S’ha creat l’oficina d’atenció a la ciutadania dels Mossos a Prats de Lluçanès. Com ho valoren?
És un servei de proximitat dels Mossos per a la gent del Lluçanès que fa que no ens haguem de desplaçar tant cap a Vic per fer alguns tràmits concrets. El que passa és que és un servei que només es fa cada quinze dies. Al no tenir la comarca del Lluçanès, no podem disposar de comissaria.
Un altre tema recent és la supressió de les urgències nocturnes ateses des de l’ABS de Prats. Ara s’atén des de Vic. Què els arriba de la ciutadania?
Contents no ho podem estar. De fet, hi ha força queixes. Els dilluns s’acumula molta gent al CAP, perquè tota la gent que no ha anat al metge les nits del cap de setmana dels diferents pobles del Lluçanès o hi van el dissabte, si poden, o el dilluns. I el servei de pediatria del dimarts també està molt ple. Perquè els nens que han tingut algun problema el cap de setmana, els pares s’esperen al dilluns. S’estimen més esperar-se que anar a Vic, que és força lluny.
Els arriba que hi ha gent que si s’ha de desplaçar a Vic de nit o trucar perquè pugi una ambulància el que fa és no trucar?
Sí, deixen d’anar-hi. Un cas pot ser un infant amb febre alta. Si et diuen que l’has de portar a Vic, no ho faràs. Perquè Prats està a mitja hora en cotxe de Vic. I si el tens malalt i amb febre no saps com et reaccionarà. I el tindràs a casa passant-ho com es pugui, trucant al metge perquè et doni una recomanació i esperant al pediatre que ve al poble.
Mancances en el servei de salut i reclamacions en seguretat. Això xoca amb el missatge de les institucions de fomentar la igualtat d’oportunitats a tots els territoris?
El que passa és que sembla que moltes de les decisions es prenguin des d’un despatx de Barcelona. I des d’allà és difícil apreciar la varietat de situacions i diferències que hi ha als territoris. No és el mateix Osona que el Lluçanès. I no ho pots tractar per igual. Així com tampoc és igual viure a Alpens o a Olost, que és al costat de la carretera. En aquests moments s’entén la importància de tenir una comarca, per ajudar a gestionar aquestes coses i que les idiosincràsies de cada zona estiguin ben ateses.
Com valoren la recuperació del Teatre Orient?
Nosaltres no el teníem al programa perquè crèiem que hi ha altres coses que també pertanyen a l’Ajuntament que s’haurien d’haver arreglat. Segur que serà molt bonic quan s’acabi, però hi ha mancances en el projecte. I no hi vam votar a favor, en primer lloc, perquè el projecte no estava redactat en català. I un punt molt important del nostre programa és la defensa de la llengua. En segon lloc, perquè en el pressupost que van presentar hi falten coses. Les graderies no hi estan pressupostades, hi falten temes d’escenificació i de llums. Per tant, l’1,2 milions d’euros que van dir serà molt més. I són molts diners. Un deute important pel poble.
I Ca l’Andreuet, l’haurien comprat?
No, primer perquè no estava al programa de l’equip de govern, i això evidencia que no hi havia cap projecte per aquest edifici. Què se’n farà de Ca l’Andreuet? A més, algunes de les obres que es van fer a l’exterior ens les van presentar quan ja s’estaven executant. S’estan fent les coses al revés. I s’hauria d’explicar molt bé als pradencs per què ens hem gastat 420.000 euros.
Per què van votar en contra del pressupost del 2022?
Entre altres coses per les inversions tan grosses que s’hi consideren. Tenim un deute que arrosseguem des de fa anys, l’havíem reduït força, i ara segurament es tornarà a enfilar cap al 70% o més. En el context actual són deutes que es van carregant als pradencs. I potser els diners es podrien utilitzar en altres coses, com millorar subvencions al comerç o rehabilitar habitatges per oferir a la població.
A Prats hi ha habitatge assequible?
És una de les mancances, i un tema recurrent, perquè el jovent de Prats ha de marxar a viure a fora. Potser la inversió de Ca l’Andreuet es podia haver utilitzat per comprar el bloc tancat que hi ha un tros avall de l’Orient. Rehabilitar-lo i en sortirien una desena d’habitatges per fer lloguer social. I així ajudar la gent a tenir habitatge i no fer projectes que no sabem on van.
És una regidora a l’Ajuntament. On ha de marcar diferències el RAP és presentar mocions i fer precs i preguntes al ple?
Sí, perquè ens arriben moltes preocupacions de la ciutadania, les anotem totes i sempre anem als plens amb un llistat força llarg de tot el que hem recollit. La nostra feina és portar les preocupacions del poble al ple. I que contestin.
El projecte del RAP tindrà continuïtat de cara a les properes eleccions del 2023?
Sí, en les últimes reunions de grup que hem fet el propòsit és tornar-nos a presentar.
Li agradaria repetir?
No tinc problema a ocupar qualsevol lloc, però al grup hi ha gent molt vàlida que ho podria fer igual o millor que jo. Es farà el que decidim entre tots.
El 2015 es va fer una consulta per la creació de la comarca del Lluçanès. Va guanyar el sí en el global dels municipis però la comarca no ha avançat. Què falta perquè això passi?
Que es posin d’acord.
Qui?
Doncs Junts i Esquerra. Nosaltres ja vam presentar una moció en aquest sentit només començar el mandat. Sembla que tothom hi posa ganes, que tothom ho vol, però hi ha alguna cosa que fa que això no sigui així. Que això no es mogui. No sé si és que no n’hi ha ganes en realitat. O s’ha perdut la il·lusió. Jo crec que continua sent molt important. I es veu en temes com el de garantir bons serveis a la ciutadania. La comarca ens ajudaria a poder-los fer una mica més a la mida i a les necessitats de la gent del Lluçanès.
És optimista que s’aconsegueixi la comarca del Lluçanès?
M’agradaria ser optimista i pensar que ho aconseguirem. Soc més optimista en el tema del Lluçanès que a aconseguir una república catalana.
