La connexió del Collsacabra

Rupit va tenir fins aquest diumenge una finestra oberta al món gràcies a la tecnologia. La petita població del Collsacabra va destacar com a seu de la Mobile Week gràcies al fet de ser un dels municipis que acollia més activitats vinculades al projecte d’acostar el debat de la digitalització a tots els racons i àmbits de la ciutadania. Enmig d’un programa ple de conferències realitzades i seguides des de molts racons llunyans, divendres al matí va ser el torn perquè prenguessin la paraula els alcaldes de Rupit i l’Esquirol per parlar del lligam dels municipis rurals amb les noves tecnologies. Un dels primers titulars de la conferència el va deixar anar l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà, que va acceptar no ser un bon exemple “ja que no tinc ni Facebook, ni Twitter, ni res de tot això”. La seva connexió principal, va dir, “és trobar-me la gent pel carrer, i ho aprofiten per comentar-me les coses”. Una altra connexió que no és digital però que en els últims anys s’ha demostrat que funciona “és la que hem anat treballant Rupit, l’Esquirol i Tavertet”, els pobles del Collsacabra, “per tal de buscar solucions a problemes que compartim”, va apuntar l’alcalde rupitenc, Albert Marcé. En aquest vincle que s’ha anat forjant hi ha tingut molt a veure la proximitat geogràfica però també la voluntat de fer front a un dels grans maldecaps de la zona, “la gestió d’un turisme que en determinats moments es massifica i no podem assumir”, va recordar Marcé. En aquest àmbit, els dos representants municipals –Albert Prado, de Tavertet, es va excusar perquè just en aquell moment tenia hora per vacunar-se– van aprofundir en la prova pilot per regular la vinguda de visitants a la zona per Setmana Santa, un dispositiu que van fer “sense eines tecnològiques”, i que segons els alcaldes “va funcionar bé però va costar molts diners”. Per poder-lo repetir, tant Montanyà com Marcé van comentar que estaria molt bé desenvolupar una aplicació que permeti al visitant “saber quin grau d’ocupació tenim als nostres pobles abans d’arribar” i que en funció d’això “puguin escollir si venen o no, i evitin així situacions de massificació”. Aquesta aposta tecnològica que també permetria informar en temps real de quantes places d’aparcament lliures queden als municipis del Collsacabra “val molts diners”, i el suport de les administracions públiques superiors –com la Generalitat o la Diputació– és molt limitada. A banda de la voluntat de treure suc a les noves tecnologies per solucionar problemes com el turisme sense control al Collsacabra, en la xerrada –moderada per Marc Vives, director de la Fundació Itinerarium– es van comentar escenaris provocats per la utilització d’eines telemàtiques al món rural. Marcé va explicar que la pandèmia i l’aposta pel teletreball “no han comportat grans fluxos de persones cap aquí dalt”. Pel que fa al desplegament de la fibra òptica en municipis de muntanya, Montanyà va explicar que les grans operadores “sempre arriben tard”, ja que primer busquen “fer negoci a les grans ciutats”. Davant d’aquesta poca consideració, “fem mans i mànigues per poder oferir aquest servei a la població a través d’empreses locals”. La conferència va servir per posar en valor la importància de disposar de bona tecnologia en l’àmbit rural, però Marcé va finalitzar la seva intervenció reivindicant el sector primari: “Ens ha donat vida durant moltes generacions i l’hem de potenciar”. En resum, el Collsacabra mira cap al futur sense perdre de vista els orígens. El turisme de muntanya vist des de quatre llocs del món Rupit va obrir una finestra amb quatre punts repartits per tot el món per parlar del turisme de muntanya sostenible, una temàtica que toca de ple el Collsacabra. De la mà del muntanyenc Eduard Jornet, les eines telemàtiques van permetre escoltar experiències de la regulació del turisme en entorns naturals des de la serralada dels Andes, a Xile; l’Atlas, al Marroc, Rússia i Noruega. Precisament una de les connexions més destacades va ser la de Kilian Jornet des del país escandinau. El reconegut atleta, que treballa per la conservació del medi natural a través de la seva fundació, va remarcar que quan anem a la natura “com a mínim ho hem de deixar tal com ho hem trobat”, i va posar l’accent en una situació que coneixen bé els pobles del Collsacabra: “El turisme s’ha d’adaptar a la capacitat d’acollida que té cada zona natural”. En aquest sentit va explicar que cada país ha de trobar l’escenari més adequat pel que fa a regulació, “entre la duresa dels parcs naturals dels Estats Units i la llibertat que es dona als països escandinaus”.

La connexió del Collsacabra

Protesta a Vic per plantar cara al Plater

Tot obert per a la tornada

Mor un motorista en un accident a la BV-5301 al Brull

Veritats incòmodes de l’Informe Fènix

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells