I el porquet dels purins va beure aigua de la font i va morir. Així acabava la performance que va fer el Grup de Defensa del Ter (GDT) dimecres a la font Calenta de Centelles, on van presentar els resultats dels nivells de nitrats de les fonts d’Osona i el Lluçanès d’aquest 2021. Fa 20 anys que porten a terme aquest mostreig i que en fan públiques les dades per denunciar una situació que segons recordava Joel Vidal, del grup ecologista, no ha variat: “Continua igual que la resta d’anys”. Durant aquestes dues dècades, afegia, només hi ha hagut algunes fluctuacions d’un any a l’altre en funció de si ha plogut més o menys, però en general van en la mateixa línia, no han millorat.
Aquesta fluctuació en funció de les condicions meteorològiques es nota comparant les darreres dades amb les de l’any passat. La mitjana de nitrats de les 164 fonts que s’han analitzat aquest 2021 –de les quals 15 no rajaven– és de 66 mil·ligrams per litre, una xifra que es troba lleugerament per sota del 2002, quan va ser de 71 mg/l. En els dos casos, superiors al llindar de contaminació que fixa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que és de 50 mg/l. Si l’any passat es parlava d’un nou rècord pel que fa a les fonts més contaminades, aquest 2021 encara s’ha superat amb la xifra més alta de nitrats dels últims 20 anys. Segons les dades del GDT, la font de Gallissans, a Santa Cecília de Voltregà, ha arribat als 514,6 mg/l, de manera que supera més de 10 vegades el llindar de contaminació. La font de la Gana de Calldetenes, que l’any passat havia fet rècord amb 492,2 mg/l, cau ara fins al novè lloc del rànquing. L’última anàlisi determina una vegada més que gairebé la meitat de les fonts que s’han analitzat, un 44%, estan contaminades, un punt per sota de l’any anterior. A l’altra banda de la balança, a les que tenen menys excés de nitrats hi ha la font del Noi Gran de Viladrau (0,0 mg/l), seguida de la font del Dalmau de Muntanyola (0,2), i la font de la Llena d’Alpens (0,4).
Des del GDT també apuntaven que el darrer any s’ha ampliat el nombre de municipis declarats zones vulnerables per nitrats: un, el mateix on es feia la presentació, Centelles, i els altres dos, Sant Martí de Centelles i Vilanova de Sau. Amb aquests ja són 40 dels 50 municipis osonencs amb aquesta condició.
Vidal remarcava que “l’enorme cabana porcina segueix inundant els aqüífers de purins” i que segons mostren els resultats les solucions que proposa l’administració, com les plantes de tractament de purins, “no serveixen per res”. A Osona, comentava, “hi ha una presència d’indústria càrnia molt intensiva”, amb una capacitat de caps de bestiar “molt superior a la que és sostenible”. Per aquest motiu, remarcaven que continuaran denunciant, difonent i reivindicant “un canvi de model que aposti per la sobirania alimentària, pels sectors productius arrelats al territori i no tant per les macroindústries”.
La part positiva, deien, és que en aquests 20 anys de mica en mica ha augmentat la consciència per preservar l’entorn.
