ens semblava tan avorrit i que ara tant enyoràvem.
La canalla a més tenia una altra preocupació, s’acostava Sant Jordi i no estaven segurs que la Diada més bonica de tot l’any es pogués celebrar. La solució va arribar de manera inesperada i totalment màgica. Un matí de principis d’abril, la Queralt, que feia estona que intentava fer els deures que no acabaven mai, va sentir sorolls a la terrassa: “-Ei, qui hi ha a qui fora”, va cridar. Cap resposta. Sense pensar-ho ni un moment va córrer cap a fora, cap rastre, només un paper arrugat en el qual es podia llegir:
La cavalleressa Freser i el cavaller Ter
us volen fer una proposta honesta i brillant
per alegrar un dels dies més bonics de l’any.
Amb Sant Jordi ajornat i amb la incertesa
de saber si el confinament haurà acabat,
hem de garantir que balcons i finestres
faran un goig espatarrant.
Tant se val si en saps o no
però no et donem opció,
una tela, un drap, un llençol, tot si val
per dibuixar una rosa, un llibre, un drac o un rosal.
I ara ja ho pots posar a on tothom ho pugui mirar,
i sí de la senyera ho vols acompanyar més bonic quedarà.
Recorda que això passarà,
i l’any vinent per Sant Jordi Ripoll tornarà a vibrar.
La Queralt estava de pasta de moniato, de seguida va fer una vídeotrucada als amics del consistori infantil. Ho tenien clar, calia difondre aquest missatge a petits, mitjans i grans perquè els balcons i finestres de Ripoll el dia de la Diada de Sant Jordi lluïssin roses, dracs, llibres, etc., cada un amb estil propi.
El desig del consistori infantil només era un: que tant de bo el mateix dia de Sant Jordi, la cavalleressa Escanyavirus ja hagués pogut eliminar tot el virus de la corona, i els ripollesos i ripolleses poguessin tornar a la normalitat que tantes vegades els havia fet rondinar i que ara desitjaven tant.
{{ comment.text }}