La victòria no sempre és el més important. Per això fins i tot des de la posició de campió per partida doble en el concurs estatal d’avicultura, columbicultura i cunicultura que es va celebrar recentment a Caravaca de la Cruz (Múrcia), Narcís Ametller creu que el que realment dona un sentit a la seva afició és la certesa que està fent un bon treball.
Ametller, veí de Vallfogona, es dedica a la recuperació de races antigues autòctones d’aviram, algunes de les quals en perill d’extinció, o bé en condicions crítiques, sigui perquè en queden pocs exemplars o bé perquè s’han anat barrejant amb altres races. El motiu d’aquest risc cal buscar-lo “en l’arribada de races híbrides més productives durant les dècades dels cinquanta i seixanta del segle passat”, que van eclipsar les de cada regió, així com “l’abandonament de la pagesia tradicional”, explica Ametller.
La tasca que realitzen les associacions de criadors particulars es fa en grup “protegint un patrimoni genètic irrecuperable”, segons assenyala, lamentant alhora que l’administració catalana estigui totalment d’esquena “havent d’assumir nosaltres aquesta gran responsabilitat”. De fet és la Fesacocur, la federació espanyola en aquestes disciplines de raça, la que va reconèixer el treball d’Ametller, entre el d’altres criadors que van participar en un certamen que l’any que ve es farà a Vilafranca del Penedès.
El problema que Ametller veu en aquest funcionament és que el patrimoni històric queda en mans de particulars, i si bé habitualment no genera cap mena d’inconvenient també pot passar just el contrari. Des de fa 10 anys que es dedica a aquesta afició. Les disciplines en què es va imposar va ser en el colom de vol català, i el colom missatger magany valencià.
A casa hi té al voltant de 250 coloms, sobretot de vol català, de la qual afirma que és “la més complexa genèticament d’entre totes les races animals del món” a banda de mil·lenària. Per tot plegat Ametller destaca que més que una tasca de cria d’animals el que fa és “activitat cultural”.
